Furnace
Furnace pertany a aquest conjunt de jocs que es basen en un número reduït de cartes, quaranta-una en aquest cas, que ens permeten fer bàsicament dues accions: recollir recursos i intercanviar-los per uns altres, de forma i manera que combinant les dues accions aconseguim que vagin creixent de forma continua. Té algun tret però que el diferencii dels altres i justifiqui la seva compra? Doncs sí, uns quants i de ben originals i interessants.
El primer és el procediment de consecució de les cartes. Aquí no tenim un draft o una compra directa, sinó una subhasta i a més a més, una de ben curiosa. La farem amb uns discs de capital numerats d'u a quatre, qui hagi posat el valor més alt s'emportarà la carta, però els altres jugadors que hagin licitat tindran un sucós premi de consolació, els materials que atorgui la carta i els rebran tantes vegades com indiqui el número que hi hagi al disc, cosa que fa que molt sovint ens interessi perdre per tal de tenir més metall, petroli o carbó.
El segon és la millora de les cartes, quan les compren tenim activa una cara i, si aconseguim una clau anglesa, la girem activant la part posterior, cosa que ens permet generar més recursos o ampliar les possibilitats d’intercanvi.
A aquestes dues característiques hem d’afegir un aspecte estètic que també se surt del corrent principal, les cartes no són plenament acolorides, sinó que presenten un fons claret amb un estil de dibuix que ens porta a les fàbriques i construccions del segle XIX ajudant-nos a reviure l'època de creació dels grans imperis industrials.
I encara un darrer punt al seu favor, podem jugar a dos nivells de complexitat diferents. Les cartes que tenim poden ser jugades en qualsevol ordre o bé en un ordre fixat per a totes les rondes, fet que incrementa i molt la dificultat d’establir un algorisme òptim de producció.
Artemis Project
Artemis project és un joc que crea una forta tensió d’una forma ben intel·ligent. Els recursos són limitats a cada ronda i per obtenir-los ho hem de fer mitjançant la col·locació dels daus als llocs corresponents, i aquí rau el que possiblement sigui el punt més fort del joc. El valor dels daus marca quants recursos podem aconseguir, però a l’hora de recollir-los el que determina l'ordre de tria trenca amb sistemes més tradicionals on el primer que arriba és el primer que agafa, com seria el cas dels viatges de Marcolo Polo. Aquí l'ordre el determina el valor dels daus i per tant pot passar que el darrer a anar sigui el primer a l'hora de recollir materials, personatges o energia, veiem un exemple.
Hi ha 12 unitats d’un recurs i com que som una mica angúnies decidim posar un dau amb valor 6 amb la finalitat d'agafar-ne 6, després els altres tres jugadors, quan arriba el seu torn, posen un 3, un 4 i un 5. Tots aniran davant perquè han posat valors inferiors i aconseguiran els 3, 4 i 5 elements deixant-nos a nosaltres amb 0 recursos. Aquest fet ens fa plantejar-nos a cada segon del joc la pregunta m’asseguro pocs o em llenço a intentar aconseguir-ne molts amb el risc de quedar-me sense cap? Un dilema que li dóna al joc una vivacitat extraordinària.
Un segon punt a destacar és la lluita per les cartes d’expedició on es barregen la col·laboració i les ganivetades de forma indestriable, més interacció i tensió.
I encara podem allargar més la llista de virtuts del joc tot fent referència a la seva producció. Una capsa atapeïda, sense aire, amb uns components de disseny atractiu que ens fan viure millor el tema del joc, la colonització d’Europa, el satèl·lit de Júpiter, i uns daus de baquelita de molt bona mida, que són tot un goig de tenir a les mans i sacsejar-los sentint el fregadís dels uns amb els altres.
Pequeñas Grandes Galaxias
Quan parlem de Pequeñas Grandes Galaxias i condicionats pel seu nom, és fàcil caure en la temptació de dir que pequeñas grandes és un gran joc, cosa que seria massa exagerat, però sí que podem afirmar que dins d’una capsa petita s’amaga un bon producte que ens permet passar una estona força entretinguts.
Colonitzar planetes sempre ve de gust, sobretot perquè en pequeñas grandes hi ha una competició ferotge per ser el primer a completar l’òrbita i apoderar-se de l’astre en joc i de l’habilitat que ens proporciona i els daus sempre ens podem fer males passades.
El punt més destacable però, és la opció anomenada seguir, que ens permet copiar una de les accions que ha fet un altre jugador, clar que per això fa falta cultura que no és fàcil d’aconseguir i conservar, ja que juntament amb l’energia ens permet millorar el nostre imperi galàctic i per tant tenir més naus i daus, dues eines indispensables per convertir-se en l’amo de la galàxia.
