dilluns, 15 de novembre de 2021

XXVIII Jornada Tarracolúdica: Jocs per infants amb les Tecletes!

Hola a tots!

Aquest diumenge 21 de novembre celebrarem la XXVIII Jornada Tarracolúdica. En aquesta ocasió ens podreu trobar al parc de la ciutat d'11 h a 14 h. Aquesta jornada la fem per invitació de l'Associació de mares de Tarragona Tecletes i oferirem activitats familiars enfocades als més menuts de la casa, tot i que també hi pot participar tota la família!

Com sempre estem encantats de treballar amb altres associacions de Tarragona i el diumenge volem que els infants de 6 a 12 anys puguin descobrir els jocs de rol i jocs de taula moderns. Per això oferirem dues partides de rol:

dissabte, 13 de novembre de 2021

Document de mesures i protocol de seguretat

Un dels objectius que ens vam marcar des de l'associació per enguany era fer que fos més inclusiva i diversa. Volem que el Club Diògenes sigui un lloc on tothom s’hi pugui sentir benvingut, acollit i segur independentment de les seves característiques. 

És per aquest motiu que vam crear una comissió específica formada per membres de l'associació. Aquesta comissió ha considerat oportú redactar una guia que tots els socis poden fer servir com a referència alhora que ens dotem d’un marc d’actuació en cas que es produeixi alguna conducta inadequada en aquest sentit.

Podeu trobar disponible el document de mesures i protocol de seguretat pel club a la secció de documents del nostre web: Documents

També volem aprofitar per agrair a la comissió de diversitat i inclusió tota la feina que han fet per redactar aquest protocol.


Tant sols aclarir que aquest document no és reactiu: afortunadament a dia d’avui no hi ha hagut mai cap situació d’aquest tipus. El protocol és, doncs, propositiu i considerem que és una eina molt vàlida per acostar-nos als objectius que remarcàvem més amunt.

dilluns, 25 d’octubre de 2021

Mini ressenyes: Rapa Nui, Golpe de fe, Raccoon Tycon, My gold Mine i Bad Company

Un cop més us portem les ressenyes que prepara el nostre soci Joan Anton sobre els jocs que anem jugant a les sessions habituals del club ;-). 

Rapa Nui

La col·locació de treballadors és una de les mecàniques que més trobem als jocs de taula, per tant quan un joc creat el 2020 l’utilitza ha d’afegir alguna cosa més per tal de destacar sobre la resta. Rapa Nui ho fa de tres maneres.


La primera és amb un disseny i una estètica de gran nivell, aconseguits amb un tauler de grans dimensions que reprodueix fidelment l’illa de Pasqua i amb unes reproduccions acurades de moais i pukaos, elements ambdós que ajuden a ambientar la partida.

La segona amb el funcionament del transport de les figures des de la pedrera on es fabriquen fins a la seva destinació. Aquí cal que hi hagi meeples, nostres o dels altres jugadors, a totes les zones per on haurà de circular l’escultura i aquest fet genera un altre tret del joc, en travessar-les els seus propietaris aconseguiran recursos.

La tercera fent que els moais aixecats no siguin propietat de ningú i que per tant qualsevol jugador pugui posar-hi a sobre l’ultim element de les figures, el pukao.

Golpe de fe

Golpe de fe és un d’aquestes jocs que com Tumbling Dice o Pitch Car ens retornen a la infantesa, i a qui no li agrada per uns moments tornar a aquesta època de la nostra vida? Tots tres fan servir la mateixa mecànica, Colpejar una fitxa o un dau (flicking) per tal de enviar-lo a un determinat punt del tauler, però Golpe de fe té un un parell d’aventatges sobre els dos jocs esmentats, les reduides dimensions de la capsa i la facilitat del muntatge, ja que en lloc d’haver de muntar tot un conjunt de peces de fusta ens limitem a estirar sobre la taula un acolorit i cridaner tapet de neopré, més fàcil i còmode impossible.

Però si aquestes fossin totes les virtuts del joc poc afegiria a un tradicional i econòmic joc de xapes fet al terra d’un pati d’escola. Per evitar-ho els creadors del joc han afegit a la “massa base” tot un conjunt de condiments que el converteixen en un producte especial i diferenciat. Estem parlant de Les cartes de llei, les cartes de déu, la mà divina, la fitxa de cor, la diferenciació entre profetes (discs petits), templers i esfinx (disc mitjans) i temples (discs grossos) i un seguit de normes que donen un resultat final atractiu per a qualsevol mena de públic. 

Raccoon Tycon

Raccoon Tycon és un clar exemple de com un joc de temàtica econòmica pot ser alhora lleuger, entretingut i divertit. Durant el transcurs de la partida farem compres i vendes de bens de sis tipus diferents, i en fer-les  saturarem o buidarem el mercat amb la lògica alteració de preus. També disposarem de tot un seguit de rajoletes anomenades d’edificis, on trobarem magatzems, indústries, dipòsits, vinyes, companyies de transport... Aquestes infraestructures en serviran per a millorar les nostres capacitats empresarials permetent-nos produir més bens, acumular-ne més, o donant-nos més guanys per les nostres vendes.

Un altre material seran les cartes de ciutat que ens prorcionaran punts de victòria i hem deixat pel final les cartes més curioses, les de ferrocarril, on no us penseu que trobarem imatges de mapes, estacions, vies o trens, sinó els dibuixos d’uns animalons ben bufons i guarnits que només podrem aconseguir mitjançant la mecànica més interactiva i divertida del joc, unes subhastes a mort on aconseguir els punts que proporcionen ens pot deixar escurats com una rata. En resum un joc que sense haver-nos de cremar excessivament les neurones ens proporcionarà una estona ben divertida.

My gold Mine

Imagineu que voleu crear un push your luck visualment atractiu, rapidíssim d’explicar i jugar, 5 minutets entre totes dues coses, 10 a tot estirar. Amb un contingut que sense desagradar als adults pugui enganxar als nens... nans, dracs i or per exemple, amb una capsa reduïda però amb unes cartes ben grans per tal que llueixin les seves imatges. Que a taula quedi bé perquè puguem crear una mena de tauler que a més vagi canviant d’aspecte i amb alguns meeples, tokens o fitxes que sempre fan que l’estètica sigui més impactant, no sé, potser... unes daurades palletes d’or d’una mida més que considerable. Ah! I a més amb alguna acció que li doni un punt “gamberro”. Estaria bé oi? Doncs aquest joc existeix i s’anomena My Gold Mine, un joc on a la capsa podríem posar, sense por a exagerar, apte per a jugadors de 4 a 104 anys. Per què qui no ha somniat mai amb entrar al cau d’un drac i robar-li les seves riqueses?

Bad Company

Atracaments, botíns, persecucions, 9 personatges estrafolaris al tauler personal, personatges que aniran creixent en alçada i capacitats segons hi anem posant cartes sobre la seva figura, un ritme de joc frenètic, ja que quan el jugador actiu llença els daus, també aprofitem un dels seus dos resultats per aconseguir beneficis, uns noms de bandes tan curiosos com ara Cheezy Hood (caputxa de quatre rals) o Romantic Pimples (pústules romantiques).

Amb aquests elements està clar que ens trobem davant d’un joc ben esborrajarrat i divertit, una cursa més enllà de la llei que només s’acabarà quan un dels jugadors aconsegueixi 6 cartes d’atracament (heist cards), tot vigilant, això sí, que no ens atrapi el cotxe patrulla, ja que si això passa la nostra suma final es reduirà en 8 punts.

 
L'únic retret possible? Que és un multisolitari, ja que ni tant sols ens trepitgem els uns als altres les cartes de millora de personatge, la raó? que mai no són visibles, ja que les tenim en una  pila on només veiem el dors de la carta superior. Quan comprem una, agafem les tres primeres i decidim amb quina ens quedem, la resta passen al descart.

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Tarracolúdica amb l'Associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon


Hola a tothom!

El proper dia dissabte 6 de novembre, a les 10:00 h a la Plaça de l'esglèsia de Sant Salvador celebrarem la XXVII Jornada Tarracolúdica en col·laboració de l’Associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon.




Us proposem jugar amb nosaltres al Fiasco de Jason Morningstar editat per EDGE. Es tracta d’un joc que es caracteritza per la senzillesa i per la llibertat que dona per fer volar la imaginació. La partida que jugarem és del gènere de superherois i es diu Fiasco Superherois.

Els jugadors podran formar part d’un grup de justiciers amb poders que hauran d’investigar un possible traïdor entre les seves files.

La partida es caracteritza per la seva intenció de voler apropar el rol en un format senzill als nens i nenes, on se’ls intentarà incentivar que deixin desenvolupar la seva imaginació.


Activitat per a joves de 14 a 18 anys. Els menors d'edat han de venir acompanyats dels seus pares o tutors. Places limitades. Podeu reservar a clubdiogenestarragona@gmail.com.
 

dimarts, 7 de setembre de 2021

XXVI Tarracolúdica Santa Tecla 2021

Enguany torna a ser un any ben estrany, amb les festes de Santa Tecla a mig gas, però no hem volgut deixar de participar amb la festa major de la nostra ciutat i per això hem preparat una jornada Tarracolúdica ben especial, a la plaça on hi tenim el local de l'associació i amb totes les mesures sanitàries vigents.

Dia: Divendres 17 de setembre del 2021 

Lloc: Plaça Carles Llorach 

Horari: de 18h a 21h

Aquesta activitat està emmarcada dins del programa oficial de festes de Santa Tecla: https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/activitats/2021/dia-17/jornada-tarracoludica-de-santa-tecla

Si ens veniu a veure podreu gaudir d’una tarda ben divertida jugant a jocs de taula moderns o de rol ;-).


Podrem jugar a jocs molt diferents: d’habilitat, cooperatius, familiars, de rols ocults, de misteri, de deducció, etc. Vine a jugar amb nosaltres! 

També us oferim una partida de jocs de rol, especialment indicada per aquells que no conegueu aquest tipus de jocs, ja que farem servir unes regles molt senzilles. Ens ajudareu a resoldre el següent cas?

En una nit plujosa rebeu un avís a la comissaria de policia que una furgoneta ha bolcat al mig del carrer. Últimament esteu molt enfeinats, però tot sembla indicar que n'hi haurà prou amb seguir el procés habitual: apartar el vehicle, fer la paperassa de l'atestat, mirar de no mullar-se gaire i cap a casa. Aviat, però, les pistes us portaran a pensar que aquest cop potser caldrà treballar una mica més... Podreu descobrir el misteri real que s'amaga darrere d'aquest cas i sortir-ne indemnes?

Aquesta activitat és apta per a totes les edats (els menors d’edat cal que vagin acompanyats d’un adult).

Aforament limitat a les mesures sanitàries vigents. Les places per a la partida de rol son limitades, si vols participar envia un e-mail a clubdiogenestarragona@gmail.com amb les teves dades. Per als jocs de taula no cal inscripció.

dijous, 26 d’agost de 2021

Mini ressenyes: Suburbia, Amerigo, Las ruinas perdidas de Arnak, Thunder Alley, Love Letter, Orleans, Monasterium, Thebes i Ganges

S'està acabant  el mes d'agost i aprofitem per compartir-vos les ressenyes que fa el nostre company Joan Anton dels jocs que s'han estat jugant aquest estiu :-). 

Suburbia

Les primeres paraules que em venen al cap en parlar d’aquest joc de gestió urbanística són puzzle i teranyina. La primera tant per l’aspecte del joc segons va creixent a taula com per la importància cabdal de la posició de cadascuna de les llosetes en el desenvolupament i el resultat final de la partida. Estem davant d’un joc on la relació de cada peça amb les del voltant, amb la resta de peces de la nostra ciutat i fins i tot amb les peces dels jugador rivals determinarà ingresos, reputació i nombre d’habitants, i és aquest conjunt de relacions el que ens porta a la teranyina, la millor representació gràfica de les envitricollades interaccions entre cadascun dels hexagons que aniran formant la nostra ciutat.


Suburbia no perdona ni un segon. Tots i cadascun dels moments del joc demanaran la nostra atenció, ja que l’evolucio de les ciutats veïnes també influirà en l’evolució de la nostra. Cada peça posada haurà de ser valorada. Un abocador ens fará guanyar diners, però qui vol viure al seu costat? Adéu punts de prestigi! Suburbia, un joc que obliga de principi a fi a fer una anàlisi molt acurada de cada decisió i que ens fará sentir els maldecaps inevitables a tirar endavant el desenvolupament equilibrat d’una gran urbs

Amerigo

Quines accions podré fer ara? I de la que pugui fer, quants punts d’acció hi tindré? Aquestes dues preguntes són constants quan juguem a Amerigo. L’original mecanisme de torre de cubets, que no de daus, determinarà de forma aleàtoria les accions possibles i el seu nivell. Com? Llençarem tots els daus d’un mateix color dins la torre i en cauran ves a saber quants i de quins colors, i seran aquests colors i quantitats els que determinaran les nostres opcions.


Només aquest fet ja converteix Amerigo en un joc amb prou sorpreses i tensió com per fer que una partida de més de dues hores se’ns passi volant. A més a més que siguin aquests elements els que determinin les accions de tots els jugadors resta temps morts a la partida, ja que l’únic que haurem de fer al nostre torn és executar les accions. Si a sobre afegim la modul·laritat del tauler que generarà illes de formes i mides diferents a cada partida, els desplaçaments dels vaixells, els atacs dels pirates, la lluita per les zones d’ancoratge, les llosetes de desenvolupament, les de producció, les casetes a situar als ports, els políominos que ens permetran edificar a les illes, els cofres de tresor i les dificultats a guanyar unes miseres monedes renunciant a fer una acció, queda clar que ens trobem davant d’un joc on no podem baixar la guàrdia ni un sol moment i que xuclarà tota la nostra atenció durant tota la seva durada.

Las ruinas perdidas de Arnak

Actuar com una rata de biblioteca, no anar més enllà de la platja, no arriscar-se i limitar-se a avançar al marcador d’investigació? Llençar-se a l’aventura endinsant-nos a l’interior de l’illa per tal de descobrir i excavar nous jaciments tot i que això ens suposi enfrontar-nos a monstres inimaginables? Cercar l’equilibri entre les dues maneres d’actuar combinant l’erudit i l’aventurer com el cinematogràfic Indiana Jones que tots coneixem? Aquest serà el segon conjunt de preguntes que ens farem en començar a jugar, perquè abans ens haurem fet una altra, com puc fer res amb el parell de bruíxules i monedes que tinc a la mà?

Aquesta primera pregunta però, perdrà ràpidament tot el sentit, a cada ronda el nombre d’accions possibles anirà augmentant. Artefactes, objectes, ídols, recursos... ens permetran fer una acció A que ens portarà a una B, que ens permetrà fer una C. Aquest serà el moment Eureka del joc, descobrir que podem crear una cadena cada cop més llarga que convertirà la possible frustració inicial en un gaudi absolut en veure que no parem de fer coses i que aconseguir explorar tota l’illa o arribar dalt de tot del track d’investigació no són ficcions irrealitzables, sinó que queden totalment al nostre abast.

 

Thunder Alley

Thunder alley reprodueix amb una finalitat absoluta la barreja de sort i estratègia que hi ha a una competició automobilística. Una mala estratègia d’equip, ja que aquí l’important és la puntuació conjunta de tots els nostres vehicles, anul·larà qualsevol opció de victòria, però els incidents imprevistos determinats per les 26 cartes d’esdeveniment també podran alterar de forma important el resultat de la cursa. Per exemple, una segona carta de pluja farà acabar la cursa en el mateix moment que es produexi, mentre que una bandera groga produirà el reagrupament de tots els cotxes, amb la qual cosa un que estava a punt de ser doblat pot quedar enganxar al grup un altre cop.


Un altre punt a destacar del joc són les cartes de moviment, prou originals com per sobtar-nos el primer cop que les veiem. Aquí no tenim un simple valor numèric de desplaçament com acostumem a trobar als jocs de curses, sinó que ens trobem amb quatre desplaçaments diferents. Solo movement que seria el més habitual als altres jocs; Draft movement, que ens fa arrosegar amb nosaltres tots els cotxes que tenim tant davant com darrera; Pursuit movement, on farem avançar de forma conjunta tots el cotxes que tenim al davant i Lead movement on arrossegarem tots els que tenim al darrera. 

Love Letter

Love letter és una peça d’orfebreria minimalista, amb només 21 cartes tenim un joc que us entretindrà una bona estona. N’hi ha encara de més reduïts, com ara Circle the Wagons o Expansiopolis, que en tenen 18, però tant l’un com l’altre són per només dos jugadors, mentre que Love Letter es pot jugar a 6.

Aquí no construirem edificis con a Ciudadelas, només hi haurà un enfrontament directe entre els deu personatges que faran servir les seves habilitats per intentar desenmascarar i derrotar els seus rivals. Viurem doncs, a petita escala, les lluites i maquinacions pròpies de la vida d’una cort com la que reflecteixen les il·lustracions del joc. 

Orleans

Orleans és un joc de bag building que recrea l’ambient de la baixa edat mitjana. Hi trobem tant edificis com personatges d’aquesta època: Ajuntament, biblioteca, castell, granja, monestir, poble, universitat, artesà, cavaller, erudit, granger, barquer, mercader, monjo… Combinar-los per tal d’aprofitar-los al màxim fan d’Orleans un puzzle tremendament absorbent i entretingut on trobem atzar i planificació en perfecte equilibri i harmonia.

El primer, l’atzar, ve determinat pels esdeveniments que es produeixen al final de cada ronda i per l’obtenció dels personatges que podrem fer servir, ja que els traiem a cegues de la bossa. La segona, la planificació, ve a l’hora de pensar com repartir-los entre el diversos llocs del tauler individual, per tal d’optimitzar-los aconseguint el màxim d’accions sense deixar-hi, si és possible, cap seguidor de banda.

Monasterium

2849, aquesta és la posició de Monasterium al rànquing de la BGG. Una posició que després de fer-hi una partida passa a ser una misteri tant o més incomprensible que els que acostumem a anomenar paranormals, ja que Monasterium és un joc de traca i mocador.

La coberta del joc ens situa en una bonica vall, fèrtil i asollellada, un paisatge de somni on, com a bons coneixedors dels millors llocs que eren els frares medievals, han fet cap cinc monestirs.
Al nostre tauler personal hi trobarem 24 novicis, que haurem de repartir entre les diverses estances d’aquests cinc monestirs, per fer-ho ens valdrem d’un draft de daus, que ens permetrà triar entre les múltiples accions del nostre tauler. En començar tindrem només les que apareixen a la filera superior i al marge esquerre, però en anar traient novicis per enviar-los als monestirs, aniran apareixen noves accions que faran créixer el joc en dificultat i bellesa.

 

Cada destinació serà important, caldrà anar a les esglésies per poder posar vitralls, a les sales comunes per aconseguir punts i materials, al claustre per multiplicar el valor final dels monjos situats, avançar pel camí que travessa la vall per poder tenir a l’abast els monestirs més allunyats... I la interacció està ben assegurada, lluita pels daus, lluita per fer-se amb els vitralls abans no s’acabin, majories a cada monestir, situar els meeples a un quadrat determinat per bloquejar un espai de claustre... Es pot demanar més?

Thebes

Sorra, sorra, sorra, sorra... temps perdut, recerques que acaben en no res, aquest podria ser el resultat de treure 4 tokens d’excavació de la bossa.


A primer cop d’ull podria semblar que crear un joc on el fracàs és habitual no és una idea gaire encertada, però a Thebes passa tot el contrari, tots aquests viatges i investigacions fracassats ens fan més viva la situació real que vivien els arqueòlegs de començaments del segle XX, que amb poca cosa més que un pic, una pala i una voluntat només superada per l’ambició, van fer les descobertes més excepcionals de la història de l’arqueologia.

A Thebes haurem de viatjar a diferent capitals europees per tal recollir informació i aconseguir ajudants i eines (cartes de llibres, ajudants, pales i vehicles) que ens permetran més endavant entomar amb unes certes probabilitats d’èxit l’excavació real. Ara bé, haurem d’administrar molt bé el temps dedicat a cada tasca, només tindrem tres anys per fer-les totes i si a sobre hem d’encabir en aquestes 156 setmanes exposicions i conferències, ens adonarem que la distribució equilibrada del temps és l’idea base a tenir en compte durant tota la partida.

Ganges

Kali, 8 braços per posar els daus, el bé més preuat del joc, ja que fer qualsevol acció suposa dir adéu a un dau o més. Uns daus els resultat dels quals només podrem modificar gràcies als punts de karma. Un riu a descobrir on cada parada ens reportarà beneficis immensos. Palaus, jardins, mercats i pedreres on posar els nostre meeples. En resum un univers d’accions diverses que ens permetrà incrementar els nostres punts de glòria, diners o daus. I per acabar-ho d’arrodonir uns taulers de província on podrem construir palaus i tenir mercadets que ens porporcionaran punts de glória els primers i diners els segons, fent avançar els dos tracks de puntuació que, en coincidir, determinaran el final de la partida.

Ganges, un joc on combinareu el llençament de daus i la colocació de treballadors i llosetes, i que us permetrà reviure l’Índia de l’imperi mogol.



dimecres, 28 de juliol de 2021

Tarracolúdica amb el Casal Aspercamp

Dijous dia 22 de juliol el local de l’Aspercamp es va veure envaït per un aiguabarreig de superherois, mags, samurais, dolents de manual, bous, mones esbojarrades, piles de daus.... Com va arribar una fauna tant curiosa i variada al carrer Governador González? Ho va fer en forma de jocs de rol i taula que des del club Diògenes vam portar a aquesta associació per tal de compartir una estona d’esbarjo i formació amb la canalla que assisteix al centre. 

 

Tres taules de rol i dues de jocs de taula ens vam permetre passar un matí ben entretingut i treballar aspectes com la paciència, la col·laboració, la destresa manual, l’orientació espacial, l’anàlisi de la situació, la reacció a canvis continus en la situació observada, la imaginació, l’assumpció d’un paper molt allunyat d’allò que som realment... En resum tot un conjunt d’hàbits i capacitat que mai no ens són sobreres.

 

Pel que fa als membres del club la jornada encara va ser més profitosa, poder arribar a qualsevol col·lectiu de a ciutat és un fet que sempre ens omple d’orgull i fer-ho, en aquest cas, a un grup d’infants que mereixen tota la nostra atenció i afecte és un dels millors regals que es pot rebre. Per això volem, en aquest darrer paràgraf, fer arribar el nostre agraïment a totes dels persones de l’associació que ho han fet possible. Moltes gràcies i si pot ser... fins aviat!