Teotihuacan - Ciudad de dioses (2018)
El rondel és una mecànica que té un punt de rigidesa que Daniele Tascini dinamita totalment amb Teotihuacan i ho fa d’una doble forma, la primera fent que canvii la configuració i per tant l’ordre de les possibles accions a cada partida, ja que sis dels vuit rectangles que formen aquesta figura es poden modificar gràcies als taulers d’acció que podem posar sobre el tauler inicial. L’altra, la millora dels daus després de cada acció, ja que un cop l’hàgim resolt passarem a incrementar el seu valor i un dau de valor 1 es convertirà en un dau de valor 2 i serà per tant més potent. Aquest increment. Com es fàcil deduir, tindrà però un límit, quan el dau arribi a mostrar la cara del 6 passarà a millor vida, però sense desaparèixer, ja que es limitarà a reencarnar-se amb valor 1 apareixent a l’espai anomenat palau.
Però no acaba aquí la riquesa del rondel creat per l’autor del joc, a cadascun dels espais d’acció podrem aconseguir beneficis diferents en funció dels número de daus que hi tinguem i del seu valor. Així per exemple si fem cap al bosc, un dau de valor 1 ens proporcionarà un cacau, un de valor 2 o 3, una fusta i un de valor 4 o 5, dues fustes. Els beneficis encara augmentaran més si coincideixen més daus, fins aconseguir un màxim de 4 fustes i 5 cacaus si hi ha 3 daus amb valors superiors a 4. Com podem veure no ens trobem davant d’un rondel tradicional dividit en un número limitat de sectors circulars que mai no canvien, sinó davant d’una obra d’orfebreria on les possibilitats es multipliquen de forma superlativa.
El recurs bàsic del joc serà el cacau i aquí ens tornem a trobar amb una nova capa de sofisticació. A banda de les accions principals pròpies de cada zona, sempre podrem recol·lectar cacaus i el nombre d’unitats a collir vindrà marcat pels nombre de colors de daus que hi siguin presents. Per tant ens interessarà esperar a que hi hagi una quantitat considerable de daus diferents per tal d’obtenir el màxim de fruits possibles.
A l’hora de fer un acció però, ens interessarà tot el contrari, ja que haurem de pagar un cacau per cada color present a la zona. Si trobem 6 daus de 4 colors diferents, accedir-hi ens costarà 4 cacaus i per tant haurem de valorar amb cura si paga la pena efectuar aquella acció.
A la col·locació de daus, desenvolupament dels treballadors (que no oblidem són els mateixos daus) i a la gestió de recursos, afegirem l’acció que potència l’estètica del joc, la construcció de la piràmide. Al centre del tauler anirem fent una reproducció de la famosa piràmide esglaonada que dóna nom al joc. Una estructura que a banda de proporcionar-nos punts pot fer-nos avançat en el track dels tres temples.
Temples? Sí, el tauler del joc és immens i farcit d’elements i un altre dels que hi trobem són els tres grans temples que també ens permetran aconseguir cacau, punts de victòria o un recurs a triar.
II per si tot això no us semblava prou tenim també una avinguda de la mort, on trobarem unes casetes que en anar-les construint també ens permetran aconseguir punts.
I com s’acaba el joc? Perquè amb tanta feina constructora sembla que tot plegat s’hagi d’allargar més que les obres de la Sagrada Família. Doncs el temps el controla una estructura cíclica ben curiosa, els eclipsis, marcats per dues fitxes, una blanca i una negra. Quan tots els jugadors hagin fet una ronda la blanca s’acostarà una posició a la negra, quan totes dues coincideixin per tercera vegada es produirà l’eclipsi i el final de la partida. Però vigileu, també hi haurà algunes accions que faran avançar la fitxa blanca i que per tant poden precipitar l’acabament del joc, cal doncs que pareu sempre compte al que estan fent els vostres companys de partida per tal de no quedar-vos penjats sense fer una acció que us era vital.
Aquest exagerat conjunt d’accions i possibilitats faran que l'explicació del joc s’allargui força, tant que possiblement quan porteu 15 minuts d’escolta us preguntareu si cal tant d’esforç per un joc de taula. La resposta serà molt clara, l’obtindreu quan porteu pocs minuts de partida i serà un sí rotund. Teotihuacan, la ciutat dels déus és un joc que heu de conèixer, deixar de banda aquesta creació de Tascini fora un autèntic pecat.
