dimarts, 7 de setembre de 2021

XXVI Tarracolúdica Santa Tecla 2021

Enguany torna a ser un any ben estrany, amb les festes de Santa Tecla a mig gas, però no hem volgut deixar de participar amb la festa major de la nostra ciutat i per això hem preparat una jornada Tarracolúdica ben especial, a la plaça on hi tenim el local de l'associació i amb totes les mesures sanitàries vigents.

Dia: Divendres 17 de setembre del 2021 

Lloc: Plaça Carles Llorach 

Horari: de 18h a 21h

Aquesta activitat està emmarcada dins del programa oficial de festes de Santa Tecla: https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/activitats/2021/dia-17/jornada-tarracoludica-de-santa-tecla

Si ens veniu a veure podreu gaudir d’una tarda ben divertida jugant a jocs de taula moderns o de rol ;-).


Podrem jugar a jocs molt diferents: d’habilitat, cooperatius, familiars, de rols ocults, de misteri, de deducció, etc. Vine a jugar amb nosaltres! 

També us oferim una partida de jocs de rol, especialment indicada per aquells que no conegueu aquest tipus de jocs, ja que farem servir unes regles molt senzilles. Ens ajudareu a resoldre el següent cas?

En una nit plujosa rebeu un avís a la comissaria de policia que una furgoneta ha bolcat al mig del carrer. Últimament esteu molt enfeinats, però tot sembla indicar que n'hi haurà prou amb seguir el procés habitual: apartar el vehicle, fer la paperassa de l'atestat, mirar de no mullar-se gaire i cap a casa. Aviat, però, les pistes us portaran a pensar que aquest cop potser caldrà treballar una mica més... Podreu descobrir el misteri real que s'amaga darrere d'aquest cas i sortir-ne indemnes?

Aquesta activitat és apta per a totes les edats (els menors d’edat cal que vagin acompanyats d’un adult).

Aforament limitat a les mesures sanitàries vigents. Les places per a la partida de rol son limitades, si vols participar envia un e-mail a clubdiogenestarragona@gmail.com amb les teves dades. Per als jocs de taula no cal inscripció.

dijous, 26 d’agost de 2021

Mini ressenyes: Suburbia, Amerigo, Las ruinas perdidas de Arnak, Thunder Alley, Love Letter, Orleans, Monasterium, Thebes i Ganges

S'està acabant  el mes d'agost i aprofitem per compartir-vos les ressenyes que fa el nostre company Joan Anton dels jocs que s'han estat jugant aquest estiu :-). 

Suburbia

Les primeres paraules que em venen al cap en parlar d’aquest joc de gestió urbanística són puzzle i teranyina. La primera tant per l’aspecte del joc segons va creixent a taula com per la importància cabdal de la posició de cadascuna de les llosetes en el desenvolupament i el resultat final de la partida. Estem davant d’un joc on la relació de cada peça amb les del voltant, amb la resta de peces de la nostra ciutat i fins i tot amb les peces dels jugador rivals determinarà ingresos, reputació i nombre d’habitants, i és aquest conjunt de relacions el que ens porta a la teranyina, la millor representació gràfica de les envitricollades interaccions entre cadascun dels hexagons que aniran formant la nostra ciutat.


Suburbia no perdona ni un segon. Tots i cadascun dels moments del joc demanaran la nostra atenció, ja que l’evolucio de les ciutats veïnes també influirà en l’evolució de la nostra. Cada peça posada haurà de ser valorada. Un abocador ens fará guanyar diners, però qui vol viure al seu costat? Adéu punts de prestigi! Suburbia, un joc que obliga de principi a fi a fer una anàlisi molt acurada de cada decisió i que ens fará sentir els maldecaps inevitables a tirar endavant el desenvolupament equilibrat d’una gran urbs

Amerigo

Quines accions podré fer ara? I de la que pugui fer, quants punts d’acció hi tindré? Aquestes dues preguntes són constants quan juguem a Amerigo. L’original mecanisme de torre de cubets, que no de daus, determinarà de forma aleàtoria les accions possibles i el seu nivell. Com? Llençarem tots els daus d’un mateix color dins la torre i en cauran ves a saber quants i de quins colors, i seran aquests colors i quantitats els que determinaran les nostres opcions.


Només aquest fet ja converteix Amerigo en un joc amb prou sorpreses i tensió com per fer que una partida de més de dues hores se’ns passi volant. A més a més que siguin aquests elements els que determinin les accions de tots els jugadors resta temps morts a la partida, ja que l’únic que haurem de fer al nostre torn és executar les accions. Si a sobre afegim la modul·laritat del tauler que generarà illes de formes i mides diferents a cada partida, els desplaçaments dels vaixells, els atacs dels pirates, la lluita per les zones d’ancoratge, les llosetes de desenvolupament, les de producció, les casetes a situar als ports, els políominos que ens permetran edificar a les illes, els cofres de tresor i les dificultats a guanyar unes miseres monedes renunciant a fer una acció, queda clar que ens trobem davant d’un joc on no podem baixar la guàrdia ni un sol moment i que xuclarà tota la nostra atenció durant tota la seva durada.

Las ruinas perdidas de Arnak

Actuar com una rata de biblioteca, no anar més enllà de la platja, no arriscar-se i limitar-se a avançar al marcador d’investigació? Llençar-se a l’aventura endinsant-nos a l’interior de l’illa per tal de descobrir i excavar nous jaciments tot i que això ens suposi enfrontar-nos a monstres inimaginables? Cercar l’equilibri entre les dues maneres d’actuar combinant l’erudit i l’aventurer com el cinematogràfic Indiana Jones que tots coneixem? Aquest serà el segon conjunt de preguntes que ens farem en començar a jugar, perquè abans ens haurem fet una altra, com puc fer res amb el parell de bruíxules i monedes que tinc a la mà?

Aquesta primera pregunta però, perdrà ràpidament tot el sentit, a cada ronda el nombre d’accions possibles anirà augmentant. Artefactes, objectes, ídols, recursos... ens permetran fer una acció A que ens portarà a una B, que ens permetrà fer una C. Aquest serà el moment Eureka del joc, descobrir que podem crear una cadena cada cop més llarga que convertirà la possible frustració inicial en un gaudi absolut en veure que no parem de fer coses i que aconseguir explorar tota l’illa o arribar dalt de tot del track d’investigació no són ficcions irrealitzables, sinó que queden totalment al nostre abast.

 

Thunder Alley

Thunder alley reprodueix amb una finalitat absoluta la barreja de sort i estratègia que hi ha a una competició automobilística. Una mala estratègia d’equip, ja que aquí l’important és la puntuació conjunta de tots els nostres vehicles, anul·larà qualsevol opció de victòria, però els incidents imprevistos determinats per les 26 cartes d’esdeveniment també podran alterar de forma important el resultat de la cursa. Per exemple, una segona carta de pluja farà acabar la cursa en el mateix moment que es produexi, mentre que una bandera groga produirà el reagrupament de tots els cotxes, amb la qual cosa un que estava a punt de ser doblat pot quedar enganxar al grup un altre cop.


Un altre punt a destacar del joc són les cartes de moviment, prou originals com per sobtar-nos el primer cop que les veiem. Aquí no tenim un simple valor numèric de desplaçament com acostumem a trobar als jocs de curses, sinó que ens trobem amb quatre desplaçaments diferents. Solo movement que seria el més habitual als altres jocs; Draft movement, que ens fa arrosegar amb nosaltres tots els cotxes que tenim tant davant com darrera; Pursuit movement, on farem avançar de forma conjunta tots el cotxes que tenim al davant i Lead movement on arrossegarem tots els que tenim al darrera. 

Love Letter

Love letter és una peça d’orfebreria minimalista, amb només 21 cartes tenim un joc que us entretindrà una bona estona. N’hi ha encara de més reduïts, com ara Circle the Wagons o Expansiopolis, que en tenen 18, però tant l’un com l’altre són per només dos jugadors, mentre que Love Letter es pot jugar a 6.

Aquí no construirem edificis con a Ciudadelas, només hi haurà un enfrontament directe entre els deu personatges que faran servir les seves habilitats per intentar desenmascarar i derrotar els seus rivals. Viurem doncs, a petita escala, les lluites i maquinacions pròpies de la vida d’una cort com la que reflecteixen les il·lustracions del joc. 

Orleans

Orleans és un joc de bag building que recrea l’ambient de la baixa edat mitjana. Hi trobem tant edificis com personatges d’aquesta època: Ajuntament, biblioteca, castell, granja, monestir, poble, universitat, artesà, cavaller, erudit, granger, barquer, mercader, monjo… Combinar-los per tal d’aprofitar-los al màxim fan d’Orleans un puzzle tremendament absorbent i entretingut on trobem atzar i planificació en perfecte equilibri i harmonia.

El primer, l’atzar, ve determinat pels esdeveniments que es produeixen al final de cada ronda i per l’obtenció dels personatges que podrem fer servir, ja que els traiem a cegues de la bossa. La segona, la planificació, ve a l’hora de pensar com repartir-los entre el diversos llocs del tauler individual, per tal d’optimitzar-los aconseguint el màxim d’accions sense deixar-hi, si és possible, cap seguidor de banda.

Monasterium

2849, aquesta és la posició de Monasterium al rànquing de la BGG. Una posició que després de fer-hi una partida passa a ser una misteri tant o més incomprensible que els que acostumem a anomenar paranormals, ja que Monasterium és un joc de traca i mocador.

La coberta del joc ens situa en una bonica vall, fèrtil i asollellada, un paisatge de somni on, com a bons coneixedors dels millors llocs que eren els frares medievals, han fet cap cinc monestirs.
Al nostre tauler personal hi trobarem 24 novicis, que haurem de repartir entre les diverses estances d’aquests cinc monestirs, per fer-ho ens valdrem d’un draft de daus, que ens permetrà triar entre les múltiples accions del nostre tauler. En començar tindrem només les que apareixen a la filera superior i al marge esquerre, però en anar traient novicis per enviar-los als monestirs, aniran apareixen noves accions que faran créixer el joc en dificultat i bellesa.

 

Cada destinació serà important, caldrà anar a les esglésies per poder posar vitralls, a les sales comunes per aconseguir punts i materials, al claustre per multiplicar el valor final dels monjos situats, avançar pel camí que travessa la vall per poder tenir a l’abast els monestirs més allunyats... I la interacció està ben assegurada, lluita pels daus, lluita per fer-se amb els vitralls abans no s’acabin, majories a cada monestir, situar els meeples a un quadrat determinat per bloquejar un espai de claustre... Es pot demanar més?

Thebes

Sorra, sorra, sorra, sorra... temps perdut, recerques que acaben en no res, aquest podria ser el resultat de treure 4 tokens d’excavació de la bossa.


A primer cop d’ull podria semblar que crear un joc on el fracàs és habitual no és una idea gaire encertada, però a Thebes passa tot el contrari, tots aquests viatges i investigacions fracassats ens fan més viva la situació real que vivien els arqueòlegs de començaments del segle XX, que amb poca cosa més que un pic, una pala i una voluntat només superada per l’ambició, van fer les descobertes més excepcionals de la història de l’arqueologia.

A Thebes haurem de viatjar a diferent capitals europees per tal recollir informació i aconseguir ajudants i eines (cartes de llibres, ajudants, pales i vehicles) que ens permetran més endavant entomar amb unes certes probabilitats d’èxit l’excavació real. Ara bé, haurem d’administrar molt bé el temps dedicat a cada tasca, només tindrem tres anys per fer-les totes i si a sobre hem d’encabir en aquestes 156 setmanes exposicions i conferències, ens adonarem que la distribució equilibrada del temps és l’idea base a tenir en compte durant tota la partida.

Ganges

Kali, 8 braços per posar els daus, el bé més preuat del joc, ja que fer qualsevol acció suposa dir adéu a un dau o més. Uns daus els resultat dels quals només podrem modificar gràcies als punts de karma. Un riu a descobrir on cada parada ens reportarà beneficis immensos. Palaus, jardins, mercats i pedreres on posar els nostre meeples. En resum un univers d’accions diverses que ens permetrà incrementar els nostres punts de glòria, diners o daus. I per acabar-ho d’arrodonir uns taulers de província on podrem construir palaus i tenir mercadets que ens porporcionaran punts de glória els primers i diners els segons, fent avançar els dos tracks de puntuació que, en coincidir, determinaran el final de la partida.

Ganges, un joc on combinareu el llençament de daus i la colocació de treballadors i llosetes, i que us permetrà reviure l’Índia de l’imperi mogol.



dimecres, 28 de juliol de 2021

Tarracolúdica amb el Casal Aspercamp

Dijous dia 22 de juliol el local de l’Aspercamp es va veure envaït per un aiguabarreig de superherois, mags, samurais, dolents de manual, bous, mones esbojarrades, piles de daus.... Com va arribar una fauna tant curiosa i variada al carrer Governador González? Ho va fer en forma de jocs de rol i taula que des del club Diògenes vam portar a aquesta associació per tal de compartir una estona d’esbarjo i formació amb la canalla que assisteix al centre. 

 

Tres taules de rol i dues de jocs de taula ens vam permetre passar un matí ben entretingut i treballar aspectes com la paciència, la col·laboració, la destresa manual, l’orientació espacial, l’anàlisi de la situació, la reacció a canvis continus en la situació observada, la imaginació, l’assumpció d’un paper molt allunyat d’allò que som realment... En resum tot un conjunt d’hàbits i capacitat que mai no ens són sobreres.

 

Pel que fa als membres del club la jornada encara va ser més profitosa, poder arribar a qualsevol col·lectiu de a ciutat és un fet que sempre ens omple d’orgull i fer-ho, en aquest cas, a un grup d’infants que mereixen tota la nostra atenció i afecte és un dels millors regals que es pot rebre. Per això volem, en aquest darrer paràgraf, fer arribar el nostre agraïment a totes dels persones de l’associació que ho han fet possible. Moltes gràcies i si pot ser... fins aviat!





 

dissabte, 24 de juliol de 2021

Mini ressenyes: Zombicide, Fórmula D, Western Legends, Skull King

Un cop més el nostre soci Joan Anton ens porta les seves ressenyes dels jocs que juguem al local. Son uns bons anàlisis dels jocs lloant les virtuts i enumerant els defectes :-).

Zombicide

Un tauler modular format per 9 peces de doble cara d’unes dimensions i un detall més que notables ens fa entrar de cap en un ambient apocalíptic on l’esperança de sortir-se’n té més de somni que de realitat.

 Desenes de zombies, molts individualitzats i tots amb unes formes treballades fins al darrer detall, apareixeran pertot arreu fent-nos anar de corcoll per tal d’aconseguir alhora els objectius materials (aliments, armes...) i el més important de tots, sobreviure. Una aventura col·laborativa on les discussions, les planificacions, les distribucions de tasques i objectius, les sorpreses i els ensurts faran que, tot i la possibilitat d’acabar malament, passem un estona ben entretinguda i en la qual la sorpresa final la tindrem quan mirem el rellotge un cop acabat el joc i ens adonem que aquells moments de tensió i neguit han durant ben bé un parell d’hores, cosa que ens farà deixar de banda per a un altre dia una nova missió de les moltes que apareixen a un manual que només podem qualificar d’espectacular.


Fórmula D

Motor, canvi de marxes, estat dels pneumàtics, amortidors, frens, carrosseria... No, no estem preparant la ITV, estem parlant de Formula D, un joc de curses de cotxes on hem de parar molta atenció a l’estat de totes les peces i components del nostre vehicle si volem guanyar... o si més no acabar la competició.
Durant la partida haurem de vigilar molt les marxes, representades per daus amb cada cop més cares i números més alts. Quedar-se curt farà que ens despengem, correr massa en farà empassar-nos els revolts, haver de frenar bruscament, cremar pneumàtic i acabar potser fent una virolla que ens deixarà clavats al mig de la pista. I compte amb acostar-nos massa a un altre vehicle, podem posar en risc les nostres carrosseries... Increible oi? Que un joc de taula faci gairebé reals totes aquestes situacions?. 

Doncs fórmula D fa aquest petit miracle combinant alhora l’atractiu d’un joc ben familiar amb una quantitat considerable d’estratègia que no decebra els jugaires, ja que cada canvi de marxes, cada frenada i fins i tot l’entrada en boxes haurà d’estar mil·limetrada i un sol error en tota la partida, com a les curses reals, pot engegar en orris les nostres opcions de guanyar. 

Western Legends

Saloon, cabaret, general store, mines d’or, ranxo, bancs, trens, sheriff, bandolers... Cap dels llocs i personatges tòpics dels westerns manca en aquesta recreació del Far West... i ja sabem que tal com diu la cançó de la Trinca, com el Far West no hi ha res. El joc fa la frase bona, perquè la quantitat d’accions a fer-hi es considerable, comprar, vendre, robar, excavar, passar una bona estona al cabaret, jugar una partida de pòquer, beure una ampolla de whisky per tot seguit llençar-la pel cap d’un adversari, portar el ramat cap a l’estació del tren, duels, assalts... i tot plegat encarnant personatges ben coneguts com Billy de Kid, Calamity Jane, Jesse James, Wyatt Erp... 

 

Un Sandbox ben entretingut, perfectament ambientat, amb una durada flexible ja que podem triar entre partida curta, estàndard o llarga i amb un joc de cartes de pòquer ben particular ja que totes, a banda del seu valor tradicional, ens permeten fer una acció i on les més baixes no són tant dolentes com podríem imaginar, ja que sempre amaguen una sorpresa considerable que pot fer molt de mal a l’adversari.

 


Skull King

Aconseguir 100 punts sense guanyar ni una sola mà? És això possible? Ho és si ens envoltem de pirates, sirenes, baguls a rebentar de monedes, mapes del tresor, lloros, vaixells en fugida... i el Rei Calavera.


Skull King és un joc de cartes on a cada ronda haurem de apostar quantes mans guanyarem. Si ho encertem, perfecte, acumularem punts, però si guanyem més o menys de les que hem previst haurem begut oli i podem acabar amb una puntuació negativa. A cada ronda anirà pujant el número de cartes en joc fins arribar a 10 a la desena ronda, per tant la quantitat de punts a guanyar o perdre s’anirà incrementant, amb la qual cosa fins al darrer moment no es decidirà el resultat final. Skull King, tensió, emoció i gresca assegurada.


dimarts, 29 de juny de 2021

Tarracolúdica amb l'Escola de Lletres de Tarragona

Hola a tots!

El proper dijous 8 de juliol organitzarem una nova jornada Tarracolúdica, aquest cop en col·laboració amb l’Escola de Lletres de Tarragona.

Com sabeu, en els jocs de rol els jugadors interpreten el paper d'un grup de personatges que s'aniran trobant amb diferents situacions inesperades que hauran de resoldre. De fet, és un exercici força semblant al d'un actor de teatre a qui se li demana que improvisi una escena. Una part de la diversió que proporciona el joc és crear un personatge que ens vingui de gust interpretar. En aquesta Tarracolúdica, que tindrà format de xerrada-taller, explicarem com diversos jocs de rol proposen que creem els personatges. Podrem veure com inicialment s'optava per mètodes més rígids per encaixar els personatges amb un seguit de regles i com, amb el pas del temps, s'han buscat maneres d'aconseguir personatges més profunds així com la interacció entre els diversos personatges. Finalment proposarem una activitat participativa en què podreu crear el vostre propi personatge.

 
Lloc: Escola de Lletres, Antic Ajuntament, C. Major 39, Tarragona.

Data i hora: Dijous 8 de juliol de 19 h a 21 h

Inscripcions: info@escoladelletres.cat 

 


 

dijous, 10 de juny de 2021

Mini ressenyes: 7 wonders, Oriflamme, Cryo i Parks

Un cop més us portem les mini ressenyes del nostre soci Joan Anton :-).

7 wonders

Spiel des Jahrers, As d’or, International Games Award, Golden Geek... és gairebé impossible fer un llistat del premis rebuts per 7 wonders, i aquest és el seu principal problema, ser el més premiat de la història fa que li exigim més que a d’altres jocs i que generi unes expectatives massa altes que sempre poden generar decepcions. A més a més, alguns podrien pensar què Seven Wonders no és sinó un filler ambiciós i complet, això sí. Ambiciós pel número de jugadors, ambiciós pels materials, uns taulers individuals i unes cartes que, en la nova versió, són un autèntic luxe. Complet per la temàtica, recordant-nos les 7 meravelles del mon antic. Complet per no ser un multisolitari com el seu germanet més jove It’s a Wonderful World, defecte que s’evita amb les comparacions de forces militars i amb les compres i vendes de materials. En resum, un joc que us semblarà pobre si feu cas del segell de la capsa que ens el presenta com a “el juego mas premiado del mundo” i que us agradarà molt si voleu un joc ràpid, bonic, original, a l’abast de tothom i que es pugui explicar ens pocs minuts.

 

Oriflamme

Sis cartes de personatges i quatre cartes d’intriga. Les primeres actives tota la partida... fins que algú les elimina, les segones que es descartaran en fer-se visibles i executar l’acció. Un joc que recorda el “Ciudadelas” però amb unes cartes superiors en mida, disseny gràfic,accions i variabilitat, ja que només tindrem a la nostra mà inicial 7 de les 10 cartes del nostre set.
Durant la partida les anirem posant en filera una al costat de l’altra, però amb l’opció de situar-les a l’esquerra o a la dreta de les que ja hi són sobre la taula. Després tocarà decidir si les destapem i per tant activem el personatge o acció, o s’hi posem monedes a sobre. És a dir que ens enfrontem a tres decisions, quina, on i quan, que fan que les partides tinguin un alt nivell de tensió, interacció, caos, sorpreses, i maquiavelisme. 


Cryo

El plantejament inicial de Cryo, una cursa contra rellotge per salvar uns astronautes que s’han estavellat a la superfície d'un planeta on regnen unes temperatures que fan impossible la vida, ens pot portar a creure que ens trobem davant d'un joc col.laboratiu. Res més lluny de la veritat però. Aqui, sobreviure, suposa fer-ho a costa dels altres i no només per la tipica interacció dels euros de col·locació de treballadors on qui arriba primer pren el lloc als altres, sinó per l’existència d’accions volgudament agressives com ara l'us del toquens de sabotatge, que eliminen tots els astronautes d’una determinada zona.


D’altres elements que ajuden a tenir un joc amb personalitat pròpia són el disseny realista de les càpsules de criosupervivencia dels astronautes i dels drons que ens permetran fer les diverses accions del joc; els quatre usos possibles de les cartes, com a millora, missió, vehicle o recollida de materials en descartar-les i el fet que no només fem accions en posar els treballadors (drons), sinó també en retirar-los.

Tot plegat ens porta a creure que Cryo pot complaure tant als amants del euros tradicionals com als fans de les figuretes que nomes volen sentir parlar d'ameritrash.

Parks

Parks és un joc tant cuidat en tots els seus aspectes materials que correm el perill de, en parlar-ne, deixar de banda característiques i funcionament per limitar-nos als aspectes visuals i de disseny. Les causes de fer-nos caure-hi són moltes, una capsa sense aire, aprofitada al 100%, un plàstic interior on tots els components s’adapten a la perfecció i on mai podrem dubtar sobre quin element correspon a cada espai, dues capses de tokens per tal de posar-les a les dues bandes de la taula i que ningú hagi d’allargar massa el braç, unes cartes de mida considerable (70x120) amb unes il·lustracions que podrien formar part d’un article del National Geographic, uns animalets de fusta perfectes… en resum un autèntic goig per a la vista. 


I el joc? Doncs un camí format per peces que representen diversos entorns que s’anirà allargant i canviant a cada ronda i per on hauran de desplaçar-se els nostres excursionistes per aconseguir els materials que ens permetin visitar els parks. A banda també podran fer fotos que els proporcionaran punts al final de la partida i aconseguir cantinplores i cartes d’equipament que facilitaran la consecució dels elements necessaris per a fer-se amb les cartes de park. Tot un seguit d’elements que fan que el joc estigui a l’alçada de la seva estètica.


dimarts, 1 de juny de 2021

Exertas, el joc de rol creat al club a Verkami


Al club estem d'enhorabona! El primer joc sorgit de les entranyes de la creativitat dels nostres socis ja està en mecenatge a Verkami. Es tracta del joc de rol Exertas.

La seva temàtica parteix de la idea de barrejar la civilització romana amb un apocalipsi zombi i l'existència de màgia, encara que va molt més enllà. Tot i l'estètica romana, la cultura que es presenta és fantàstica. La capital de l'imperi es diu Tarrak, com no podia ser d'una altra manera. La resta de cultures que surten representades al joc són totalment inventades pels membres del club tractant de plantejar als jugadors un escenari de joc coherent i molt evocador on plasmar moltíssimes aventures de molts tipus de gèneres: conspiracions polítiques, exploració, "dungeoneo", investigació, bèl·liques i fins i tot apocalíptiques. L'ambientació, és clar, recull els personatges i la informació generada durant les estones de joc dels socis i sòcies. Es pot trobar una gran quantitat d'informació al blog de l'autor principal Laboratorio Friki.

 

Fins a dotze socis han participat en la creació del joc: David Salvat, David Pallàs, Francesc Segura, Ferran Lacasa, Alex Bové, David Vivancos, Alex Viejo, Úrsula Subira, Eduard Casamitjana, Javi Martínez, Oscar Fallada, Andratx Bellmunt i Albert Ruiz que ha recollit totes les idees, localitzacions, suggeriments, personatges i conseqüències de les aventures jugades i les ha ordenat, donat coherència i escrit. Ion Ander Ramírez, que també va ser membre del club durant el procés creatiu, es va encarregar de fer algunes de les il·lustracions.

El joc fa servir el sistema FATE amb algunes modificacions per adaptar-lo a l'ambientació: per fer-lo més espectacular i per recollir les afinitats lúdiques dels membres del club s'han inclòs crítics i pífies, la possibilitat que les armes i armadures es trenquin, verins, herbes guaridores, etc. El sistema està totalment explicat i desenvolupat en les més de 300 pàgines del joc i d’aquesta manera ha esdevingut un joc complet per si mateix.

 


La campanya de Verkami també inclou el mòdul Salvar al alzado Raián. Aquesta aventura l’hem jugat a l’associació amb molt d'èxit, ens ho vam passar la mar de bé.

L'editorial Nexo Ediciones s'ha animat a publicar el joc amb la condició de rebre el finançament necessari mitjançant el micro mecenatge. Per això hem d'aconseguir la quantitat de 6500 euros.

Des de l’associació estem molt contents de donar cabuda a les iniciatives creatives dels nostres socis i us animem que doneu suport al projecte i així es pugui fer realitat el primer joc creat per nosaltres.

Enllaç a la campanya a Verkami: https://www.verkami.com/projects/30046-exertas-el-juego-de-rol-sobre-roma-y-el-apocalipsis

Llocs on parlen del projecte: