Com ja és una tradició al Club Diògenes cada any per aquesta època fem una jornada benèfica. Unim forces amb l'Associació de Jugadors de Rol i Estratègia de Tarragona (AJRET) per recaptar diner a favor de La Marató de TV3. Enguany La Marató està dedicada a la salut sexual i reproductiva. I us hem preparat un munt d'activitats que de ben segur us agradaran!
.png)
La història dels nostres amics continua avançant. Com recordareu acaben d'arribar a Mirianis on s'han retrobat amb Arnok, es possible que amb aquest personatge pel mig es multipliquin els embolics i les intrigues, per saber-ho només us caldrà descarregar el penúltim volum de les seves aventures. Sí, ja només en queda un i això vol dir que ben aviat podreu saber com acaben les seves anades amunt i vall per aquest fantàstic món que és Voldor.
Com als volums anteriors a la primera plana hi trobareu el retrat d'un dels protagonistes, aquest cop és Tekú, l'autor del text que esteu llegint. L'autora de la il·lustració és la nostra companya Àlex que és la que porta el personatge d'Amaranth.
Com sempre podreu triar entre dues opcions. El fitxer pdf penjat a Scribd (és just aquí sota) o el text en format epub que trobareu a Google Drive.
Aquest cap de setmana passat hem participat a la 2a edició del Tarragona Juga, el festival de jocs de Tarragona. Hi havia preparades moltes activitats per a tots els gustos, edats i perfils. En total hem tingut més de 750 visitants.
Al llarg del cap de setmana els nostres socis han estat dinamitzant les partides de la ludoteca de jocs de taula avançats i hem pogut dirigir dues de les tres partides de rol que havíem preparat. El diumenge al matí fins i tot vam organitzar un torneig de Tumbling Dice amb 16 participants!
Partida de rol a "El monstre de la setmana".
Partida de rol a "Root".
Ha estat un cap de setmana molt intens ple de partides a La Isla de los Gatos, Oricalco, Everdell, Gohut, Pandemic, Impact, Nilo, Can't Stop, Tambores de Guerra i Splendor, entre més.
Com a associació, col·laborar en aquests tipus d'activitats ens agrada molt perquè sempre volem fer difusió i compartir aquesta afició, però el Tarragona Juga és especial. Veure com les diferents entitats tarragonines ens ajuntem un cap de setmana en un únic espai amb un objectiu comú fa molta patxoca. Gràcies a tots fem créixer la cultura lúdica de la nostra ciutat. Tot i que al llarg de l'any cadascuna fem vida per separat, durant aquest cap de setmana ens agermanem i enfortim els nostres lligams i fem créixer el teixit associatiu lúdic. Això sempre és positiu per a les associacions i per a la pròpia ciutat.
Se n'ha parlat als mitjans:
Diari de Tarragona: https://www.diaridetarragona.com/tarragona/juegos-de-mesa-en-tarragona-gracias-al-tarragona-juga-EB17523227
Telenoticies de TV3: https://www.ccma.cat/3cat/la-segona-edicio-del-tarragona-juga/video/6250485/
Tac12: https://www.tac12.tv/tarragona/arxiu-tarragona/item/31173-exit-de-participacio-del-tarragona-juga
Finalment, no ens volem oblidar de felicitar l'organització del Tarragona Juga. Sense ells i tota la feina (no remunerada) que fan no podríem gaudir d'aquest festival. Si la primera edició va ser un èxit, creiem que enguany s'han superat. Tant la distribució dels espais, com la logística, com l'ambient; tot ha estat de 10. Enhorabona per la feina feta!
Furnace pertany a aquest conjunt de jocs que es basen en un número reduït de cartes, quaranta-una en aquest cas, que ens permeten fer bàsicament dues accions: recollir recursos i intercanviar-los per uns altres, de forma i manera que combinant les dues accions aconseguim que vagin creixent de forma continua. Té algun tret però que el diferencii dels altres i justifiqui la seva compra? Doncs sí, uns quants i de ben originals i interessants.
El primer és el procediment de consecució de les cartes. Aquí no tenim un draft o una compra directa, sinó una subhasta i a més a més, una de ben curiosa. La farem amb uns discs de capital numerats d'u a quatre, qui hagi posat el valor més alt s'emportarà la carta, però els altres jugadors que hagin licitat tindran un sucós premi de consolació, els materials que atorgui la carta i els rebran tantes vegades com indiqui el número que hi hagi al disc, cosa que fa que molt sovint ens interessi perdre per tal de tenir més metall, petroli o carbó.
El segon és la millora de les cartes, quan les compren tenim activa una cara i, si aconseguim una clau anglesa, la girem activant la part posterior, cosa que ens permet generar més recursos o ampliar les possibilitats d’intercanvi.
A aquestes dues característiques hem d’afegir un aspecte estètic que també se surt del corrent principal, les cartes no són plenament acolorides, sinó que presenten un fons claret amb un estil de dibuix que ens porta a les fàbriques i construccions del segle XIX ajudant-nos a reviure l'època de creació dels grans imperis industrials.
I encara un darrer punt al seu favor, podem jugar a dos nivells de complexitat diferents. Les cartes que tenim poden ser jugades en qualsevol ordre o bé en un ordre fixat per a totes les rondes, fet que incrementa i molt la dificultat d’establir un algorisme òptim de producció.
Artemis project és un joc que crea una forta tensió d’una forma ben intel·ligent. Els recursos són limitats a cada ronda i per obtenir-los ho hem de fer mitjançant la col·locació dels daus als llocs corresponents, i aquí rau el que possiblement sigui el punt més fort del joc. El valor dels daus marca quants recursos podem aconseguir, però a l’hora de recollir-los el que determina l'ordre de tria trenca amb sistemes més tradicionals on el primer que arriba és el primer que agafa, com seria el cas dels viatges de Marcolo Polo. Aquí l'ordre el determina el valor dels daus i per tant pot passar que el darrer a anar sigui el primer a l'hora de recollir materials, personatges o energia, veiem un exemple.
Hi ha 12 unitats d’un recurs i com que som una mica angúnies decidim posar un dau amb valor 6 amb la finalitat d'agafar-ne 6, després els altres tres jugadors, quan arriba el seu torn, posen un 3, un 4 i un 5. Tots aniran davant perquè han posat valors inferiors i aconseguiran els 3, 4 i 5 elements deixant-nos a nosaltres amb 0 recursos. Aquest fet ens fa plantejar-nos a cada segon del joc la pregunta m’asseguro pocs o em llenço a intentar aconseguir-ne molts amb el risc de quedar-me sense cap? Un dilema que li dóna al joc una vivacitat extraordinària.
Un segon punt a destacar és la lluita per les cartes d’expedició on es barregen la col·laboració i les ganivetades de forma indestriable, més interacció i tensió.
I encara podem allargar més la llista de virtuts del joc tot fent referència a la seva producció. Una capsa atapeïda, sense aire, amb uns components de disseny atractiu que ens fan viure millor el tema del joc, la colonització d’Europa, el satèl·lit de Júpiter, i uns daus de baquelita de molt bona mida, que són tot un goig de tenir a les mans i sacsejar-los sentint el fregadís dels uns amb els altres.
Quan parlem de Pequeñas Grandes Galaxias i condicionats pel seu nom, és fàcil caure en la temptació de dir que pequeñas grandes és un gran joc, cosa que seria massa exagerat, però sí que podem afirmar que dins d’una capsa petita s’amaga un bon producte que ens permet passar una estona força entretinguts.
Colonitzar planetes sempre ve de gust, sobretot perquè en pequeñas grandes hi ha una competició ferotge per ser el primer a completar l’òrbita i apoderar-se de l’astre en joc i de l’habilitat que ens proporciona i els daus sempre ens podem fer males passades.
El punt més destacable però, és la opció anomenada seguir, que ens permet copiar una de les accions que ha fet un altre jugador, clar que per això fa falta cultura que no és fàcil d’aconseguir i conservar, ja que juntament amb l’energia ens permet millorar el nostre imperi galàctic i per tant tenir més naus i daus, dues eines indispensables per convertir-se en l’amo de la galàxia.
Un any més, la nostra associació vol posar tot el que pugui de part seva per fer festa durant la Festa Major de la nostra ciutat. I és que tota festa, si mereix aquest nom, consisteix en jugar, i nosaltres la volem fer jugant a jocs de taula on tenim el nostre local. Així que, si vols passar una tarda divertida entre amics, família o nous coneguts, estarem el divendres 15 per la tarda, a la plaça Carles Llorach.
Dia: Divendres 15 de setembre del 2021
Lloc: Plaça Carles Llorach
Horari: de 18h a 20h
Agost i per tant període vacacional per les persones que van treballar durant el mes de juliol. Aprofitem-lo doncs per baixar unes noves aventures dels nostres companys a Voldor, el cinquè lliurament.
Aquest cop la i·lustació correspon a un dels objectes protagonistes de la història, la temible daga que Libath va lliurar a Amaranth i que sembla tenir consciència pròpia. Sembla ser que ja va formar part d'un aventura anterior al nostre club i ens l'ha pòrtat l'Enric, el nostre màster.
Com sempre podreu triar entre dues opcions. El fitxer pdf penjat a Scribd (és just aquí sota) o el text en format epub.
Cap de setmana de Sant Joan i les vacances que ja es comencen a veure a poca distància. Per tant un altre cop gaudirem d'uns dies per llegir asseguts al sofà o a la terrasseta de casa amb un refresc al costat, i és per això que us pengem el quart lliurament de les aventures dels nostres amics a Voldor, un món ben trasbalsat on com més avança la història més alterats estan el temps i les races i on èxits i desgràcies s'alternen sense descans.
Aquest cop la il·lustació ha estat creada per la nostra companya Àlex (Amaranth a la ficció) i representa en Carolus, el fidel seguidor del Peregrí.
Com sempre us penjarem el text en doble format, el pdf ben visible i l'epub per si preferiu llegir en un llibre electrònic.
teku_vol4 by joan anton
Per si preferiu tenir el text complet, us hem juntat les quatre parts publicades fins ara. Aquí les teniu.
