Ressenyes: Brazil, Libertalia - Vientos de Galecrest, Star Wars - El palacio de Jabba, Veggies

Brazil

Els jocs 4X acostumen a compartir una sèrie de característiques que no els hi són gaire favorables: el seu elevat preu, les grans dimensions de la capsa, l’espai que ocupa el joc parat i la seva durada, que sovint fan difícil tant la seva compra com la seva sortida a taula. Òbviament que la satisfacció que proporciona jugar-los també és correspon a la magnitud de les característiques esmentades, però no tothom és un jugador de champions i per tant estaria bé que existís un joc d’aquesta tipologia amb una capsa de mides assenyades i a un preu apte per a la butxaca de qualsevol jugaire. I sí aquest joc existeix, és tracta de Brazil.
Què ens ofereix aquest joc de dimensions contingudes? Vint-i-tres peces de diverses mides que permeten crear mapes diferents que al seu torn condicionen el nivell d'enfrontament bèl·lic, divuit llosetes d’exploració a descobrir, cinc unitats militars per jugador i un bon grapat de palaus, mansions, edificis i ciutats. Tot plegat permet la creació d’un univers prou potent com per viure la partida gaudint plenament de les quatre Xs: explorar, expandir-se, explotar i exterminar.
Per acabar-ho d’arrodonir els jugadors conten amb un tauler personal amb dues característiques que aporten un altre plus al joc. Són lleugerament asimètrics i ofereixen la possibilitat de modificar al llarg de la partida els costos i els beneficis de cada acció. Tot plegat contribueix a enriquir la experiència de joc i fa de Brazil una molt bona porta d’entrada al món del 4X.

Libertalia - Vientos de Galecrest

Aquesta nova versió del Libertalia original substitueix el pirates humans tradicionals per uns animalons convertits en pirates del cel. Aquest canvi afecta òbviament les il·lustracions de les cartes (ara molt més lliures i esbojarrades) però també el seu número, que passa de 30 a 40 per jugador, increment que genera més variabilitat entre partides. Però els creadors del joc consideren que amb això encara no n’hi ha prou i per fer encara més gran aquesta rejugabilitat ens ofereixen un tauler de dues cares amb nivells de dificultat diferents i un conjunt de rajoletes extres que canvien les conseqüències bones o dolentes d’aconseguir botes de rom, cofres, garfis o malediccions
Un altre punt interessant de Libertalia és el mecanisme de joc que és ben curiós, un dels jugadors barreja les seves cartes i tria les 6 primeres entre les 40 que formen la seva pila personal. La resta hauran de triar exactament els mateixos personatges amb la qual cosa tots jugarem de forma totalment equilibrada i no podrem excusar-nos en la mala sort si les coses van mal dades, el que sí serà possiblement diferent serà el personatge que posarem sobre el tauler a cada ronda provocant unes combinacions que poden ser molt bones o totalment catastròfiques, un punt de sorpresa i bogeria que li va molt bé al joc.

Star Wars - El Palacio de Jabba

A la part superior dreta de la capsa de plastic que conté les cartes d’aquest joc hi podem llegir «A Love Letter Game», informació que ens deixa ben clar que El Palau de Jabba no és sinó una reimplementació del clàssic i famós joc de Seiji Kanai.
Quines són les novetats que aporta aquesta reimplementació? La primera és òbvia, canvia les il·lustracions de conte de fades de l’original per les imatges de diversos personatges de la saga de George Lucas, fet que pot ajudar a fer arribar el joc a un públic més ampli.
La segona és més important, afegeix unes noves formes de jugar. Així a banda de la tradicional, on guanya qui té el personatge supervivent amb el número més alt trobem un nou grup de cartes, les cartes d’agenda, que estableixen nous criteris a l’hora de determinar el guanyador de la partida. Podríem per tant concloure que El Palau de Jabba és el producte d’hormonar i fer viatjar al futur el joc original.

Veggies

Fer molt amb poc, una expressió que descriu a la perfecció jocs com Love Letter o Circle de Wagons, uns jocs que amb unes poques cartes i amb unes regles ben senzilles permeten unes partides intenses i divertides. Doncs bé, ara sembla que podrem afegir a aquest grup no un joc, sinó tota una col·lecció, la sèrie Devir Pockets. No sabem si ho aconseguiran amb tots, però si que ho han fet amb Veggies, un joc on muntarem la nostra paradeta del mercat amb tot un seguit de vegetals.
La partida serà curta, molt curta, només vuit rondes i 8 cartes a taula, una per ronda. Serà amb aquest reduït número que haurem de crear un trencaclosques d’hortalisses que ens permeti maximitzar el nostres punts i en com aconseguir-los rau una de les fortaleses del joc, ja que cada jugador determinarà amb les seves tries un dels productes a puntuar, fet que ens farà estar pendents tota la partida del que fan els nostres companys de joc. En resum, interacció total, acció i decisions contínues, rapidesa i brevetat. Tot un seguit de característiques que ens faran encadenar una partida rere una altra.

Tarracolúdica de Sant Magí

Un cop més participem de la festa major de Tarragona  amb una bona sessió de jocs de taula, ben refrescants i entretinguts.

Dia: Dimecres, 17 d'agost 2022

Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Hora: De 18:00 a 20:00

Us hi esperem!

Ressenyes: Metro, Cosmic Encounter, Paper Dungeons, Ascension

Metro

L’objectiu de Metro, un joc del 1997, és anar posant unes rajoletes amb diversos trams de via cadascuna, sobre un tauler de 8x8 per tal crear camins que uneixin les nostres estacions, tot intentant fer-los tant llargs com sigui possible. El resultat final, un cop acabat el joc, us recordarà aquells entreteniments per a infants que trobem a diaris, revistes o fitxes escolars, on tenim uns personatges i una sèrie d’objectes units per un garbuix de línies que hem de seguir per saber què està unit amb qui.
Estem per tant davant d’un joc extremadament simple de regles i mecàniques on ni tant sols podem rotar les llosetes per tal de triar l’opció que ens convingui més, però que no per això deixa de banda la interacció i la mala intenció. Penseu que a cada jugada haurem de decidir si intentem allargar el nostre camí o intentem atacar un rival, ja que ben sovint tindrem l'oportunitat de sabotejar-lo posant una peça que no li permeti continuar allargant el seu o que fins i tot el faci anar directe d'una estació a una altra reduïnt el trajecte a unes ridícules dues caselles amb la qual cosa farem que aconsegueixi el mínim de punts possibles.

Cosmic Encounter

Cosmic Encounter és un autèntic Matusalem, ja que té els seus orígens fa 45 anys per la qual cosa se n'han fet moltes revisions. La més valorada a la BGG (lloc 165) és la que es va editar el 2008 i és just aquesta la que vam jugar al club. A la partida poden participar fins a cinc jugadors, triant cadascú una de les 50 races alienígenes, d’aspecte i qualitats ben diferents, que lluitaran per a conquerir els vint-i-cinc planetes que hi ha sobre la taula. Per aconseguir-ho han de fer ús de les seves vint naus espacials i de qualsevol mena d’estratagema: ara m’alio amb tu, ara amb el teu enemic, ara t’ataco, ara negocio... Tot això ho poden fer gràcies a les cartes de trobada, reforç i artefacte, que poden modificar bastant el desenllaç final d’una batalla.
Aquí el tots contra tots serà la norma, el caos i l’atzar es donaran la mà a cada moment, els girs de guió i les sorpreses s’amuntegaran i tot plegat farà que l’estat de les diverses civilitzacions canviï a cada jugada donant al joc una vivacitat i un ritme que permet que, més de 4 dècades després de la seva creació, continuï sent plenament vàlid per treure a taula si volem passar una estona ben entretinguda.

Paper Dungeons

Paper Dungeons intenta traslladar a un joc de roll & write l’atmosfera de Dungeons & Dragons i malgrat les limitacions que suposa fer-ho basant-se en una mecànica on la interacció acostuma a ser nul·la o molt baixa, se’n surt força bé del repte i ho fa envoltant-nos de quatre personatges típics com són mags, clergues, cavallers i bergants ben equipats amb espases flamejants i beuratges guaridors que els serviran per caminar per un món ple de trampes i éssers malignes.
El funcionament del joc, malgrat la impressió de dificultat inicial causada per un full carregadíssim d’icones, és força fàcil i clar. Uns conjunts de daus blancs i negres ens permetran fer la diverses accions: pujar el nivell dels nostres personatges, fer-nos amb estris i poders diferents, avançar pel laberint i aconseguir diamants, que és l’únic element interactiu del joc, ja que les pedres que han caigut en mans d’altres jugadors no estaran a disposició de la resta. En conjunt tot un seguit d’accions que ens ajuden a viure ni que sigui de forma superficial, però certament entretinguda, l’ambient d’una aventura de Dungeons&Dragons.

Ascension

A Ascension i com a deckbuilding tradicional comencem la partida amb deu cartes inicials a la nostra mà formades per aprenents i milícia. Després d'agafar-les a la capsa encara en restarà una pila excepcional, ja que el joc té 200 cartes en total, i aquest és un dels seus punts forts, ja que aquesta elevada xifra assegura que cada partida sigui ben diferent de l'anterior.
Sobre el tauler de joc hi formarem dos grups de cartes. El primer estarà format per tres piles amb un personatge diferent cadascuna, seran el premi de consolació quan la sort no ens acompanyi. Concretament hi trobarem infanteria pesada per aconseguir més força militar, místics que ens proporcionaran runes per la compra de noves cartes i el cultista, un pobre subjecte que a base de rebre cops ens permetrà aconseguir punts d’un en un.
El segon grup, el més interessant i el que realment ens permetrà tenir opcions a guanyar la partida, està format per una renglera de 5 cartes on trobarem monstres que haurem de derrotar i herois i artefactes que podrem comprar.
Això és Ascension un joc de l’any 2010 amb una estètica molt semblant a Màgic i on el nivell d’interacció i lluita entre els jugadors és molt més limitat que a jocs força semblants com Dominion o Star Realms.