dimarts, 17 de novembre del 2026

Ressenya: Brass Birmingham

Brass Birmingham (2018)

Com que a tot arreu s’ha parlat abastament de les virtuts d’aquest joc que des del 18 de febrer del 2023 ocupa la primera posició a la BGG penso que paga la pena començar destacant els aspectes que han provocat alguns comentaris crítics de diversos jugadors a diferents partides de Brass jugades al club i que per tant podríem considerar negatius o, si més no, no completament reeixits. Els podeu considerar propis de perepunyetes, però penso que no els hem d’amagar si estem jutjant la que des de fa més de tres anys es considera l’obra mestra dels jocs de taula.

El primer seria el tauler principal, des d’un punt de vista estètic res a dir, reflecteix d’una forma molt immersiva el Black Country, una denominació que va aparèixer a la dècada dels 40 del segle XIX per anomenar una de les regions bressol de la revolució industrial. La imatge d’un verd brut, fosca i atapeïda de ciutats que hi veiem és un fidel reflex d’una zona on la intensa activitat minera i les fàbriques de carbó, ferro, acer i vidre omplien el cel de fum i sutge durant el dia, mentre que a la nit la foscor es feia més dramàtica en ser il·luminada amb la rojor de les foses i alts forns atorgant-li un aspecte ben proper a les fondàries del infern i ben allunyat de l’idíl·lic verd de la campanya anglesa. Què podem retreure doncs amb una ambientació tant acurada? Quina pega hi podem trobar? doncs el poc contrast entre fons, ciutats i noms que fa que de vegades sigui difícil identificar-les, dificultat que ben sovint compren també les connexions.

El segon seria la laboriositat del setup, i dic seria perquè cada cop més els jocs tendeixen a fer que aquesta fase sigui un autèntic calvari, amb infinitat de peces a situar de forma correcta, per tant no podem acusar Brass d’un pecat que a hores d’ara és general i fins i tot sovint més greu.

El tercer, els pagaments a fer per la instal·lació de les diverses industries, canals i ferrocarrils que fan que contínuament estiguem pagant i reclamant canvi, fet que de tant en tant ens porta a sentir-nos més com a caixeres d’un supermercat que com a jugadors.

El quart algunes diferències en el comportament dels recursos que a primer cop d’ull semblen arbitràries i que provoquen força embolics en una primera partida, un carbó que necessita connexions, un ferro que sembla teletransportar-se, una cervesa que si és meva pot moure’s lliurement, però que si és d’un altre jugador demana canals o ferrocarrils, fets que costa memoritzar i assimilar fins passada una bona estona i després d’un parell d’errades o badades i que fa que algunes persones diguin en acabar que mai més tornaran a jugar al Brass. Des del meu punt de vista un error imperdonable.

La pregunta després de llegir tots aquests comentaris és òbvia, amb tots aquests entrebancs com pot ser que el joc de Martin Wallace ocupi des de fa temps la posició d’honor a la BGG? Doncs la resposta també és prou clara. Perquè ens trobem davant d’un Eurogame completament immersiu, amb una durada perfecta, una ambientació genial, que ens fa suar de valent i amb una interacció brutal.

La necessitat continua d’algun recurs, sigui, carbó, ferro, cervesa o diners, l’obligació de planificar i ordenar les accions per tal de no trobar-nos sense res a les mans i sense cap objectiu interessant assolible, la necessitat freqüent de demanar préstecs que ens hipotequen o ens fan baixar el nivell d’ingressos, la possibilitat d’aprofitar-nos dels esforços dels altres fent servir les connexions que han construït, l’actuació parasitària d’aconseguir treure punts a partir de les industries dels altres jugadors amb la construcció de canals o ferrocarrils nostres al seu voltant, la rapinya constant de materials, les pujades i baixades dels preus de carbó i ferro segons com funcioni la producció d’aquests materials, la dispersió dels mercats i la tensió per arribar-hi que ens obliga sovint a tocar vàries tecles alhora, l’atzar continu a l’hora de completar la nostra mà amb les dues cartes que agafem al final del nostre torn, el sacrifici d’una carta que potser ens faria servei més endavant per tal de realitzar una millora, ... En fi tot un conjunt de mecàniques i accions que ens fan viure intensament el naixement d’una era industrial i capitalista completament salvatge que ens fa anar de corcoll, respirant una tensió absoluta durant tota l’estona i que fa que Brass sigui un repte brutal que només pot provocar un rebuig total o una adoració incondicional. A quina banda hi sereu vosaltres? Només us puc dir que heu de fer un parell de partides a l'obra de Martin Wallace abans de decantar-vos cap a una banda o altra, el joc és prou complex com per treure conclusions amb una de sola.

dijous, 5 de novembre del 2026

Ja Arriba TGN Juga 2026!

 

Aquest cap de setmana vinent el Club Diògenes Tarragona serà a TGN Juga, el festival lúdic més gran del Camp de Tarragona! Dissabte 7 i diumenge 8 de novembre. Hi serem amb un munt d'activitats per a tots els gustos i hi organitzem un seguit d’activitats que poden ser del vostre interès: 

Partides de rol

Hem preparat dues partides de rol. Places limitades: per inscriure-us-hi, envieu un correu a tgnjuga@gmail.com.

L'Última Andròmina: Una partida de rol pensada per als més petits.

  • Sistema: Savage Worlds

  • Jugadors: 3-4

  • Edat recomanada: a partir de 8 anys

  • Dos sessions: dissabte, de 10:45 a 12:15 i de 12:30 a 14 h

  • Sinopsi: Un grup d'aprenents de màgia volen la joguina de moda, però una baralla a la botiga acaba convertint-los en joguines. Hauran de desfer l'encanteri i fer-se amb l'andròmina.

La Mina Perduda a Phandalin

  • Sistema: Dungeons & Dragons

  • Jugadors: 3-5

  • Edat recomanada: a partir de 14 anys

  • Horari: dissabte, de 17:00 a 20:00 h

  • Sinopsi: El nan Gundren Buscarroques us contracta per escortar un carro de provisions fins a Phandalin. Una feina fàcil... massa ben pagada per ser senzilla. Sabreu sobreviure quan les coses es torcin?

Per inscriure’s escriviu a les partides de rol escriviu a: tgnjuga@gmail.com.

Kill Team

Els amants dels jocs de combat també tenen el seu espai: Kill Team, el joc de combat per a dos jugadors ambientat a l'univers de Warhammer 40.000 a escala d'escamot. Tàctica, miniatures i molta acció us esperen.

Kill Team: Starter Set (ES) (103-54) 

  • Horari: dissabte 7 de novembre, de 17 a 20 h

  • Inscripció imprescindible: envieu un correu a: clubdiogenestarragona@gmail.com

Jocs de taula

Com sempre, tindrem taula de jocs de taula per a tothom qui vulgui seure a jugar. No cal inscripció prèvia: veniu, trieu joc i a jugar! Hi trobareu títols com Space Base, Splendor, Pelusas, 7 Wonders, Azul i molts altres. Aquesta activitat està disponible durant tot el festival i no cal inscripció prèvia.


Us hi esperem! Vine a jugar amb nosaltres al TGN Juga 2026 aquests dissabte 7 (matí i tarda) i diumenge 8 de novembre (matí) al Palau firal de Tarragona.

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Ressenya: Aquasphere

AquaSphere (2014)

Programar un robot o activar-lo. Aquest podria ser un resum ultra-compacte i simplista alhora d’AquaSphere. Un resum que no sembla lligar gaire amb la nota de complexitat (3,68) que li atorga la bgg. I és que la simplicitat o limitació d’accions possibles no té res a veure amb la profunditat estratègica d’un joc, fet que podria tenir com a exemple paradigmàtic el go.

Penso que podem afirmar que la complexitat d’AquaSphere supera de forma clara la de l’obra més coneguda d’Stephan Feld, Castells de Borgonya, i és que aquí malgrat que les accions només són les dos que obrien el nostre comentari (hem obviat una tercera acció, passar), el ventall de possibilitats i com encadenar-les de forma òptima és un repte clarament aclaparador.

Quins són doncs els elements i opcions a tenir en compte quan hi juguem? Primer totes les possibilitats d’accions dels robots quan els activem que són set: ampliar el laboratori, aconseguir una carta de recerca, guanyar temps, eliminar pops, una estranya plaga de mal contenir i que ens pot restar molts punts, posar submarins a un sector de l’estació subaquàtica, obtenir cristalls o l’opció comodí, però no un comodí qualsevol, sinó un de limitat, ja que és el del sector on es troba el nostre científic.

Per acabar d’embolicar la troca, no totes aquestes possibilitats seran al nostre abast, ja que quan programem els nostres robots ho haurem de fer al centre d’investigació, on haurem de seguir un camí que mai no ens permetrà jugar amb totes les opcions, sinó que cada decisió suposarà triar una via i deixar de banda alguna altra possible acció. Resumint, cada tria suposarà un sacrifici, fet que farà extremadament difícil aconseguir la combinació òptima.

Aquest camí no serà sempre el mateix, ja que a cada ronda les fitxes d’acció es distribuiran de forma diferent i això farà que allò que ens quedava tant ben lligat i ordenat com per exemple, aconseguir primer temps i després situar un submarí, ara s’ha desfet i ha situat aquestes dues accions a camins ben diferents i excloents.

Com a tots els jocs d’en Feld, això sí, aconseguirem punts de mil-i-una maneres, per majories, per situar submarins, per tenir sectors amb lletres diferents, per cada cristall que sigui a les nostres mans, pels pops eliminats, per cartes aconseguides, pels robots que hem tret del nostre tauler personal, pels rellotges sobrers... Tot i que també hi haurà penalitzacions que vindran determinades pel octòpodes que infectin els nostres sectors de l’estació subaquàtica.

Mecàniques del joc? Excepcionals, la programació d’accions i els combos formen un engranatge perfecte, al que hem de parar molta atenció i que rutlla de forma òptima, com és habitual a totes les obres d’Stefan Feld. Estètica del joc? Bona i tradicional alhora, com era d’esperar de Dennis Lohausen, autor de dissenys tant coneguts com el Viatges de Marco Polo o Terra Mística. Ambientació del joc? Com a molts euros força postissa, ja que en cap moment tenim la impressió de ser sota el mar treballant a un centre d’investigació, potser l’únic element immersiu és aquesta estranya plaga d’octòpodes que, tot i que menys perillosos que el monstre d’Alien, si que poden engegar en orris tots els esforços fets durant la partida. Una partida que us farà treballar les neurones a un alt nivell i que de ben segur voldreu repetir per tal d’esmenar tots els errors i badades que fareu la primera vegada que s’acosteu al joc.

diumenge, 27 de setembre del 2026

De Chicago a Toronto... o potser no


Cinc arreplegats, no debades som cinc vampirs de tretzena generació, tot i que alguns a qui la seva anterior vida humana havia omplert de poder i diners, creguin una altra cosa. Cinc nouvinguts al fosc univers del món dels vampirs. Cinc personatges que per la seva poca importància haurien de passar desapercebuts s'han d'encarregar d'una missió aparentment senzilla, portar un maletí ben tancat de Chicago a Toronto. Què hi ha dins? No ho podem saber, la prohibició d'obrir-lo és absoluta i Marco, que és qui ens ha fet l'encàrrec desconeix el significat de les paraules paciència, comprensió, tolerància i perdó.

Les coses però es compliquen, la furgoneta s'espatlla, uns estranys insectes s'estampen a milers contra la carrosseria, la impregnen de benzina i li calen foc... El maletí s'ha escalfat massa i El grangrel policia que apareix quan som refugiats a una cabana del bosc descobreix en obrir-lo que el contingut dels vials s'ha evaporat. Hem fracassat, ens toca tornar a Chicago, a amagar-nos en una selva d'asfalt de gairebé deu milions d'habitants. Cal descobrir qui hi ha darrere l'atac abans la venjança de Marco posi fi a la nostra existència, ho aconseguirem?

dimarts, 15 de setembre del 2026

Jornada Tarracolúdica per Santa Tecla

     

Aquestes festes de Santa Tecla, el Club Diògenes Tarragona us convida a una tarda de jocs i rol a l'aire lliure. Una jornada de portes obertes per jugar, conèixer gent i gaudir de la cultura lúdica en bona companyia.

📅 Lloc i hora:

  • Dia: dimecres 16

  • Hora: de 18 a 21 h

  • Lloc: Plaça Carles Llorach (Tarragona)

🎲 Programa d’activitats:

Jocs de taula de la ludoteca

Posarem a la vostra disposició una selecció de jocs de taula de la nostra extensa ludoteca, per a totes les edats i nivells. Hi haurà explicadors que us ajudaran a aprendre'n les normes i a llançar-vos-hi sense por. Tenim jocs de tots els nivells i aptes per a totes les edats.

Partida de rol: Teixint Onades

Una aventura de rol ambientada a Cambrils i inspirada en l'univers de H.P. Lovecraft, La Crida de Cthulhu. Una experiència immersiva on les decisions dels jugadors marcaran el rumb de la història.

Les places són limitades. Si us interessa participar-hi, escriviu-nos al correu del club i us reservarem plaça. clubdiogenestarragona@gmail.com

Altres indicacions:

⚠️ Els menors han d'estar acompanyats dels seus tutors.

Per a qualsevol dubte, contacteu-nos per correu electrònic.

Us hi esperem! Porteu ganes de jugar i passar-ho bé. 🎲✨

L'activitat està organitzada pel Club Diògenes Tarragona i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona.