dilluns, 5 de setembre de 2022

Tarracolúdica de Santa Tecla 2022

Un cop més la nostra associació participarà de la Festa Major de la nostra ciutat, celebrant la festivitat de la patrona Santa Tecla. Per enguany, seguim amb el format que ja va tenir molt d'èxit l'any passat. Us oferim una sessió de jocs de taula a la fresca, a la placeta on tenim l'associació, la Plaça Carles Llorach. Tindrà lloc durant la tarda del divendres 16 de setembre, de les sis de la tarda fins a les vuit del vespre.

Dia: Divendres, 16 de setembre 2022
Horari: De 18h a 20h
Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Podreu jugar a alguns dels jocs que tenim a la ludoteca com per exemple Splendor, Agricola, Skull King, I'ts a wonderful world, 7 Wonders, Pócimas y brebajes o Catan. Els membres de l'associació us explicaran les regles i us resoldran els dubtes que puguin sorgir.

L'aforament està limitat pel número de taules i cadires que tenim disponibles. En cas que totes estiguessin ocupades, us haureu d'esperar que algun grup acabi la seva partida.

Tenim jocs per a totes les edats, a partir de sis anys. Podeu venir acompanyats dels vostres amics i familiars tant si sou joves com adults. Els menors d'edat han de venir acompanyats d'un adult que se'n faci responsable durant tota l'activitat.

En cas que plogui podrem moure l'activitat a l'interior del nostre local.

Visca Santa Tecla!


dijous, 25 d’agost de 2022

Ressenyes: Brazil, Libertalia - Vientos de Galecrest, Star Wars - El palacio de Jabba, Veggies

Brazil

Els jocs 4X acostumen a compartir una sèrie de característiques que no els hi són gaire favorables: el seu elevat preu, les grans dimensions de la capsa, l’espai que ocupa el joc parat i la seva durada, que sovint fan difícil tant la seva compra com la seva sortida a taula. Òbviament que la satisfacció que proporciona jugar-los també és correspon a la magnitud de les característiques esmentades, però no tothom és un jugador de champions i per tant estaria bé que existís un joc d’aquesta tipologia amb una capsa de mides assenyades i a un preu apte per a la butxaca de qualsevol jugaire. I sí aquest joc existeix, és tracta de Brazil.
Què ens ofereix aquest joc de dimensions contingudes? Vint-i-tres peces de diverses mides que permeten crear mapes diferents que al seu torn condicionen el nivell d'enfrontament bèl·lic, divuit llosetes d’exploració a descobrir, cinc unitats militars per jugador i un bon grapat de palaus, mansions, edificis i ciutats. Tot plegat permet la creació d’un univers prou potent com per viure la partida gaudint plenament de les quatre Xs: explorar, expandir-se, explotar i exterminar.
Per acabar-ho d’arrodonir els jugadors conten amb un tauler personal amb dues característiques que aporten un altre plus al joc. Són lleugerament asimètrics i ofereixen la possibilitat de modificar al llarg de la partida els costos i els beneficis de cada acció. Tot plegat contribueix a enriquir la experiència de joc i fa de Brazil una molt bona porta d’entrada al món del 4X.

Libertalia - Vientos de Galecrest

Aquesta nova versió del Libertalia original substitueix el pirates humans tradicionals per uns animalons convertits en pirates del cel. Aquest canvi afecta òbviament les il·lustracions de les cartes (ara molt més lliures i esbojarrades) però també el seu número, que passa de 30 a 40 per jugador, increment que genera més variabilitat entre partides. Però els creadors del joc consideren que amb això encara no n’hi ha prou i per fer encara més gran aquesta rejugabilitat ens ofereixen un tauler de dues cares amb nivells de dificultat diferents i un conjunt de rajoletes extres que canvien les conseqüències bones o dolentes d’aconseguir botes de rom, cofres, garfis o malediccions
Un altre punt interessant de Libertalia és el mecanisme de joc que és ben curiós, un dels jugadors barreja les seves cartes i tria les 6 primeres entre les 40 que formen la seva pila personal. La resta hauran de triar exactament els mateixos personatges amb la qual cosa tots jugarem de forma totalment equilibrada i no podrem excusar-nos en la mala sort si les coses van mal dades, el que sí serà possiblement diferent serà el personatge que posarem sobre el tauler a cada ronda provocant unes combinacions que poden ser molt bones o totalment catastròfiques, un punt de sorpresa i bogeria que li va molt bé al joc.

Star Wars - El Palacio de Jabba

A la part superior dreta de la capsa de plastic que conté les cartes d’aquest joc hi podem llegir «A Love Letter Game», informació que ens deixa ben clar que El Palau de Jabba no és sinó una reimplementació del clàssic i famós joc de Seiji Kanai.
Quines són les novetats que aporta aquesta reimplementació? La primera és òbvia, canvia les il·lustracions de conte de fades de l’original per les imatges de diversos personatges de la saga de George Lucas, fet que pot ajudar a fer arribar el joc a un públic més ampli.
La segona és més important, afegeix unes noves formes de jugar. Així a banda de la tradicional, on guanya qui té el personatge supervivent amb el número més alt trobem un nou grup de cartes, les cartes d’agenda, que estableixen nous criteris a l’hora de determinar el guanyador de la partida. Podríem per tant concloure que El Palau de Jabba és el producte d’hormonar i fer viatjar al futur el joc original.

Veggies

Fer molt amb poc, una expressió que descriu a la perfecció jocs com Love Letter o Circle de Wagons, uns jocs que amb unes poques cartes i amb unes regles ben senzilles permeten unes partides intenses i divertides. Doncs bé, ara sembla que podrem afegir a aquest grup no un joc, sinó tota una col·lecció, la sèrie Devir Pockets. No sabem si ho aconseguiran amb tots, però si que ho han fet amb Veggies, un joc on muntarem la nostra paradeta del mercat amb tot un seguit de vegetals.
La partida serà curta, molt curta, només vuit rondes i 8 cartes a taula, una per ronda. Serà amb aquest reduït número que haurem de crear un trencaclosques d’hortalisses que ens permeti maximitzar el nostres punts i en com aconseguir-los rau una de les fortaleses del joc, ja que cada jugador determinarà amb les seves tries un dels productes a puntuar, fet que ens farà estar pendents tota la partida del que fan els nostres companys de joc. En resum, interacció total, acció i decisions contínues, rapidesa i brevetat. Tot un seguit de característiques que ens faran encadenar una partida rere una altra.

dilluns, 8 d’agost de 2022

Tarracolúdica de Sant Magí

Un cop més participem de la festa major de Tarragona  amb una bona sessió de jocs de taula, ben refrescants i entretinguts.

Dia: Dimecres, 17 d'agost 2022

Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Hora: De 18:00 a 20:00

Us hi esperem!



dijous, 4 d’agost de 2022

Ressenyes: Metro, Cosmic Encounter, Paper Dungeons, Ascension

Metro

L’objectiu de Metro, un joc del 1997, és anar posant unes rajoletes amb diversos trams de via cadascuna, sobre un tauler de 8x8 per tal crear camins que uneixin les nostres estacions, tot intentant fer-los tant llargs com sigui possible. El resultat final, un cop acabat el joc, us recordarà aquells entreteniments per a infants que trobem a diaris, revistes o fitxes escolars, on tenim uns personatges i una sèrie d’objectes units per un garbuix de línies que hem de seguir per saber què està unit amb qui.
Estem per tant davant d’un joc extremadament simple de regles i mecàniques on ni tant sols podem rotar les llosetes per tal de triar l’opció que ens convingui més, però que no per això deixa de banda la interacció i la mala intenció. Penseu que a cada jugada haurem de decidir si intentem allargar el nostre camí o intentem atacar un rival, ja que ben sovint tindrem l'oportunitat de sabotejar-lo posant una peça que no li permeti continuar allargant el seu o que fins i tot el faci anar directe d'una estació a una altra reduïnt el trajecte a unes ridícules dues caselles amb la qual cosa farem que aconsegueixi el mínim de punts possibles.

Cosmic Encounter

Cosmic Encounter és un autèntic Matusalem, ja que té els seus orígens fa 45 anys per la qual cosa se n'han fet moltes revisions. La més valorada a la BGG (lloc 165) és la que es va editar el 2008 i és just aquesta la que vam jugar al club. A la partida poden participar fins a cinc jugadors, triant cadascú una de les 50 races alienígenes, d’aspecte i qualitats ben diferents, que lluitaran per a conquerir els vint-i-cinc planetes que hi ha sobre la taula. Per aconseguir-ho han de fer ús de les seves vint naus espacials i de qualsevol mena d’estratagema: ara m’alio amb tu, ara amb el teu enemic, ara t’ataco, ara negocio... Tot això ho poden fer gràcies a les cartes de trobada, reforç i artefacte, que poden modificar bastant el desenllaç final d’una batalla.
Aquí el tots contra tots serà la norma, el caos i l’atzar es donaran la mà a cada moment, els girs de guió i les sorpreses s’amuntegaran i tot plegat farà que l’estat de les diverses civilitzacions canviï a cada jugada donant al joc una vivacitat i un ritme que permet que, més de 4 dècades després de la seva creació, continuï sent plenament vàlid per treure a taula si volem passar una estona ben entretinguda.

Paper Dungeons

Paper Dungeons intenta traslladar a un joc de roll & write l’atmosfera de Dungeons & Dragons i malgrat les limitacions que suposa fer-ho basant-se en una mecànica on la interacció acostuma a ser nul·la o molt baixa, se’n surt força bé del repte i ho fa envoltant-nos de quatre personatges típics com són mags, clergues, cavallers i bergants ben equipats amb espases flamejants i beuratges guaridors que els serviran per caminar per un món ple de trampes i éssers malignes.
El funcionament del joc, malgrat la impressió de dificultat inicial causada per un full carregadíssim d’icones, és força fàcil i clar. Uns conjunts de daus blancs i negres ens permetran fer la diverses accions: pujar el nivell dels nostres personatges, fer-nos amb estris i poders diferents, avançar pel laberint i aconseguir diamants, que és l’únic element interactiu del joc, ja que les pedres que han caigut en mans d’altres jugadors no estaran a disposició de la resta. En conjunt tot un seguit d’accions que ens ajuden a viure ni que sigui de forma superficial, però certament entretinguda, l’ambient d’una aventura de Dungeons&Dragons.

Ascension

A Ascension i com a deckbuilding tradicional comencem la partida amb deu cartes inicials a la nostra mà formades per aprenents i milícia. Després d'agafar-les a la capsa encara en restarà una pila excepcional, ja que el joc té 200 cartes en total, i aquest és un dels seus punts forts, ja que aquesta elevada xifra assegura que cada partida sigui ben diferent de l'anterior.
Sobre el tauler de joc hi formarem dos grups de cartes. El primer estarà format per tres piles amb un personatge diferent cadascuna, seran el premi de consolació quan la sort no ens acompanyi. Concretament hi trobarem infanteria pesada per aconseguir més força militar, místics que ens proporcionaran runes per la compra de noves cartes i el cultista, un pobre subjecte que a base de rebre cops ens permetrà aconseguir punts d’un en un.
El segon grup, el més interessant i el que realment ens permetrà tenir opcions a guanyar la partida, està format per una renglera de 5 cartes on trobarem monstres que haurem de derrotar i herois i artefactes que podrem comprar.
Això és Ascension un joc de l’any 2010 amb una estètica molt semblant a Màgic i on el nivell d’interacció i lluita entre els jugadors és molt més limitat que a jocs força semblants com Dominion o Star Realms.

dilluns, 18 de juliol de 2022

Gran tercera temporada de La Partida

Com ja us vam comentar fa unes setmanes, els nostres companys del podcast La Partida van guanyar el premi del públic dels Premis Sonor. Però les celebracions no acaben aquí, ja que també ha sigut el podcast amb més escoltes de la temporada 2021-2022 de la plataforma Podcast City que organitza Ràdio Ciutat de Tarragona.

Enllaç a la noticia: https://rctgn.cat/radionews/podcastcity-news/els-guanyadors-de-la-tercera-temporada-de-podcastcity-radiolab/ 

I amb aquest final de temporada també hem aparegut a altres mitjans:



Enhorabona, nois! Quina temporada més rodona que heu fet!

dijous, 14 de juliol de 2022

El Resurgir del Dragón - Diari de Tekú

Amaranth, un tiefling que no respecta cap norma i que és especialista en ficar-se en tota mena de problemes, i si no n’hi ha cap, no patiu, que els crearà ella. Carolus, un clergue que us estarà tot el dia donant la llauna amb El Peregrí i beneint-vos... «Busqueu i trobeu el camí», o alguna cosa per l’estil, frase que al mig d’un bosc o dins d’una cova no deixa de semblar irònica. i Tekú una barreja de corb i humà, d’ofici o seria més correcte dir d’aspiració druida, s’han unit a una expedició que es dirigeix al Bosc d’Ambre, on s’ha detectat una forta activitat xiònica. 

L’expedició l’ha muntada la Cofradia d’Erecar, una poderosa organització del regne de Vadània i està encapçalada pel príncep Kinedrin. Ara bé la seva vida serà curta, una misteriosa explosió/ona de llum farà desaparèixer a tothom a excepció dels nostres tres personatges... o això és el que els hi sembla quan recuperen la consciència i es troben sols enmig del bosc on havia acampat l’impressionant seguici.


A partir d’aquí perdem una mica la pista dels nostres herois. Sembla ser que han trobat Gon, un nen pel-roig que promet convertir-se en una figura important de la història i que anava a la mateixa secció de la comitiva, la darrera tant a nivell de posició física com econòmica i de poder.
Més endavant -semblen el cotxe escombra- troben una altra persona que formava part de l’expedició de la Cofradia, Denisse, una paladí que ha llegit massa llibres de cavalleries i que també és seguidora del Peregrí amb la qual cosa el grup pren forma definitiva i passa a estar format per dos descreguts i dos devots, la cosa s’equilibra. 

Les seves aventures tindran lloc a Voldor, un món on humans i humanoides amb trets que denoten el seu origen animal sobreviuen i lluiten. La creació d’aquest món i de les moltes races que l’habiten s’atribueix als peregrins, uns éssers vinguts més enllà de les estrelles i és a partir d’aquestes llegendes d’on prové la figura del peregrí (l’hauríem d’escriure en majúscules?), el déu de Carolus i Denisse.
Podran complir els nostres protagonistes la promesa feta a Gon i trobar la seva mare? Que se n’haurà fet dels centenars de membres de l’expedició desapareguda? Sabrem l’origen de l’activitat xiònica? Quins éssers i aventures ens esperen en la nostra cerca? Nosaltres ho anirem descobrint dijous a dijous a partir de les 19:00 hores, moment en que 5 membres del Club Diògenes ens trobem per viure aquesta història. Us vindria de gust unir-vos al club i viure aventures com aquesta on la imaginació no té límits?

Aquesta aventura, ideada pel nostre màster Enric i teixida fil a fil per tots els que formem part del grup, neix a partir del llibre «El resurgir del dragón» una obra basada en la cinquena edició de Dungeons&Dragons, publicada per Nosolorol Ediciones i que ha estat creada per Colectivo 9 i El Grup Creativo de la Marca del Este.


Què, us ha picat la curiositat, oi? Doncs tenim bones notícies, sembla ser que Tekú ha decidit fer una mena de diari i d’alguna manera hem aconseguit arribar als seus quaderns. Per les primeres línies que hem llegit sembla que el nostre autor va començar a escriure després d'unes primeres aventures que mai no coneixerem, però tanmateix el que hem trobat ho considerem prou interessant com per publicar-ho, vosaltres decidireu si realment és així o si els papers no tenen cap valor i l'esforç de cerca per part nostra no ha pagat la pena.

Trobareu el diari ben aviat en format epub i pdf a la columna dreta de la nostra pàgina. Un cop descarregat el podreu incorporar a la vostra tablet o al vostre llibre electrònic per tal de seguir les aventures i desventures dels nostres amics. De moment el podeu trobar aquí sota en format pdf o si preferiu l'epub podeu clicar aquí.

teku_volum1 by joan anton

dijous, 7 de juliol de 2022

Anys i anys, per molts anys!

Dissabte 2 juliol la plaça Carles Llorach, un indret de la part alta que als matins dels caps de setmana acostuma a ser un recer de pau i silenci, va veure alterada la seva tranquil·litat per una invasió d’uns individus vestits de blau que a banda del color compartien amb els barrufets la ganes de gresca i de passar-s’ho bé. 


Quin era el motiu del desori? Un aniversari, però no un aniversari qualsevol, sinó el primer que afegia un segon dígit al número d’anys i això sempre es motiu per fer la festa més grossa.

Qui celebrava anys era el Club Diògenes, una associació que va néixer el maig del 2012 de la mà de cinc amics i que a hores d’ara ha multiplicat considerablement del seu número de membres. 

Es van escampar taules i cadires, es van amuntegar capses de jocs de taula, es van estendre mapes i plànols de naus espacials, es van obrir ombrel·les, es van penjar globus creant un ambient que combinava la festa infantil amb les revetlles pròpies d’aquestes dates i desenes de persones ens vam capbussar en les mil-i-una aventures, les mil-i-una vides que ens permeten viure els jocs de rol i taula. 


El millor del matí, però, no van ser els jocs, sinó el fet de compartir unes hores amb antics membres del club que la feina o la vida havien dispersat per punts geogràfics ben diversos, veure seure a taula amics i familiars, rebre la visita d’autors com Ferran Renalies creador de Take a seat i David Heras de Zodiac, veure entre les taules instagrammers com jugador inicial i kleff.bcn... En resum, estar amb la gent que habita aquest nostre univers del món lúdic. 

El matí va acabar amb un sorteig de jocs i llibres de rol, alguns per tant van marxar amb les motxilles més plenes que quan van arribar, però de fet tots vam marxar ben carregats, carregats dels moments d’alegria i felicitat d’un matí l’únic defecte del qual és que va passar volant. 

I al vespre a tornar-hi, que un soparet de celebració és obligació en aquests casos, un bon àpat, una conversa viva i intensa, uns discursos carregats d’emoció i, com no podia ser d’una altra manera, un campionat de Tumblin Dice, on tothom es va destapar i es va veure qui té anima de killer i es dedica a engegar fora del tauler els daus dels altres i qui mira de guanyar d’una manera menys bel·licosa. 

Vam viure, doncs, una jornada que quedarà emmagatzemada amb molta cura al racó dels bons moments i que ens farà viure cada hora al club amb tota intensitat, fent camí a poc a poc cap al proper aniversari.

dimecres, 22 de juny de 2022

El Club Diògenes fa 10 anys!

El Club Diògenes fa 10 anys i ho volem celebrar jugant amb tots vosaltres. Per això us convidem a la nostra festa d'aniversari, que tindrà lloc el 2 de juliol al matí a la Plaça Carles Llorach, on tenim el local de l'associació.


Hi haurà jocs de taula, tastets de partides de rol i sorteigs de material lúdic!

Dia: Dissabte, 2 de juliol 2022
Horari: De 10h a 14h
Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Per cada partida en què participeu us emportareu una butlleta per participar en el sorteig de jocs de taula i manuals de rol. El sorteig tindrà lloc a les 13:55 h.



Fa deu anys....

L'any 2012, cinc amics que jugaven a rol plegats (Albert Ruiz, David Salvat, Javier Martínez, David Pallàs i  Francesc Segura) van decidir crear una associació per tal de compartir aquesta afició amb la ciutadania de Tarragona. Volien retornar a la ciutat tot els havia donat a ells. D'aquesta manera és com el dia 15 de maig del 2012 va néixer l'Associació Lúdica i Cultural Club Diògenes Tarragona, amb els principals objectius de fomentar i donar a conèixer la cultura lúdica i gaudir de la seva pràctica. L’1 de juliol d’aquell any es va celebrar la primera assemblea general.


dijous, 16 de juny de 2022

La Partida guanya el premi del públic dels Premis Sonor

Si a la darrera entrada us parlàvem del premi que havia guanyat el Joan i la seva família, ara tornem a estar de celebració ja que el podcast La Partida (fet íntegrament per membres de l’associació) ha guanyat el premi del públic dels Premis Sonor :-D.

Els Premis Sonor són un certamen per a premiar els millors podcasts difosos durant l’any 2021 en català, organitzat per La Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio. Es van proposar 2.268 podcasts per optar al premi del públic i La Partida va ser seleccionat entre els cinc finalistes. Finalment la votació popular els ha fet guanyadors!


Enhorabona Jordi, Joan, Marc, Sònia, Uri, Álex i Albert!

 

Si La Partida ha guanyat aquest premi ha estat també gràcies als que els escolteu cada setmana, els seguiu per les xarxes socials i als que, per descomptat, els vau votar com a millor podcast. Gràcies per haver-hi confiat! Aquest premi també és una mica vostre ja que entre tots hem aconseguit fer un pas més per tal de normalitzar la nostra afició i fer visible la cultura lúdica arreu del país. Gràcies un altre cop, de tot cor! 

 

 

 

 

dissabte, 4 de juny de 2022

Frida, un joc de la sèrie Sherlock Q de GDM

Durant el confinament inicial que ens va portar la pandèmia del Covid-19 hi va haver temps per a moltes coses. L'aïllament social i la impossibilitat de sortir al carrer va comportar que les aficions que es podien fer dins de casa, en família o amb companys de pis, tinguessin més èxit que mai. I aquí és on cal parlar de jocs de taula; els que formaven part de famílies jugaires podien gaudir com mai d'aquesta pràctica.

Un dels membres de la nostra associació, el Joan, és un dels afortunats que comparteix afició amb la dona i la filla. No només van poder fer moltes partides als jocs que tenien a la seva ludoteca sinó que també es van engrescar a participar a un concurs de creació de jocs de l'editorial Guerra De Mitos (GDM). Aquest concurs proposava la creació d'un dels nous jocs per a la sèrie Sherlock Q. 

Els jocs de la sèrie Sherlock Q són uns jocs de cartes, de deducció i misteri, que han estat tot un èxit de l'editorial amb més d'un milió de còpies venudes. Cada caixeta presenta una història, amb un enigma a investigar. Tots els jugadors han de col·laborar per tal de treure'n l'entrellat. Són jocs cooperatius, molt portàtils i econòmics. Potser l'únic inconvenient que tenen és que són d'un sol ús. Un cop s'hi ha jugat, no es pot repetir partida perquè els jugadors ja coneixen la història que hi ha al darrera.

El Joan i la Isa al nostre local el dia que ens van dedicar i regalar una còpia del seu joc per a l'associació.

Val a dir que la llavor del joc va ser una conversa al cotxe durant un viatge d’estiu. Una forma amena i divertida de fer més entretingut el trajecte, especialment si es viatja amb criatures. L’Aina, la filla del Joan, també va posar el seu granet de sorra en la idea.

L'abril del 2020 el jurat va decidir que donada la qualitat de l'aventura que havien creat, els guanyadors del concurs eren la familia del Joan. Així és com el Frida va començar a prendre forma. Però la seva edició ha estat un procés llarg i ha durat més d'un any i mig. S'ha hagut de polir, il·lustrar les cartes i preparar el disseny final. Fins al maig del 2022 no hem pogut gaudir de la seva publicació.



Sherlock Q: Frida
Autora: Isabel Gutiérrez
Il·lustracions: Amelia Sales
Editors serie Sherlock:  Martí Lucas Feliu & Josep Izquierdo Sánchez

L'edició dels Premis Leonardo d'aquest any, que va tenir lloc ahir, va comptar amb la presència de la famosa actriu Josephine Pioneer, intèrpret principal de la pel·lícula Lluny de l'amor, guanyadora de quatre dels guardons. Durant la gala, Josephine va lluir el famós collaret Frida, creat per la prestigiosa firma Maryland Company.
Reuneix els teus amics més sagaços i resol el cas en tan sols 32 pistes. Però compte, no totes les pistes són rellevants!! Hauràs de decidir quines pistes reveles als teus companys i quines pistes descartes. Cada pista irrellevant que juguis et restarà punts, però descartar una pista vital pot fer el cas irresoluble. Tria bé!

1-8 persones, 10+ anys
1 hora
PVP: 8 €

Que un membre del Club Diògenes editi un joc de creació pròpia ens alegra molt. Enhorabona Joan i Isa!

La Isa està ben orgullosa de figurar com una de les primeres dones guionistes d’aquest joc. La creació de jocs és un món àmpliament masculí i és tota una alegria anar fent petites passes en aquest sentit. Gràcies, Isa, per haver ajudat a fer un món lúdic millor!

A més, aquest joc ens fa una il·lusió especial perquè, com ja deveu saber, el nom de la nostra associació és un homenatge a les novel·les d’Arthur Conan Doyle. El Club Diògenes original és el local social on Sherlock Holmes de vegades visita el seu germà Mycroft. Tot el que envolta aquest detectiu ens encanta, encara que només sigui per donar nom a una sèrie de jocs de deducció.



 

Alguns membres de l'associació jugant al Frida sota l'atenta supervisió de l'autora.

dimarts, 17 de maig de 2022

Activitats a Tarragona al voltant del dia internacional del joc 2022

Per a tots els aficionats als jocs de taula i de rol, el dia internacional del joc és una data important. Es va crear per iniciativa de l'Associació Internacional de Ludoteques (ITLA) el 2001, i té lloc cada any el 28 de maig.

Com a associació lúdica estem molt a favor del joc. És una forma d’oci saludable, estimula la creativitat, fomenta les relacions socials i ajuda a cuidar la salut mental. Hi ha moltes iniciatives i entitats que promouen el dret a jugar. Per exemple IPA Spain ens diu a a la seva web:

"El joc és una activitat fonamental en la vida per a qualsevol persona, ens dóna beneficis a totes les edats i ens ajuda a fer que el nostre creixement sigui més equilibrat. I per tots aquests motius celebrem el dia 28 de Maig el DIA DEL JOC. Un dia en el qual JUGAREM, ens divertirem, aprendrem i deixarem volar la nostra imaginació."

Per als nens, a més, és una forma d'aprendre a interactuar amb l’entorn i la realitat que els envolta, respectar les normes, guanyar autoconfiança i millorar en l'ús del llenguatge. L’article 31 dels Drets de l'Infant  també es posa èmfasi en les necessitats lúdica dels nens:

Article 31

1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts.

2. Els estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai.


Per celebrar aquest dia com cal, és a dir, jugant, des del Club Diógenes hem preparat les següents activitats:

     
  • 28 de maig: Jornada de jocs de taula al carrer, amb la col·laboració de l’associació de comerciants Via T de Tarragona.
    • Gratuït
    • Activitat apta per a tots els públics
    • No cal inscripció prèvia
    • Lloc: Plaça Verdaguer (Tarragona)
    • Horari: de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00



  • 29 de maig: Partida de rol dins de les festes de l'AAVV de Sant Salvador i Sant Ramon. Ens posarem en la pell d'uns pirates, tot navegant pels set mars i vivint moltes aventures per trobar un tresor ple de monedes d'or i joies precioses.
    • Gratuït.
    • Activitat per a majors de 16 anys
    • Places limitades
    • Inscripcions per e-mail a clubdiogenestarragona@gmail.com
    • Lloc: Plaça de l’Església (Barri de Sant Salvador i Sant Ramon, Tarragona)
    • Horari: A les 11h

Us hi esperem!
 

 

divendres, 13 de maig de 2022

Ressenyes: Pan Am, 7 Wonders Architects, Ensalada de Puntos i Root

Pan Am

La primera cosa que ens sorprèn de Pan Am és el seu aire retro, costa creure que sigui un joc de l'any 2020 ja que tant el tauler, com les imatges que il·lustren les diverses ciutats, com els quatre tipus d'avionets que farem servir per cobrir les rutes que hi ha al mapa tenen un aspecte que podríem definir com a a vintage. Aquesta ambientació però, no és ni de bon tros un punt negatiu sinó tot el contrari, ja que es correspon plenament al subtítol del joc "The golden age of air travel", que és de fet l'època en que la companyia amb aquest nom, Pan Am, va ser operativa, des de l'any 1927 fins a la seva fallida l'any 1991.
La finalitat del joc és intentar aconseguir el màxim d'accions de la companyia, ja que són aquests títols els que ens podran donar la victòria i per tenir els diners que ens permetin obtenir-los haurem de controlar el màxim de rutes aèries. Com fer-ho? Amb la construcció d'aeroports, la compra de destinacions i l'ampliació i millora de la nostra flota aèria.
Aquestes tres accions funcionen mitjançant un curiós mecanisme que podríem considerar un híbrid de col·locació de treballadors i subhasta. Ja que si un jugador s'ha posat a la posició més baixa del track corresponent, el següent pot posar-se a una posició superior més cara, amb la qual cosa fa fora el jugador anterior. Interacció i mala bava assegurades.
Més tranquil·les són les altres dues localitzacions, les rutes i les directives. A les primeres serà important l'ordre ens que ens posicionem per tal que no ens aixafin una ruta que teníem pensada. Les segones, són el regalet del joc, ja que desencadenen esdeveniments que sempre tenen un caire positiu, com ara millorar avions, aconseguir accions de franc...


7 wonders architects

Amb l’edició d’Architects, La sèrie 7 wonders fa un pas mes per a ensenyorir-se de l’univers dels jocs familiars. Unes regles més senzilles, unes cartes amb un aire més de còmic i per tant més atractives per a la canalla, un manual molt més curt amb unes regles més simples, la substitució dels taulers individuals per les siluetes de les meravelles, que segons les anem construint anirem girant peca a peça per tal de canviar la part que té la bastida per l’obra acabada, el corns que determinen el moment de les batalles, un gat trapella i fugisser que dóna punts al final de la partida i que permet mirar la carta superior de la pila comú, el fet de poder triar una carta pròpia o una d’aliena, la simplificació de la iconografia força embolicada de la primera versió, el disseny de la capsa i dels estoigs individuals que faciliten moltíssim el setup... Tot sembla pensat i creat des d’un departament de màrqueting i atenció al client que no ha deixat res de banda per tal de fer d’ aquesta versió un joc agradable, bonic visualment, apte per a tots el públics i edats, facilíssim d’explicar i de jugar, però amb capacitat d’enganxar. Si algú es resistia a entrar dins d’aquest univers, 7 wonders Architects s’ha encarregat de destruir les darreres barreres de forma totalment efectiva.

Ensalada de Puntos

Sis verdures diferents que formen un conjunt de cartes amb mil-i-una maneres diferents de puntuar, aquest seria el resum més breu d’Ensalada de Puntos, un filler ràpid i entretingut ideal per cobrir els minutets d’espera mentre arriba tothom o estem preparant els cafès.
Elements a destacar i que aporten originalitat al joc? Que totes les cartes compleixen una doble funció, a una cara tenim el dibuix de la verdura i per l’altra un criteri de puntuació amb una petita icona que ens informa de la verdura que s’amaga a l’anvers. Quan les agafem estaran per una de les dues cares segons la pila l’origen, més tard si ens interessa podem girar-les i convertir el criteri de puntuació en verdura, però mai ho podrem fer al revès. Aconseguir la combinació adient dels primers i les segones serà imprescindible per tal d’assegurar-nos una bona quantitats de punts i això farà que malgrat la simplicitat dels seus components i mecàniques sigui un joc prou intents com per gaudir-ne força.


Root

Originalitat, aquesta és la paraula que defineix millor Root. A una gran majoria de jocs de taula sempre trobem moments i accions que ens recorden d’altres que ja han passat per les nostres mans, amb Root mai no tenim aquesta sensació perquè és realment un producte que quan va sortir va representar una autèntica revolució.
Aquesta revolució té dues conseqüències. una de positiva i una de negativa. La primera és que li permet destacar molt en un mercat molt saturat de jocs que no es diferencien gaire entre sí. La segona que fa l’aprenentatge més difícil, ja que no tenim elements de comparació que ens ajudin. A més a més la dificultat encara es fa més gran quan veiem que el joc és realment asimètric i que per tant cada canvi de facció representa començar un altre cop de zero.
Ara bé, els creadors del producte han aconseguit diluir aquests punts negatius amb uns taulers personals i un manual que són una autèntica guia que ens acompanya pas a pas. Quan llegint el text trobem un paràgraf a la pàgina 3 que ens ve a dir no patiu nois, els primers torns seran durs, però després anireu agafant el ritme i tot fluirà de forma perfecte, no podem sinó agrair als autors que amb aquest comentari no ens facin sentir babaus quan anem ben despistats al començament.
Tot plegat fa que aquesta mena de wargame boscà (demano perdó als wargamers de debò) on ocellots, gats, corbs, talps i d’altres races s’enfronten per controlar les dotze clarianes de la foresta sigui considerat per molts membres del nostre club com una autèntica joia.

dilluns, 11 d’abril de 2022

Tarracolúdica amb el Mercat de la Pagesia a la Plaça dels Carros

L'associació lúdica i cultural Club Diògenes de Tarragona i els Mercats de Tarragona us convidem a gaudir d'una sessió oberta de jocs de taula moderns. Aquesta jornada especial tindrà lloc el dissabte, 30 d’abril, de 10:00 a 13:30 a la Plaça dels Carros, juntament amb el Mercat de la Pagesia que s’hi fa cada dissabte al matí.


 

Com que estarem amb el Mercat de la Pagesia, hem preparat una selecció de jocs de taula relacionats amb el comerç i els mercats, com ara "Splendor", "Catan", "Jaipur" o "Valle de los mercaderes" i també a jocs on les fruites i les verdures son les protagonistes, com ara "Ensalada de puntos", "Belrati", "Bohnanza" o "El portero Baldomero". Els membres de l'associació guiaran cada taula de joc, explicaran les regles i resoldran els dubtes que puguin sorgir.

dilluns, 4 d’abril de 2022

Dia mundial de l'autisme amb Todos en Azul

Aquest dissabte passat, 2 d'abril, era el dia mundial de l'autisme, i per això l'associació Todos en azul celebrava una jornada especial a Torreforta. 

Tres membres del Club Diògenes hem tingut l’oportunitat de participar en una activitat que ofereix un grau de satisfacció molt superior a la que acompanya una partida amb amics o coneguts. A més a més el gaudi ha estat doble.

 

Per una banda fer arribar els jocs de taula als infants i les seves famílies i res no compensa tant com veure les rialles i els ulls d’il·lusió de la canalleta quan aconsegueixen guanyar el joc, apoderar-se d’uns quants robins a Diamant o treure una peça de la torre de Jenga sense que l’estructura caigui a terra ni es bellugui un mil·límetre. 

Per l’altra compartir unes hores amb una altra entitat tarragonina, Todos en azul, un grup de famílies amb canalla amb TEA (transtorn de l’espectre autista) que tenen com a objectiu facilitar el dia a dia dels nens afectats i les seves famílies. En resum un dia tant radiant com el Sol que ha omplert de llum i escalforeta la plaça Primer de Maig de Torreforta. 


 

dilluns, 28 de març de 2022

Nou podcast amb Marvel Super Heroes

El grup de rol on-line dels dijous ha començat una partida de rol de Marvel Super Heroes i la podreu seguir en format podcast. 
 
En aquest podcast podreu escoltar les Cròniques de Hammerhead, on un grup de superherois apadrinats per Henry Pym, haurà de resoldre el robatori d'un misteriós llibre, a la vegada que lluita contra les bandes que volen prendre el poder de l'anomenada "Cuina de l'infern", a una Nova York dels anys noranta. Us hi uniu?
 
 
El primer el podeu escoltar ja, al següent enllaç: https://go.ivoox.com/sq/1492833 

Trobareu penjat un nou episodi cada divendres.

dimarts, 8 de març de 2022

El Dia de la Dona

Enguany, el 7 de març, hem volgut fer una sessió especial de jocs per celebrar el Dia de la Dona. Normalment aquesta diada es fa servir per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica. Naltrus hem volgut fer un homenatge a les dones que son creadores o dissenyadores de jocs de taula. I també hem buscat gaudir de jocs que fan un èmfasi especial en la visibilització de la dona a la nostra societat des d'una perspectiva d'igualtat.


Hi hem participat algunes de les dones del club, i també altres socis que han vingut sols o acompanyats. Era una jornada oberta a tothom, per gaudir tots plegats al voltant d'una taula i celebrar el Dia de la Dona des d'una vessant lúdica.


Alguns dels jocs que hem jugat: Nobel Run, Flourish, Wingspan, Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes, Dooddle Dash, Pataclan, etc.

 

 
Gràcies a tots i totes que hi hem participat :-).

dimarts, 1 de març de 2022

Ressenyes: La noche que cayo Pompeya, 1923 Cotton Club, Tyrans of the underdark, Istanbul - el juego de dados i Obsession

La noche que cayo Pompeya

La Noche que cayo Pompeya és un joc que ens porta des de la tranquil·litat i l’anar fent de la fase inicial fins a un final ben dramàtic i carregat de tensió on, o correm de valent, o els nostres ciutadans hi deixaran les seves vides sota la lava i les cendres llençades pel Vesuvi. Començarem ben xino-xano repoblant la ciutat i ho farem tot seguint les indicacions de les cartes d’edifici. El primer canvi de fase es produirà quan aparegui la primera carta de volcà, el ritme passarà a ser més ràpid... i maligne. Ara podrem posar més ciutadans a cada torn, però si apareix una carta d’Omen agafarem un ciutadà d’un altre jugador i el llençarem al volcà, una decisió que ajuda a fer amics. Volíeu interactivitat? Doncs aquí la teniu. I encara s’enredarà més la troca quan aparegui la segona carta de volcà. A partir d’aquest moment les caselles s’aniran cobrint de lava, una decisió que ens permetrà eliminar més ciutadans dels altres jugadors, és a dir que encara hi haurà més mala intenció. Com podeu veure un joc ben tranquil, amigable i totalment cooperatiu.


1923 Cotton Club

Cartes de millora, de gangster, de contraban, d’artista, de celebritat... Sí, estem davant d’una bona recreació de l’època daurada del gangsterisme durant la llei seca. Per sobreviure i prosperar haurem de prendre moltes decisions. Agafar armes per facilitar el contraban i guanyar diners de forma ràpida i fàcil? Augmentar la criminalitat i millorar la influència per atreure personatges famosos al meu club? Ser un ciutadà  força honrat (mai ho serem del tot en aquest joc) i intentar captar els clients amb bona música i una mica d’aquest licors prohibits? Cotton Club ens planteja contínuament dilemes on la moralitat i les possibilitats de guanyar la partida no van gaire lligades. Tota decisió por tenir conseqüències positives i negatives. Mes pistoles facilitaran el contraban i guanys ràpids, però també ens faran pujar al track de criminalitat i això ens pot fer perdre punts.


Estem davant d’un joc de col·locació de treballadors que des del primer moment es converteix en una cursa on tot és vàlid per tal d’aconseguir atreure celebritats als nostre club. Les cartes que haurem d’agafar per assolir aquesta finalitat ens obligaran a tenir un peu a cada banda de la línia que separa el bé del mal. Capa quina banda et decantaràs més serà la teva decisió personal.

Tyrans of the underdark

Un tauler on predominen absolutament els grisos i els negres no sembla que hagi de ser gaire engrescador, però en aquest cas austeritat i foscor són dos elements que ajuden a entrar en el tenebrós món on es desenvolupa el joc. Un món amb sacerdotesses, nobles, soldats, guàrdies, espies, proscrits bojos, assassins... i amb localitzacions de noms impronunciables com ara Ss’zuraass’nee,  Menzoberranzan o Jhachalkhyn. En resum el món dels drows, els elfs obscurs. Un món on haurem d’expandir-nos i conquerir per tal d’assegurar-nos la majoria i si és possible l’exclusivitat. La manera d’aconseguir-ho serà fent ús de les nostres tropes, tropes que podrem desplegar fent ús de les 100 cartes de personatges i 160 cartes de mercat que formen el joc. De les segones, formades per quatre grups de 40, només farem servir dos dels grups, és a dir 80, en cada joc, o sigui que tenim la variabilitat assegurada. Si a això afegim la gran interactivitat entre les jugadors amb continus enfrontaments veiem que ens trobem d’un joc que podem treure a taula força vegades sense caure en l’avorriment o el mode pilot automàtic.

 

Istanbul - el juego de dados

Istanbul - el juego de dados és una simplificació d'Istanbul, joc guanyador del Kennerspiel des Jahres l'any 2014. Aquesta reimplementació ens ofereix un nou producte més ràpid, lleuger i amable, però que conserva també part de la tensió del seu germà gran, i ho fa combinant l'atzar i la cursa. El primer ve determinat per 5 daus que ens podran proporcionar quatre recursos diferents, monedes o cartes, en funció del resultat obtingut a la tirada. La segona, pel fet de que guanya la partida el primer a aconseguir 5 robins, i és en aquests robins on rau una de les parts més interactives i amb més pressió del joc, ja que cada pedra costa més d'aconseguir que l'anterior i per tant cal espavilar-se i aconseguir-les quan abans millor.

 

D'altres elements del joc com ara els vidres, que permeten repetir les tirades. Les rajoletes de mesquita que ens poden proporcionar més daus, ingressos o materials i les cartes de basar que poden afavorir tant a a qui les treu com a tots els jugadors, contribueixen també a fer-ne d'aquesta versió un joc prou interessant com per ser vàlid per a jugadors de nivells ben diferents.

Obsession

Majordoms, governantes, valets, grans residències envoltades de jardins... Quatre famílies d'alt nivell social a la recerca de diners i reconeixement, objectius que intentaran aconseguir millorant les seves propietats i convidant a personatges ben diversos. Alguns ens aportaran prestigi i guanys econòmics, però també ens trobarem d'altres que no ens afavoriran gaire, marmanyeres, joves més escurades que una rata, autèntics bandarres que es creuen que els diners familiars són una butlla que els autoritza a fer qualsevol mena de malifeta... Obsession és una pintura acurada, detallista i perfecta de l'alta societat victoriana. Un retrat fidel que ens fa reviure intensament les ambicions i esperances de la "gentry" d'aquella època.


Al joc haurem de mirar de combinar de la millor manera possible les cartes de personatges, les localitzacions que ens permeten fer les diverses accions i els membres del servei. Una planificació poc acurada ens pot impedir fer una acció perquè no disposem d'aquell jove, aquella dama o aquell servent que és indispensable per realitzar-la. Els diners tampoc no seran sobrers, ja sabem que de vegades les gran mansions oculten més misèria que opulència. Si a sobre hem de batallar pels punts de prestigi, ampliar el cercle de convidats i entabanar a la parella casadora podem imaginar-nos que ens trobem davant d'un joc tant bo com complex i que es mereixedor, tant pel que fa a les formes com a les mecàniques, al qualificatiu d'elegant.


diumenge, 13 de febrer de 2022

Primera Tarracolúdica del 2022 amb la ONCE

Aquest dissabte passat (12 de febrer) ha tingut lloc la primera Tarracolúdica del 2022. El Rogelio, un dels membres de l'associació, ha organitzat una partida en col·laboració amb la ONCE.

En aquest cas el cartell per anunciar la partida va ser parlat:


Tots els jugadors d’aquesta partida i el director del joc son invidents. Van fer servir el sistema de joc de Dragones y Mazmorras, en concret es va jugar a l'aventura de "El temple del mal elemental". Cada jugador va representar un personatge clàssic com un humà, un nan i una elfa.

La partida és va fer utilitzant skype i les tirades de daus es van fer a través d'alexa.

A continuació podeu escoltar la partida íntegra:


 

dissabte, 5 de febrer de 2022

Mini ressenyes: Snow Tails, Cosmogenesis, Luna Capital, Disney Villanous i Living Forest

Un cop més us portem les ressenyes del nostre soci Joan Anton :-).

Snow Tails

A qui no li agraden els Huskies, els trineus i la neu? Només aquest tres elements ja ens fan mirar amb simpatia Snow Tails. Un joc de curses (un altre?) en el que canviem les bicicletes de Flamme Rouge o els cotxes de Fórmula D pels trineus. Un canvi important ja que ara gestionem un parell de gossos i hem de controlar quan ens interessa que tots dos tirin amb la mateixa força i quan un ha de dominar sobre l’altre segons vulguem anar rectes o desviar-nos cap a un costat a l’altre en funció de les roques, els arbres o qualsevol altre obstacle que puguem trobar pel camí. I aquí els accidents i les topades es paguen car, ja que les cartes de dany que hem d’agafar quan tenim un incident d’aquesta mena restaran a la nostra mà fins al final de partida, reduint el número de cartes útils a gestionar.

Snow Tails és un joc amb poques regles i pocs elements a controlar: la força dels gossos, el valor de frenada, la pista, la velocitat a no superar, i els arbres que ens trobem pel mig. Però malgrat aquesta llista tant reduïda aconsegueix ser un joc ben entretingut i on amb cinc jugadors tenim plenament assegurada una cursa ben accidentada i que malgrat el gel i la neu ens farà suar de valent.

Cosmogenesis

Crear tot un sistema planetari sembla un repte força interessant en principi i això és el que ens proposa Cosmogenesis. Un joc on haurem de fer-nos amb cometes, asteroides, planetes rocallosos i gasosos, distribuir-los en diferents òrbites i, si podem, crear vida i fer-la evolucionar fins arribar a ser intel·ligent. Tot això ho aconseguirem combinant la col·locació de treballadors al tauler central, que ens permetrà fer-nos amb els diversos cossos esmentats, amb tot un seguit d’accions força dramàtiques com ara la col·lissió entre dos cossos per crear-ne un de més gran o l’impacte d’un cometa sobre un planeta per dotar-lo d’atmosfera, atmosfera que més endavant i a canvi d’un asteroide ens permetrà crear vida.

Al tauler central també hi trobarem un seguit d’objectius que podrem anar acumulant amb la intenció d’aconseguir més punts al final i, si res ens fa peça, sempre podem renunciar a fer una acció a canvi d’aconseguir un petit asteroide, potser no tant interessant com els visitats pel Petit Príncep, però que sempre ens serà útil al llarg de la partida.

Luna Capital

Col·lectors d’hidrogen i oxigen, condensadors d’aigua, hivernacles de fruites diverses, mòduls habitables, complexos residencials, oficines comercials... Tot això i més és el que trobem a Luna Capital, on joc on haurem de colonitzar la lluna. Per fer-ho cada jugador disposarà de cartes de plànols de construcció i de llosetes de projecte. Les primeres es podran disposar en tres fileres de forma i manera que crearan tota una superfície edificable on colocarem les rajoletes dels nostres projectes i seran aquests projectes els que ens atorgaran punts al final de la partida. Per aconseguir-los haurem de mirar de tenir amples zones dedicades a un mateix sistema vital (col·lectors, hivernacles...) i el major número possible de determinades construccions.

Per tant podem considerar Luna Capital com un bon trencaclosques on intentarem quadrar tres coses, les cartes i rajoletes a triar quan sigui el nostre torn, la distribució de les cartes que sempre ha de respectar l’ordenació numèrica i en quin dels quatre espais que té cada carta posar les llosetes per maximitzar la puntuació final, i això sense oblidar uns empipadors meteorits que impediran qualsevol construcció a les zones on els trobem.

Ültim punt a destacar l’acuradíssima producció del joc, que a banda de cartes, llosetes i tauler compta amb un suport per a les cartes de construcció, un coet per posar-hi les rajoletes durant el joc i una mena de classificador que permet desar-les de forma ordenada agrupant-les en funció de les fases a les quals pertanyen, dotze fitxes identificatives dels jugadors en forma de taxis, coetets, llunes i astroburguers i més detalls que descobrireu si us animeu i us capbusseu en aquest procés de colonització del nostre satèl·lit. 

Disney Villanous

6 personatges amb objectius diferents, 30 cartes de malvat per aconseguir-los i 15 de destí, que normalment seran negatives, però que en algun cas et poden ser imprescindibles (la de Peter Pan per exemple). Aquesta és la base material d’un joc que, malgrat fer servir diversos personatges Disney, tots ells malignes, no és infantil ni de bon tros. A cada torn, la figura que representa el nostre personatge, es desplaçarà pel tauler personal tot ocupant algun dels 4 espais existents, permetent-nos fer les accions que hi figuren. Això sí, sempre i quan algun dels espais no començi la partida bloquejat com li passa a més d’un personatge.

L’objectiu a aconseguir i com fer-ho està perfectament explicat a les guies que acompanyen cadascun dels malvats, no tots tindran la mateixa dificultat, fet que podem considerar positiu, ja que a l’hora de repartir-los podem assignar el més difícil al millor jugador del grup i els més assequibles als que juguen per primera vegada o no són uns experts jugaires.
Últim detall del joc, una carta de referència per a cada jugador que ens permet saber com poden guanyar la partida els nostres contrincants.

Living Forest

Living Forest combina a la perfecció tot un seguit de mecàniques. En primer lloc tenim un deck building amb cartes d’animals, unes cartes on sovint es barregen els aspectes positius (donar un recurs) com negatius (restar-ne un altre). En segon, un push your luck, determinat pels animals solitaris, que en cas de sortir-ne tres ens fan perdre una de les dues accions possibles a cada torn. Com a tercer element i el més interactiu, una cursa al voltant del Cercle dels esperits, que ens permet robar rajoletes de victòria als altres jugadors. Però encara hi ha més, llosetes d’arbre protector que en posar-les als taulers personals ens permeten generar més recursos i potser també més punts de victòria i fitxes de foc que ens donen una altra forma de guanyar la partida. En resum un joc que podríem comparar amb un menú amb força plats tots ben saborosos i perfectament compensats.


dilluns, 10 de gener de 2022

Mini ressenyes: Cubitos, Pandemic, Cascadia, Smartphone Inc i Pradera

Cubitos

Us agrada la sensació de remenar els daus a la mà? el sorollet què fan quan impacten l’un amb l’altre i quan cauen sobre la taula? Doncs Cubitos és el vostre joc, perquè si una cosa té Cubitos és daus, Uns daus on trobareu qualsevol cosa imaginable a les seves cares: un gat, un gos, un símbol de pau, uns peus, formatges, pinyes, espases... tots ells amb una funció diferent determinada per unes cartes encara més estrafolàries que els daus (Don Can, Don soldado, Canuto, Gato apestoso, Mala repiñación...).


I el joc de què va? Doncs és una senzilla cursa, sense cap complicació, però la integració del push your luck en el llançament dels daus, la compra de cubets que possibiliten les cartes amb la conseqüent construcció d’un pool de daus i els seus efectes diversos, fan que una cosa tant senzilla com una cursa sobre un tauler, que es gairebé una simple quadrícula. es converteixi en una bogeria ben divertida.



Pandemic

Quan es parla de jocs col·laboratius Pandemic és sempre el primer que ens passa pel cap, cosa lògica en un joc que ha assolit la categoria de clàssic i que en la seva versió legacy ocupa el lloc número 2 en la classificació de la BGG.


Al joc base, el que ens ocupa, cadascú dels jugadors encarnarà un dels 7 personatges que hi ha al joc, tindrem per tant habilitats diferents que haurem de mirar de combinar de la forma més adient possible per tal de lluitar contra una pandèmia, que ens farà reviure de forma intensa la situació de crisi global que hem patit els dos darrers anys. Les cartes d’epidèmia (4 en la versió senzilla del joc, 6 en la difícil) ens faran anar de corcoll i caldrà parar especial atenció a la taxa d’infecció, el nombre de brots i les ciutats afectades un cop i un altre per les diverses onades víriques, tot avançant en el track de cura de les malalties si volem sobreviure a la pandèmia.


Cascadia

Adaptabilitat, flexibilitat i rejugabilitat són tres adjectius que escauen a la perfecció al joc que avui comentem. La base per aquestes característiques són les 21 cartes de fauna que generen diferents nivells i formes de puntuar. De les 21 una està pensada per quan juguem en família, o quan volem fer una partida més relaxada i amb menys coses al cap. Les altres 20 ens presenten tot un seguit de patrons a complir quan creem els nostres ecosistemes, alguns relativament fàcils, d’altres que ens faran suar de valent, ja que cada animal tindrà unes exigències força diferents, uns voldran estar separats, uns altres envoltats d’espècies diferents, d’altres voldran formar una llarga filera...

Un altre element que ajuda a fer el joc encara més atractiu són les rajoletes hexagonals d’hàbitat, segons anem muntant el nostre particular trencaclosques apareixeran grans extensions de muntanya, desert, bosc, aigua... poblades per les fitxes d’animal que hi anirem posant a sobre i el resultat aconseguit farà realment patxoca. Les fulletes, el tercer material del joc, afegiran encara més flexibilitat, ja que ens permetran agafar animals i entorns de diferent filera, tot afegint un altre element a valorar, quin és el moment òptim per gastar-les tenint en compte el seu reduït número. 

Smartphone Inc

Smartphone Inc ens permetrà convertir-nos en el CEO d’una gran multinacional. Des del nostre càrrec controlarem tots els processos que ens permeten fer arribar el nostre producte al consumidor final. Això vol dir que serem responsables de la planificació inicial, el moment més important i determinant del joc, el preu dels nostres mòbils, la producció dels articles a distribuir, les millores en el procés productiu, la investigació en noves tecnologies, amb la possibilitat d’aconseguir la patent inicial de la descoberta si som els primers a arribar-hi, l’expansió de la nostra xarxa comercial arreu del món i finalment la venda als consumidors.

 


El tret més original i important del joc és, tal com ja hem esmentat, la planificació inicial que es farà d’una forma ben curiosa, encavalcant els dos rectangles de cartró on figuren les icones corresponens als diversos passos del procés. La combinació de zones cobertes i imatges visibles determinarà tots i cadascuns dels passos següents.
Un altre element a destacar és el tauler de joc amb perforacions que impediran que els cubets i casetes que formen part del joc es desplacin, un detall a agrair. El fet que a la zona de patents i tecnologies hi aparegui la tecnologia 4G en comptes de la 5G no treu valor al joc, tant sols demostra la ràpida evolució tecnològica al món de la telefonia intel·ligent.

Pradera

Pradera té un bon grapat de característiques que li atorguen una personalitat prou marcada com per cridar l’atenció entre la immensitat de jocs de taula existents. La primera serien les 184 cartes del joc, totes diferents. La segona, l’estètica de les imatges que hi apareixen, pintures a l’aquarel·la realment boniques. La tercera, el mecanisme de repartiment de les cartes inicials, que no es basa ni en un draft, ni en l’atzar, ni són totes iguals, sinó que hem de triar fileres senceres del tauler i una darrera carta a cegues. La quarta, el seu inhabitual sistema de col·locació de treballadors, amb uns marcadors que determinen la posició concreta dins la filera o columna. La cinquena, la construcció del nostre conjunt de cartes.

 

Com funciona aquest darrer procés? Cada carta d’observació que baixem a la nostra zona de joc ens demana un seguit de símbols, però quan posem la nova a sobre l’anterior desapareixen els que hem fet servir, que queden substituits pels de la que acabem d’adquirir. Això fa que l’única de manera de guanyar-ne de nous sigui incrementant el nombre les cartes de terreny, que estan limitades a 10.
I per acabar, i amb això arribaríem al sisè element a destacar, cal parlar del llibret que acompanya el manual del joc, on trobem un llistat complet de totes les cartes amb els noms comuns i científics de bestioles i plantes junt amb una de les seves característiques.
En resum un joc que pot crear alhora nous jugadors de taula per la seva bellesa formal i noves vocacions naturalistes pel seu contingut divulgatiu.