Ressenyes: Le Havre, Ra

Le Havre (2008)

Collita de cereals al final de la ronda, vaques que crien... No, no estem parlant de l’Agricola, sinó de Le Havre, una altra creació del mateix autor, Uwe Rosenberg. Aquest fet i la poca diferència temporal entre l’un i l’altre, un any, fa que hi hagi moltes semblances, però això no evita que també hi hagi diferències considerables i és d’aquest segon aspecte que hi parlarem.
Un primer punt podria ser la forma de puntuar, més feixuga tant a l'Agrícola com al Caverna, ja que en els dos casos hem de tenir en compte molts elements a l’hora de fer el càlcul final, mentre que aquí és extraordinàriament simple, només cal comptar els diners que tenim al final, bé en monedes, bé indicats al marge superior esquerre de les cartes d’edificis o vaixells que tinguem en acabar la partida.
Com aconseguirem aquestes diners? Doncs gràcies a l’ús dels recursos que obtindrem a cadascun dels nostres torns, uns recursos que podrem fer servir per aconseguir edificis, per processar-los i obtenir més beneficis o simplement per carregar-los als vaixells i vendre’ls.
Una altra diferència important estarà relacionada amb el menjar que hem de donar als nostres treballadors. A l’Agrícola la tensió per no tenir-ne prou és constant, en canvi aquí, com també passa al Caverna, la tensió és menor ja que els diners poden servir per cobrir les necessitats alimentàries.
A banda a Le Havre no anirem incrementant el número de treballadors amb nous naixements, tindrem sempre un sol peó, però si us penseu que això ens permet oblidar-nos totalment d’aconseguir aliments aneu ben errats, n’hi ha un de sol però la seva gana s'incrementa de forma continua i així ens podem trobar que mentre que en començar el joc n’hi ha prou amb un sol aliment, a la darrera ronda potser ens caldran sis racions.
Un altra diferència la constitueixen les cartes, segons n’anem comprant i passem a tenir més edificis, es multiplicaran, no només les nostres opcions, sinó també les de la resta de jugadors, ja que tothom pot utilitzar els edificis de tothom, pagant això sí, menjar o monedes al seu propietari.
I aquí en els edificis rau el punt més maquiavèl·lic del joc, tant a l’Agrícola com al Caverna un cop s’ha acabat la ronda els treballadors marxen del lloc que ocupaven deixant lliures tots els emplaçaments. Aquí però, podem deixar la nostra fitxa sobre un edifici i limitar-nos a fer accions de vaixell sabotejant totalment als altres jugadors. Afortunadament a l’última ronda qualsevol posició pot estar ocupada per més d’un jugador, cosa que no deixa de ser una petita compensació final.
Podríem acabar dient que Le Havre és un joc amb unes mecàniques simples i fàcils d’explicar, però difícil de controlar, dues característiques que no acostumen a anar plegades i que demostren el gran nivell del seu creador.

Ra (1999)

Disparar la Subhasta o ficar la mà a la bossa i treure una lloseta més? Aquesta és la pregunta que ens fem contínuament mentre juguem a Ra, una pregunta que va acompanyada de contínues mirades als altres jugadors per tal de saber que tenen i quant poden apostar. Fets que plegats generen una tensió contínua.
La part de push your luck és tremendament addictiva. A vegades no voldrem parar amb l’esperança de treure aquella inundació o aquell déu que tant necessitem, d’altres per veure si surt un desastre i així fem la guitza al jugador del costat que s’està mirant amb ulls cobejosos els edificis que hi ha a la zona de subhastes, però... i si em surt una rajoleta de Ra i per tant activo la subhasta quan menys m’interessa?
També l’acció de subhasta té sovint dues cares amb la qual cosa ens afegeix un nou dubte i una nova decisió. Pagar amb un disc solar de valor alt ens atorga sense cap mena de dubte els elements que han aparegut, però com que haurem de deixar-lo al centre del tauler i agafar el que hi ha, potser canviarem un disc de valor 13 per un de valor 2, amb la qual cosa estic posant en perill la meva capacitat de licitar a una propera ronda, és a dir, estic aconseguint un guany momentani a canvi d’un sacrifici futur. Tenim doncs una nova pregunta, hi participo o passo?
Com podeu veure estem davant d’un joc que és simple de normes, però ple de decisions, dues característiques que converteixen la creació de Reiner Knizia en un dels millors jocs de subhastes que mai s’han creat i que justifiquen plenament que malgrat els seus 25 anys d’existència encara estigui molt amunt en la classificació de la BGG. Ah! I si tot això no us sembla prou motiu com per afegir-lo a la vostra col·lecció feu un cop d’ull a l’edició de luxe que es va fer el 2023 i ben segur que haureu de fer un gran esforç per no córrer a comprar-lo.

RolMediaChat: joc de rol accessible

De vegades es dona l’ocasió en que hauríem d’agrair de manera especial haver tingut l’oportunitat d’escriure un blog sobre allò que els nostres socis fan. Per a naltros, sens dubte, aquesta és una d’elles. I és que dos dels nostres membres, Sergi Sanahujes i Rogelio Nebot, invident sobrevingut, han creat i publicat un joc de rol inclusiu especialment dissenyat per persones amb qualsevol grau de dèficit visual, tant perquè facin de jugadors com de directors de la partida. Al repte de per sí important de crear un joc, s’afegeix el de crear un joc que superi els problemes amb que es troben els jugadors invidents en els jocs no accessibles. En aquesta direcció, per exemple, el joc ha sigut editat de manera deliciosament cuidada perquè pugui ser utilitzat completament i de manera àgil per persones invidents.

Però anem al joc. A més de presencialment, es pot jugar asincrònicament utilitzant alguna xarxa social. Però no es tracta d’un joc narratiu, sinó amb regles molt compactes i en que els jugadors es mouen en grup, més proper al mazmorreo, però amb un sistema de joc original que no fa ús de daus. A falta de daus, podria semblar que els resultats haurien d’estar predeterminats per una mateixa situació. Però no és el cas. Aquí es mostra la genialitat del sistema dissenyat, doncs la complexitat de la situació creada per les regles provoca que sigui la interacció entre les diferents estratègies que escullen els jugadors per una banda, i aquells a qui s’enfronten per l’altra, els que vagin marcant el desenvolupament dels esdeveniments. D’aquesta manera han creat un joc tàctic, però a més, amb diferents nivells de complexitat, de manera que sigui assequible per aquells que el juguen per primera vegada, però es torni ric i desafiant per aquells que el
dominen.

El joc està ambientat en un món creat pels autors de tipus Steam punk, però descafeïnat, en el sentit de que l’ús de les tecnologies de màquines a vapor encara no s’ha estès, i on els humans coexisteixen amb una multitud d’éssers i races fantàstics i on predominen la màgia i formes de vida medieval.

Per aquells que, potser, l’ambientació Steam Punk no sigui la seva preferida, han de saber que el projecte d’en Sergi i en Rogelio no s’esgota amb RolMediaChat i que ja estan treballant en altres mons, com el futurista de SpaceMediaChat i també un altre d’apocalipsi zombie.

El joc es pot comprar a través de la web d'amazon.

Per aquells que tingueu curiositat i vulgueu saber més del projecte i del joc, a continuació podeu trobar l’enllaç a la molt recomanable entrevista que Culpa de Rol els va fer.