Tarracolúdica de Santa Tecla 2024

Aviat serà la festa major de la nostra ciutat i per això un cop més hi volem participar amb una jornada Tarracolúdica on grans i petits puguin reunir-se al voltant d'una taula i compartir unes bones estones jugant. 

En aquesta ocasió us hem preparat dues propostes, la primera consistirà en jocs de taula moderns a la fresca. Posarem a la vostra disposició els jocs de la nostra ludoteca. També hi haurà voluntaris que us explicaran les regles i, si surt cap dubte durant les partides, també us podran ajudar. Tindrem jocs d'habilitat, familiars, o fins i tot per als més valents alguns més complexos. La capacitat de l'activitat estarà limitada pel nombre de taules de què disposem.

• Jocs de taula a la fresca
  
• Dia: Divendres, 13 de setembre, de 18h a 20h.
• Lloc: Plaça Carles Llorach
  
• Activitat gratuïta.
• A partir de 6 anys.

La segona proposta és una partida de rol al Dungeons & Dragons clàssic, amb les regles originals.

El vostre grup d'aventurers intrèpids es dirigeix cap a l'exòtica ciutat d'Amfissa, on aviat se celebraran uns grans jocs on podreu aconseguir fama i fortuna. Esmoleu l'espasa, tenseu l'arc i prepareu els vostres conjurs per gaudir d'un petit tast de Dungeons & Dragons, el degà dels jocs de rol, que enguany celebra 50 anys. Per honorar aquest aniversari farem servir les regles originals i així reviurem les experiències dels jugadors pioners.

• Partida de rol
• Dia: Divendres, 13 de setembre, de 18h a 20h.
• Lloc: Plaça Carles Llorach
  
• Activitat gratuïta.
• Fins a 5 jugadors. 
  
• A partir de 14 anys.

Si estàs interessat/da a jugar a la partida de rol envia'ns un email a clubdiogenestarragona@gmail.com per a reservar la teva plaça! 

Els menors d'edat hauran d'anar acompanyats d'un adult que se'n faci responsable.

Tarracolúdica de Sant Magí 2024

El divendres 16 d'agost vam participar, com ja és costum, a les festes de Sant Magí organitzant una jornada Tarracolúdica.

Han assistit bastantes persones, fet que ens alegra. I també ens alegra que hagin sigut sobre tot nens amb afició pels jocs de taula qui ens han acompanyat. I és que, segons el tipus de públic, la Jornada es transforma. Així, la clara afluència de nens petits s’ha notat, per exemple, en els jocs que han tingut més sortida: Pelusas, Impact, Virus o Diamant, o també, significativament, en l’ambient que hi va haver de natural entusiasme per jugar. I això últim fa que les Jornades no es redueixin només a una activitat de cultura lúdica que l’Associació ofereix a la ciutat que ens acull, sinó que hi hagi també un retorn. Si els nens aprenen jugant, els nens ens ensenyen a mantenir (o recuperar) la curiositat per aprendre jugant. 

 

Jugar no és merament una activitat que contribueix a desenvolupar determinades capacitats que poden tenir un cert valor instrumental, sinó que també contribueix a anar construint allò que som i a repensar-nos a nosaltres mateixos i obrir d’aquesta manera una ocasió per millorar, i tot plegat en comunicació amb altres persones. Tot això significa “cultura lúdica”, i això és el que volem oferir des de l’Associació i rebem habitualment dels que assisteixen a les nostres Jornades, particularment quan venen nens. Per aquest motiu, volem agrair als més petits que hagin volgut venir a passar una tarda de les festes jugant al nostre local.

Jornada de testeig de prototips de jocs de taula

El passat dissabte 13 de juliol vam organitzar un jornada de testeig de prototips al local de la nostra associació. Com segurament molts ja sabeu, perquè un joc de taula pugui publicar-se i arribar a les botigues especialitzades cal provar-lo moltes vegades amb persones diferents i variant el número de jugadors. 

Aquestes primeres jornades vam tenir molta varietat de mecàniques i temàtiques: des de jocs més durs fins a jocs més familiars. La temàtica d'un joc no sempre és el més important a l'hora de fer un prototip, però si aconsegueixes una temàtica adequada a la mecànica que tens de joc, fa que sigui tot més fluïd i senzill d'entendre. Cada autor va portar el seu joc principal, però quasi tothom tenia altres prototips en diferents fases de desenvolupament. 

Ressenyes: 1998 ISS - Troyes

1998 - ISS (2022)

Tensió és una paraula clau als jocs de taula. Si un joc en té és molt probable que se’l pugui considerar de bon nivell, i a 1998 – ISS n’hi ha. Aquí no ens barallarem per posar els nostres treballadors, ja que totes les posicions són obertes i ens hi podem posar tantes vegades com vulguem, però hi ha un parell de coets que són la clau del joc. Quan s’enlairen ho fan plens d’astronautes i si nosaltres no n’hem posat cap, ens trobarem sense treballadors per situar a la següent ronda del joc i haurem d’esperar que el següent viatge solucioni la nostra badada.
Tenim per tant una cursa estressant per omplir-los amb els nostres tripulants mentre preguem que els companys que jugaran abans que nosaltres no tinguin la brillant idea de fer-lo viatjar abans no ens arribi el torn.
La resta d’accions, la meitat a terra, la meitat a l’estació, estan molt ben equilibrades i fan el joc força immersiu. A més més, per si amb els coets no n’hi havia prou, tenim una acció que podríem qualificar de trapella, ja que ens permet posar dos cubets a una de les zones i d’aquesta forma alterar les majories, que són un altre element important del joc.
Uns objectius personals i uns de comuns serveixen per completar 1998, un joc creat per Gerard Ascensi i Ferran Renalias que ens sorprèn agradablement, ja que malgrat venir en capsa petita, parat a taula és molt atractiu i ens permet passar una horeta de forma ben agradable.
Posats a trobar-li un punt negatiu podríem dir que a dos es perd la tensió per l’ocupació del coets, atès que tant el primer jugador com el segon podran posar-hi els seus astronautes sense patir i com que el joc no es mereix acabar amb una crítica assenyalarem que també té un solitari molt aconseguit.

Troyes (2010)

13 de gener de 1129 el concili de Troyes reconeix oficialment l’Ordre del Temple. Tres estament socials, el religiós, el militar i el civil lluiten per augmentar la seva influència a una de les principals ciutats de l’Europa medieval i aquesta influència junt amb els diners, dos elements que acostumen a anar junts a la vida real són els pilars bàsics del joc de Sébastien Dujardin, Xavier Georges i Alain Orban.
La primera no ens aportarà punts de victòria com podríem pensar en un primer moment però ens permetrà tornar a tirar els daus, canviar el seu valor triant la cara contrària a la que ha sortit o comprar meeples i serà per tant imprescindible. Els segons perquè a banda de poder accedir a les cartes d’artesà ens deixarà fer l’acció més malèvola del joc, que és comprar els daus d’un altre jugador.
Aquest fet fa que treure uns bons resultats en llençar-los pugui girar-se en contra nostra, ja que si som els últims de la ronda pot ser que els altres jugadors ens comprin tots els nostres daus abans de jugar, amb la qual cosa farem força diners, però ens quedarem sense possibilitats de fer res quan arribi el nostre torn.
Per si no hi havia prou maldat, ens trobem amb uns daus negres que representen grups d’atacants. Per combatre’ls haurem de fer servir els nostres i com que podem lluitar contra tants daus com vulguem, algunes vegades veurem que quan ens arriba el torn no ens queda cap enemic i per tant no tenim possibilitats de guanyar punts d’influència, mentre que d’altres la resta de jugadors triaran amb tota la mala intenció del món quin dau eliminen per tal de posar-nos-ho ben difícil a nosaltres.
En resum que tenim un joc dur i intens, que és mereix totalment la qualificació de clàssic, no tant per la seva edat com sobretot per la seva qualitat.

Ressenyes: Le Havre, Ra

Le Havre (2008)

Collita de cereals al final de la ronda, vaques que crien... No, no estem parlant de l’Agricola, sinó de Le Havre, una altra creació del mateix autor, Uwe Rosenberg. Aquest fet i la poca diferència temporal entre l’un i l’altre, un any, fa que hi hagi moltes semblances, però això no evita que també hi hagi diferències considerables i és d’aquest segon aspecte que hi parlarem.
Un primer punt podria ser la forma de puntuar, més feixuga tant a l'Agrícola com al Caverna, ja que en els dos casos hem de tenir en compte molts elements a l’hora de fer el càlcul final, mentre que aquí és extraordinàriament simple, només cal comptar els diners que tenim al final, bé en monedes, bé indicats al marge superior esquerre de les cartes d’edificis o vaixells que tinguem en acabar la partida.
Com aconseguirem aquestes diners? Doncs gràcies a l’ús dels recursos que obtindrem a cadascun dels nostres torns, uns recursos que podrem fer servir per aconseguir edificis, per processar-los i obtenir més beneficis o simplement per carregar-los als vaixells i vendre’ls.
Una altra diferència important estarà relacionada amb el menjar que hem de donar als nostres treballadors. A l’Agrícola la tensió per no tenir-ne prou és constant, en canvi aquí, com també passa al Caverna, la tensió és menor ja que els diners poden servir per cobrir les necessitats alimentàries.
A banda a Le Havre no anirem incrementant el número de treballadors amb nous naixements, tindrem sempre un sol peó, però si us penseu que això ens permet oblidar-nos totalment d’aconseguir aliments aneu ben errats, n’hi ha un de sol però la seva gana s'incrementa de forma continua i així ens podem trobar que mentre que en començar el joc n’hi ha prou amb un sol aliment, a la darrera ronda potser ens caldran sis racions.
Un altra diferència la constitueixen les cartes, segons n’anem comprant i passem a tenir més edificis, es multiplicaran, no només les nostres opcions, sinó també les de la resta de jugadors, ja que tothom pot utilitzar els edificis de tothom, pagant això sí, menjar o monedes al seu propietari.
I aquí en els edificis rau el punt més maquiavèl·lic del joc, tant a l’Agrícola com al Caverna un cop s’ha acabat la ronda els treballadors marxen del lloc que ocupaven deixant lliures tots els emplaçaments. Aquí però, podem deixar la nostra fitxa sobre un edifici i limitar-nos a fer accions de vaixell sabotejant totalment als altres jugadors. Afortunadament a l’última ronda qualsevol posició pot estar ocupada per més d’un jugador, cosa que no deixa de ser una petita compensació final.
Podríem acabar dient que Le Havre és un joc amb unes mecàniques simples i fàcils d’explicar, però difícil de controlar, dues característiques que no acostumen a anar plegades i que demostren el gran nivell del seu creador.

Ra (1999)

Disparar la Subhasta o ficar la mà a la bossa i treure una lloseta més? Aquesta és la pregunta que ens fem contínuament mentre juguem a Ra, una pregunta que va acompanyada de contínues mirades als altres jugadors per tal de saber que tenen i quant poden apostar. Fets que plegats generen una tensió contínua.
La part de push your luck és tremendament addictiva. A vegades no voldrem parar amb l’esperança de treure aquella inundació o aquell déu que tant necessitem, d’altres per veure si surt un desastre i així fem la guitza al jugador del costat que s’està mirant amb ulls cobejosos els edificis que hi ha a la zona de subhastes, però... i si em surt una rajoleta de Ra i per tant activo la subhasta quan menys m’interessa?
També l’acció de subhasta té sovint dues cares amb la qual cosa ens afegeix un nou dubte i una nova decisió. Pagar amb un disc solar de valor alt ens atorga sense cap mena de dubte els elements que han aparegut, però com que haurem de deixar-lo al centre del tauler i agafar el que hi ha, potser canviarem un disc de valor 13 per un de valor 2, amb la qual cosa estic posant en perill la meva capacitat de licitar a una propera ronda, és a dir, estic aconseguint un guany momentani a canvi d’un sacrifici futur. Tenim doncs una nova pregunta, hi participo o passo?
Com podeu veure estem davant d’un joc que és simple de normes, però ple de decisions, dues característiques que converteixen la creació de Reiner Knizia en un dels millors jocs de subhastes que mai s’han creat i que justifiquen plenament que malgrat els seus 25 anys d’existència encara estigui molt amunt en la classificació de la BGG. Ah! I si tot això no us sembla prou motiu com per afegir-lo a la vostra col·lecció feu un cop d’ull a l’edició de luxe que es va fer el 2023 i ben segur que haureu de fer un gran esforç per no córrer a comprar-lo.

RolMediaChat: joc de rol accessible

De vegades es dona l’ocasió en que hauríem d’agrair de manera especial haver tingut l’oportunitat d’escriure un blog sobre allò que els nostres socis fan. Per a naltros, sens dubte, aquesta és una d’elles. I és que dos dels nostres membres, Sergi Sanahujes i Rogelio Nebot, invident sobrevingut, han creat i publicat un joc de rol inclusiu especialment dissenyat per persones amb qualsevol grau de dèficit visual, tant perquè facin de jugadors com de directors de la partida. Al repte de per sí important de crear un joc, s’afegeix el de crear un joc que superi els problemes amb que es troben els jugadors invidents en els jocs no accessibles. En aquesta direcció, per exemple, el joc ha sigut editat de manera deliciosament cuidada perquè pugui ser utilitzat completament i de manera àgil per persones invidents.

Però anem al joc. A més de presencialment, es pot jugar asincrònicament utilitzant alguna xarxa social. Però no es tracta d’un joc narratiu, sinó amb regles molt compactes i en que els jugadors es mouen en grup, més proper al mazmorreo, però amb un sistema de joc original que no fa ús de daus. A falta de daus, podria semblar que els resultats haurien d’estar predeterminats per una mateixa situació. Però no és el cas. Aquí es mostra la genialitat del sistema dissenyat, doncs la complexitat de la situació creada per les regles provoca que sigui la interacció entre les diferents estratègies que escullen els jugadors per una banda, i aquells a qui s’enfronten per l’altra, els que vagin marcant el desenvolupament dels esdeveniments. D’aquesta manera han creat un joc tàctic, però a més, amb diferents nivells de complexitat, de manera que sigui assequible per aquells que el juguen per primera vegada, però es torni ric i desafiant per aquells que el
dominen.

El joc està ambientat en un món creat pels autors de tipus Steam punk, però descafeïnat, en el sentit de que l’ús de les tecnologies de màquines a vapor encara no s’ha estès, i on els humans coexisteixen amb una multitud d’éssers i races fantàstics i on predominen la màgia i formes de vida medieval.

Per aquells que, potser, l’ambientació Steam Punk no sigui la seva preferida, han de saber que el projecte d’en Sergi i en Rogelio no s’esgota amb RolMediaChat i que ja estan treballant en altres mons, com el futurista de SpaceMediaChat i també un altre d’apocalipsi zombie.

El joc es pot comprar a través de la web d'amazon.

Per aquells que tingueu curiositat i vulgueu saber més del projecte i del joc, a continuació podeu trobar l’enllaç a la molt recomanable entrevista que Culpa de Rol els va fer.

Speechtool, la novel·la del nostre soci Diego

A l'ALC Club Diògenes tenim socis que fan moltes coses a més de jocs de rol i de taula. El nostre soci Diego, alies Didac Coliman, ha escrit un llibre que presenta a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV:

Speechtool és una història de ciència ficció distòpica en que l’extrema dreta post moderna ha vençut a Europa i un grup d’adolescents participen a un programa de televisió a Londres on han de capturar refugiats que s’han escapat. Viuran moltes aventures a una Europa afectada pel canvi climàtic i les guerres contra els gihadistes i mahoistes on l’autoritarisme ha vençut sobre les llibertats i la igualtat.

Una novel·la distòpica i de terror postmodern que ens convida a pensar què és la veritat, quin món volem i quin món estem construint.

Us esperem a tots el proper dia 4 d’Abril a les 19h a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV.