dilluns, 5 de setembre de 2022

Tarracolúdica de Santa Tecla 2022

Un cop més la nostra associació participarà de la Festa Major de la nostra ciutat, celebrant la festivitat de la patrona Santa Tecla. Per enguany, seguim amb el format que ja va tenir molt d'èxit l'any passat. Us oferim una sessió de jocs de taula a la fresca, a la placeta on tenim l'associació, la Plaça Carles Llorach. Tindrà lloc durant la tarda del divendres 16 de setembre, de les sis de la tarda fins a les vuit del vespre.

Dia: Divendres, 16 de setembre 2022
Horari: De 18h a 20h
Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Podreu jugar a alguns dels jocs que tenim a la ludoteca com per exemple Splendor, Agricola, Skull King, I'ts a wonderful world, 7 Wonders, Pócimas y brebajes o Catan. Els membres de l'associació us explicaran les regles i us resoldran els dubtes que puguin sorgir.

L'aforament està limitat pel número de taules i cadires que tenim disponibles. En cas que totes estiguessin ocupades, us haureu d'esperar que algun grup acabi la seva partida.

Tenim jocs per a totes les edats, a partir de sis anys. Podeu venir acompanyats dels vostres amics i familiars tant si sou joves com adults. Els menors d'edat han de venir acompanyats d'un adult que se'n faci responsable durant tota l'activitat.

En cas que plogui podrem moure l'activitat a l'interior del nostre local.

Visca Santa Tecla!


dijous, 25 d’agost de 2022

Ressenyes: Brazil, Libertalia - Vientos de Galecrest, Star Wars - El palacio de Jabba, Veggies

Brazil

Els jocs 4X acostumen a compartir una sèrie de característiques que no els hi són gaire favorables: el seu elevat preu, les grans dimensions de la capsa, l’espai que ocupa el joc parat i la seva durada, que sovint fan difícil tant la seva compra com la seva sortida a taula. Òbviament que la satisfacció que proporciona jugar-los també és correspon a la magnitud de les característiques esmentades, però no tothom és un jugador de champions i per tant estaria bé que existís un joc d’aquesta tipologia amb una capsa de mides assenyades i a un preu apte per a la butxaca de qualsevol jugaire. I sí aquest joc existeix, és tracta de Brazil.
Què ens ofereix aquest joc de dimensions contingudes? Vint-i-tres peces de diverses mides que permeten crear mapes diferents que al seu torn condicionen el nivell d'enfrontament bèl·lic, divuit llosetes d’exploració a descobrir, cinc unitats militars per jugador i un bon grapat de palaus, mansions, edificis i ciutats. Tot plegat permet la creació d’un univers prou potent com per viure la partida gaudint plenament de les quatre Xs: explorar, expandir-se, explotar i exterminar.
Per acabar-ho d’arrodonir els jugadors conten amb un tauler personal amb dues característiques que aporten un altre plus al joc. Són lleugerament asimètrics i ofereixen la possibilitat de modificar al llarg de la partida els costos i els beneficis de cada acció. Tot plegat contribueix a enriquir la experiència de joc i fa de Brazil una molt bona porta d’entrada al món del 4X.

Libertalia - Vientos de Galecrest

Aquesta nova versió del Libertalia original substitueix el pirates humans tradicionals per uns animalons convertits en pirates del cel. Aquest canvi afecta òbviament les il·lustracions de les cartes (ara molt més lliures i esbojarrades) però també el seu número, que passa de 30 a 40 per jugador, increment que genera més variabilitat entre partides. Però els creadors del joc consideren que amb això encara no n’hi ha prou i per fer encara més gran aquesta rejugabilitat ens ofereixen un tauler de dues cares amb nivells de dificultat diferents i un conjunt de rajoletes extres que canvien les conseqüències bones o dolentes d’aconseguir botes de rom, cofres, garfis o malediccions
Un altre punt interessant de Libertalia és el mecanisme de joc que és ben curiós, un dels jugadors barreja les seves cartes i tria les 6 primeres entre les 40 que formen la seva pila personal. La resta hauran de triar exactament els mateixos personatges amb la qual cosa tots jugarem de forma totalment equilibrada i no podrem excusar-nos en la mala sort si les coses van mal dades, el que sí serà possiblement diferent serà el personatge que posarem sobre el tauler a cada ronda provocant unes combinacions que poden ser molt bones o totalment catastròfiques, un punt de sorpresa i bogeria que li va molt bé al joc.

Star Wars - El Palacio de Jabba

A la part superior dreta de la capsa de plastic que conté les cartes d’aquest joc hi podem llegir «A Love Letter Game», informació que ens deixa ben clar que El Palau de Jabba no és sinó una reimplementació del clàssic i famós joc de Seiji Kanai.
Quines són les novetats que aporta aquesta reimplementació? La primera és òbvia, canvia les il·lustracions de conte de fades de l’original per les imatges de diversos personatges de la saga de George Lucas, fet que pot ajudar a fer arribar el joc a un públic més ampli.
La segona és més important, afegeix unes noves formes de jugar. Així a banda de la tradicional, on guanya qui té el personatge supervivent amb el número més alt trobem un nou grup de cartes, les cartes d’agenda, que estableixen nous criteris a l’hora de determinar el guanyador de la partida. Podríem per tant concloure que El Palau de Jabba és el producte d’hormonar i fer viatjar al futur el joc original.

Veggies

Fer molt amb poc, una expressió que descriu a la perfecció jocs com Love Letter o Circle de Wagons, uns jocs que amb unes poques cartes i amb unes regles ben senzilles permeten unes partides intenses i divertides. Doncs bé, ara sembla que podrem afegir a aquest grup no un joc, sinó tota una col·lecció, la sèrie Devir Pockets. No sabem si ho aconseguiran amb tots, però si que ho han fet amb Veggies, un joc on muntarem la nostra paradeta del mercat amb tot un seguit de vegetals.
La partida serà curta, molt curta, només vuit rondes i 8 cartes a taula, una per ronda. Serà amb aquest reduït número que haurem de crear un trencaclosques d’hortalisses que ens permeti maximitzar el nostres punts i en com aconseguir-los rau una de les fortaleses del joc, ja que cada jugador determinarà amb les seves tries un dels productes a puntuar, fet que ens farà estar pendents tota la partida del que fan els nostres companys de joc. En resum, interacció total, acció i decisions contínues, rapidesa i brevetat. Tot un seguit de característiques que ens faran encadenar una partida rere una altra.

dilluns, 8 d’agost de 2022

Tarracolúdica de Sant Magí

Un cop més participem de la festa major de Tarragona  amb una bona sessió de jocs de taula, ben refrescants i entretinguts.

Dia: Dimecres, 17 d'agost 2022

Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

Hora: De 18:00 a 20:00

Us hi esperem!



dijous, 4 d’agost de 2022

Ressenyes: Metro, Cosmic Encounter, Paper Dungeons, Ascension

Metro

L’objectiu de Metro, un joc del 1997, és anar posant unes rajoletes amb diversos trams de via cadascuna, sobre un tauler de 8x8 per tal crear camins que uneixin les nostres estacions, tot intentant fer-los tant llargs com sigui possible. El resultat final, un cop acabat el joc, us recordarà aquells entreteniments per a infants que trobem a diaris, revistes o fitxes escolars, on tenim uns personatges i una sèrie d’objectes units per un garbuix de línies que hem de seguir per saber què està unit amb qui.
Estem per tant davant d’un joc extremadament simple de regles i mecàniques on ni tant sols podem rotar les llosetes per tal de triar l’opció que ens convingui més, però que no per això deixa de banda la interacció i la mala intenció. Penseu que a cada jugada haurem de decidir si intentem allargar el nostre camí o intentem atacar un rival, ja que ben sovint tindrem l'oportunitat de sabotejar-lo posant una peça que no li permeti continuar allargant el seu o que fins i tot el faci anar directe d'una estació a una altra reduïnt el trajecte a unes ridícules dues caselles amb la qual cosa farem que aconsegueixi el mínim de punts possibles.

Cosmic Encounter

Cosmic Encounter és un autèntic Matusalem, ja que té els seus orígens fa 45 anys per la qual cosa se n'han fet moltes revisions. La més valorada a la BGG (lloc 165) és la que es va editar el 2008 i és just aquesta la que vam jugar al club. A la partida poden participar fins a cinc jugadors, triant cadascú una de les 50 races alienígenes, d’aspecte i qualitats ben diferents, que lluitaran per a conquerir els vint-i-cinc planetes que hi ha sobre la taula. Per aconseguir-ho han de fer ús de les seves vint naus espacials i de qualsevol mena d’estratagema: ara m’alio amb tu, ara amb el teu enemic, ara t’ataco, ara negocio... Tot això ho poden fer gràcies a les cartes de trobada, reforç i artefacte, que poden modificar bastant el desenllaç final d’una batalla.
Aquí el tots contra tots serà la norma, el caos i l’atzar es donaran la mà a cada moment, els girs de guió i les sorpreses s’amuntegaran i tot plegat farà que l’estat de les diverses civilitzacions canviï a cada jugada donant al joc una vivacitat i un ritme que permet que, més de 4 dècades després de la seva creació, continuï sent plenament vàlid per treure a taula si volem passar una estona ben entretinguda.

Paper Dungeons

Paper Dungeons intenta traslladar a un joc de roll & write l’atmosfera de Dungeons & Dragons i malgrat les limitacions que suposa fer-ho basant-se en una mecànica on la interacció acostuma a ser nul·la o molt baixa, se’n surt força bé del repte i ho fa envoltant-nos de quatre personatges típics com són mags, clergues, cavallers i bergants ben equipats amb espases flamejants i beuratges guaridors que els serviran per caminar per un món ple de trampes i éssers malignes.
El funcionament del joc, malgrat la impressió de dificultat inicial causada per un full carregadíssim d’icones, és força fàcil i clar. Uns conjunts de daus blancs i negres ens permetran fer la diverses accions: pujar el nivell dels nostres personatges, fer-nos amb estris i poders diferents, avançar pel laberint i aconseguir diamants, que és l’únic element interactiu del joc, ja que les pedres que han caigut en mans d’altres jugadors no estaran a disposició de la resta. En conjunt tot un seguit d’accions que ens ajuden a viure ni que sigui de forma superficial, però certament entretinguda, l’ambient d’una aventura de Dungeons&Dragons.

Ascension

A Ascension i com a deckbuilding tradicional comencem la partida amb deu cartes inicials a la nostra mà formades per aprenents i milícia. Després d'agafar-les a la capsa encara en restarà una pila excepcional, ja que el joc té 200 cartes en total, i aquest és un dels seus punts forts, ja que aquesta elevada xifra assegura que cada partida sigui ben diferent de l'anterior.
Sobre el tauler de joc hi formarem dos grups de cartes. El primer estarà format per tres piles amb un personatge diferent cadascuna, seran el premi de consolació quan la sort no ens acompanyi. Concretament hi trobarem infanteria pesada per aconseguir més força militar, místics que ens proporcionaran runes per la compra de noves cartes i el cultista, un pobre subjecte que a base de rebre cops ens permetrà aconseguir punts d’un en un.
El segon grup, el més interessant i el que realment ens permetrà tenir opcions a guanyar la partida, està format per una renglera de 5 cartes on trobarem monstres que haurem de derrotar i herois i artefactes que podrem comprar.
Això és Ascension un joc de l’any 2010 amb una estètica molt semblant a Màgic i on el nivell d’interacció i lluita entre els jugadors és molt més limitat que a jocs força semblants com Dominion o Star Realms.

dilluns, 18 de juliol de 2022

Gran tercera temporada de La Partida

Com ja us vam comentar fa unes setmanes, els nostres companys del podcast La Partida van guanyar el premi del públic dels Premis Sonor. Però les celebracions no acaben aquí, ja que també ha sigut el podcast amb més escoltes de la temporada 2021-2022 de la plataforma Podcast City que organitza Ràdio Ciutat de Tarragona.

Enllaç a la noticia: https://rctgn.cat/radionews/podcastcity-news/els-guanyadors-de-la-tercera-temporada-de-podcastcity-radiolab/ 

I amb aquest final de temporada també hem aparegut a altres mitjans:



Enhorabona, nois! Quina temporada més rodona que heu fet!

dijous, 14 de juliol de 2022

El Resurgir del Dragón - Diari de Tekú

Amaranth, un tiefling que no respecta cap norma i que és especialista en ficar-se en tota mena de problemes, i si no n’hi ha cap, no patiu, que els crearà ella. Carolus, un clergue que us estarà tot el dia donant la llauna amb El Peregrí i beneint-vos... «Busqueu i trobeu el camí», o alguna cosa per l’estil, frase que al mig d’un bosc o dins d’una cova no deixa de semblar irònica. i Tekú una barreja de corb i humà, d’ofici o seria més correcte dir d’aspiració druida, s’han unit a una expedició que es dirigeix al Bosc d’Ambre, on s’ha detectat una forta activitat xiònica. 

L’expedició l’ha muntada la Cofradia d’Erecar, una poderosa organització del regne de Vadània i està encapçalada pel príncep Kinedrin. Ara bé la seva vida serà curta, una misteriosa explosió/ona de llum farà desaparèixer a tothom a excepció dels nostres tres personatges... o això és el que els hi sembla quan recuperen la consciència i es troben sols enmig del bosc on havia acampat l’impressionant seguici.


A partir d’aquí perdem una mica la pista dels nostres herois. Sembla ser que han trobat Gon, un nen pel-roig que promet convertir-se en una figura important de la història i que anava a la mateixa secció de la comitiva, la darrera tant a nivell de posició física com econòmica i de poder.
Més endavant -semblen el cotxe escombra- troben una altra persona que formava part de l’expedició de la Cofradia, Denisse, una paladí que ha llegit massa llibres de cavalleries i que també és seguidora del Peregrí amb la qual cosa el grup pren forma definitiva i passa a estar format per dos descreguts i dos devots, la cosa s’equilibra. 

Les seves aventures tindran lloc a Voldor, un món on humans i humanoides amb trets que denoten el seu origen animal sobreviuen i lluiten. La creació d’aquest món i de les moltes races que l’habiten s’atribueix als peregrins, uns éssers vinguts més enllà de les estrelles i és a partir d’aquestes llegendes d’on prové la figura del peregrí (l’hauríem d’escriure en majúscules?), el déu de Carolus i Denisse.
Podran complir els nostres protagonistes la promesa feta a Gon i trobar la seva mare? Que se n’haurà fet dels centenars de membres de l’expedició desapareguda? Sabrem l’origen de l’activitat xiònica? Quins éssers i aventures ens esperen en la nostra cerca? Nosaltres ho anirem descobrint dijous a dijous a partir de les 19:00 hores, moment en que 5 membres del Club Diògenes ens trobem per viure aquesta història. Us vindria de gust unir-vos al club i viure aventures com aquesta on la imaginació no té límits?

Aquesta aventura, ideada pel nostre màster Enric i teixida fil a fil per tots els que formem part del grup, neix a partir del llibre «El resurgir del dragón» una obra basada en la cinquena edició de Dungeons&Dragons, publicada per Nosolorol Ediciones i que ha estat creada per Colectivo 9 i El Grup Creativo de la Marca del Este.


Què, us ha picat la curiositat, oi? Doncs tenim bones notícies, sembla ser que Tekú ha decidit fer una mena de diari i d’alguna manera hem aconseguit arribar als seus quaderns. Per les primeres línies que hem llegit sembla que el nostre autor va començar a escriure després d'unes primeres aventures que mai no coneixerem, però tanmateix el que hem trobat ho considerem prou interessant com per publicar-ho, vosaltres decidireu si realment és així o si els papers no tenen cap valor i l'esforç de cerca per part nostra no ha pagat la pena.

Trobareu el diari ben aviat en format epub i pdf a la columna dreta de la nostra pàgina. Un cop descarregat el podreu incorporar a la vostra tablet o al vostre llibre electrònic per tal de seguir les aventures i desventures dels nostres amics. De moment el podeu trobar aquí sota en format pdf o si preferiu l'epub podeu clicar aquí.

teku_volum1 by joan anton

dijous, 7 de juliol de 2022

Anys i anys, per molts anys!

Dissabte 2 juliol la plaça Carles Llorach, un indret de la part alta que als matins dels caps de setmana acostuma a ser un recer de pau i silenci, va veure alterada la seva tranquil·litat per una invasió d’uns individus vestits de blau que a banda del color compartien amb els barrufets la ganes de gresca i de passar-s’ho bé. 


Quin era el motiu del desori? Un aniversari, però no un aniversari qualsevol, sinó el primer que afegia un segon dígit al número d’anys i això sempre es motiu per fer la festa més grossa.

Qui celebrava anys era el Club Diògenes, una associació que va néixer el maig del 2012 de la mà de cinc amics i que a hores d’ara ha multiplicat considerablement del seu número de membres. 

Es van escampar taules i cadires, es van amuntegar capses de jocs de taula, es van estendre mapes i plànols de naus espacials, es van obrir ombrel·les, es van penjar globus creant un ambient que combinava la festa infantil amb les revetlles pròpies d’aquestes dates i desenes de persones ens vam capbussar en les mil-i-una aventures, les mil-i-una vides que ens permeten viure els jocs de rol i taula. 


El millor del matí, però, no van ser els jocs, sinó el fet de compartir unes hores amb antics membres del club que la feina o la vida havien dispersat per punts geogràfics ben diversos, veure seure a taula amics i familiars, rebre la visita d’autors com Ferran Renalies creador de Take a seat i David Heras de Zodiac, veure entre les taules instagrammers com jugador inicial i kleff.bcn... En resum, estar amb la gent que habita aquest nostre univers del món lúdic. 

El matí va acabar amb un sorteig de jocs i llibres de rol, alguns per tant van marxar amb les motxilles més plenes que quan van arribar, però de fet tots vam marxar ben carregats, carregats dels moments d’alegria i felicitat d’un matí l’únic defecte del qual és que va passar volant. 

I al vespre a tornar-hi, que un soparet de celebració és obligació en aquests casos, un bon àpat, una conversa viva i intensa, uns discursos carregats d’emoció i, com no podia ser d’una altra manera, un campionat de Tumblin Dice, on tothom es va destapar i es va veure qui té anima de killer i es dedica a engegar fora del tauler els daus dels altres i qui mira de guanyar d’una manera menys bel·licosa. 

Vam viure, doncs, una jornada que quedarà emmagatzemada amb molta cura al racó dels bons moments i que ens farà viure cada hora al club amb tota intensitat, fent camí a poc a poc cap al proper aniversari.