diumenge, 30 de juny del 2024

Ressenyes: 1998 ISS - Troyes

1998 - ISS (2022)

Tensió és una paraula clau als jocs de taula. Si un joc en té és molt probable que se’l pugui considerar de bon nivell, i a 1998 – ISS n’hi ha. Aquí no ens barallarem per posar els nostres treballadors, ja que totes les posicions són obertes i ens hi podem posar tantes vegades com vulguem, però hi ha un parell de coets que són la clau del joc. Quan s’enlairen ho fan plens d’astronautes i si nosaltres no n’hem posat cap, ens trobarem sense treballadors per situar a la següent ronda del joc i haurem d’esperar que el següent viatge solucioni la nostra badada.
Tenim per tant una cursa estressant per omplir-los amb els nostres tripulants mentre preguem que els companys que jugaran abans que nosaltres no tinguin la brillant idea de fer-lo viatjar abans no ens arribi el torn.
La resta d’accions, la meitat a terra, la meitat a l’estació, estan molt ben equilibrades i fan el joc força immersiu. A més més, per si amb els coets no n’hi havia prou, tenim una acció que podríem qualificar de trapella, ja que ens permet posar dos cubets a una de les zones i d’aquesta forma alterar les majories, que són un altre element important del joc.
Uns objectius personals i uns de comuns serveixen per completar 1998, un joc creat per Gerard Ascensi i Ferran Renalias que ens sorprèn agradablement, ja que malgrat venir en capsa petita, parat a taula és molt atractiu i ens permet passar una horeta de forma ben agradable.
Posats a trobar-li un punt negatiu podríem dir que a dos es perd la tensió per l’ocupació del coets, atès que tant el primer jugador com el segon podran posar-hi els seus astronautes sense patir i com que el joc no es mereix acabar amb una crítica assenyalarem que també té un solitari molt aconseguit.

Troyes (2010)

13 de gener de 1129 el concili de Troyes reconeix oficialment l’Ordre del Temple. Tres estament socials, el religiós, el militar i el civil lluiten per augmentar la seva influència a una de les principals ciutats de l’Europa medieval i aquesta influència junt amb els diners, dos elements que acostumen a anar junts a la vida real són els pilars bàsics del joc de Sébastien Dujardin, Xavier Georges i Alain Orban.
La primera no ens aportarà punts de victòria com podríem pensar en un primer moment però ens permetrà tornar a tirar els daus, canviar el seu valor triant la cara contrària a la que ha sortit o comprar meeples i serà per tant imprescindible. Els segons perquè a banda de poder accedir a les cartes d’artesà ens deixarà fer l’acció més malèvola del joc, que és comprar els daus d’un altre jugador.
Aquest fet fa que treure uns bons resultats en llençar-los pugui girar-se en contra nostra, ja que si som els últims de la ronda pot ser que els altres jugadors ens comprin tots els nostres daus abans de jugar, amb la qual cosa farem força diners, però ens quedarem sense possibilitats de fer res quan arribi el nostre torn.
Per si no hi havia prou maldat, ens trobem amb uns daus negres que representen grups d’atacants. Per combatre’ls haurem de fer servir els nostres i com que podem lluitar contra tants daus com vulguem, algunes vegades veurem que quan ens arriba el torn no ens queda cap enemic i per tant no tenim possibilitats de guanyar punts d’influència, mentre que d’altres la resta de jugadors triaran amb tota la mala intenció del món quin dau eliminen per tal de posar-nos-ho ben difícil a nosaltres.
En resum que tenim un joc dur i intens, que és mereix totalment la qualificació de clàssic, no tant per la seva edat com sobretot per la seva qualitat.


dilluns, 29 d’abril del 2024

Ressenyes: Le Havre, Ra

Le Havre (2008)

Collita de cereals al final de la ronda, vaques que crien... No, no estem parlant de l’Agricola, sinó de Le Havre, una altra creació del mateix autor, Uwe Rosenberg. Aquest fet i la poca diferència temporal entre l’un i l’altre, un any, fa que hi hagi moltes semblances, però això no evita que també hi hagi diferències considerables i és d’aquest segon aspecte que hi parlarem.
Un primer punt podria ser la forma de puntuar, més feixuga tant a l'Agrícola com al Caverna, ja que en els dos casos hem de tenir en compte molts elements a l’hora de fer el càlcul final, mentre que aquí és extraordinàriament simple, només cal comptar els diners que tenim al final, bé en monedes, bé indicats al marge superior esquerre de les cartes d’edificis o vaixells que tinguem en acabar la partida.
Com aconseguirem aquestes diners? Doncs gràcies a l’ús dels recursos que obtindrem a cadascun dels nostres torns, uns recursos que podrem fer servir per aconseguir edificis, per processar-los i obtenir més beneficis o simplement per carregar-los als vaixells i vendre’ls.
Una altra diferència important estarà relacionada amb el menjar que hem de donar als nostres treballadors. A l’Agrícola la tensió per no tenir-ne prou és constant, en canvi aquí, com també passa al Caverna, la tensió és menor ja que els diners poden servir per cobrir les necessitats alimentàries.
A banda a Le Havre no anirem incrementant el número de treballadors amb nous naixements, tindrem sempre un sol peó, però si us penseu que això ens permet oblidar-nos totalment d’aconseguir aliments aneu ben errats, n’hi ha un de sol però la seva gana s'incrementa de forma continua i així ens podem trobar que mentre que en començar el joc n’hi ha prou amb un sol aliment, a la darrera ronda potser ens caldran sis racions.
Un altra diferència la constitueixen les cartes, segons n’anem comprant i passem a tenir més edificis, es multiplicaran, no només les nostres opcions, sinó també les de la resta de jugadors, ja que tothom pot utilitzar els edificis de tothom, pagant això sí, menjar o monedes al seu propietari.
I aquí en els edificis rau el punt més maquiavèl·lic del joc, tant a l’Agrícola com al Caverna un cop s’ha acabat la ronda els treballadors marxen del lloc que ocupaven deixant lliures tots els emplaçaments. Aquí però, podem deixar la nostra fitxa sobre un edifici i limitar-nos a fer accions de vaixell sabotejant totalment als altres jugadors. Afortunadament a l’última ronda qualsevol posició pot estar ocupada per més d’un jugador, cosa que no deixa de ser una petita compensació final.
Podríem acabar dient que Le Havre és un joc amb unes mecàniques simples i fàcils d’explicar, però difícil de controlar, dues característiques que no acostumen a anar plegades i que demostren el gran nivell del seu creador.

Ra (1999)

Disparar la Subhasta o ficar la mà a la bossa i treure una lloseta més? Aquesta és la pregunta que ens fem contínuament mentre juguem a Ra, una pregunta que va acompanyada de contínues mirades als altres jugadors per tal de saber que tenen i quant poden apostar. Fets que plegats generen una tensió contínua.
La part de push your luck és tremendament addictiva. A vegades no voldrem parar amb l’esperança de treure aquella inundació o aquell déu que tant necessitem, d’altres per veure si surt un desastre i així fem la guitza al jugador del costat que s’està mirant amb ulls cobejosos els edificis que hi ha a la zona de subhastes, però... i si em surt una rajoleta de Ra i per tant activo la subhasta quan menys m’interessa?
També l’acció de subhasta té sovint dues cares amb la qual cosa ens afegeix un nou dubte i una nova decisió. Pagar amb un disc solar de valor alt ens atorga sense cap mena de dubte els elements que han aparegut, però com que haurem de deixar-lo al centre del tauler i agafar el que hi ha, potser canviarem un disc de valor 13 per un de valor 2, amb la qual cosa estic posant en perill la meva capacitat de licitar a una propera ronda, és a dir, estic aconseguint un guany momentani a canvi d’un sacrifici futur. Tenim doncs una nova pregunta, hi participo o passo?
Com podeu veure estem davant d’un joc que és simple de normes, però ple de decisions, dues característiques que converteixen la creació de Reiner Knizia en un dels millors jocs de subhastes que mai s’han creat i que justifiquen plenament que malgrat els seus 25 anys d’existència encara estigui molt amunt en la classificació de la BGG. Ah! I si tot això no us sembla prou motiu com per afegir-lo a la vostra col·lecció feu un cop d’ull a l’edició de luxe que es va fer el 2023 i ben segur que haureu de fer un gran esforç per no córrer a comprar-lo.

divendres, 19 d’abril del 2024

RolMediaChat: joc de rol accessible

De vegades es dona l’ocasió en que hauríem d’agrair de manera especial haver tingut l’oportunitat d’escriure un blog sobre allò que els nostres socis fan. Per a naltros, sens dubte, aquesta és una d’elles. I és que dos dels nostres membres, Sergi Sanahujes i Rogelio Nebot, invident sobrevingut, han creat i publicat un joc de rol inclusiu especialment dissenyat per persones amb qualsevol grau de dèficit visual, tant perquè facin de jugadors com de directors de la partida. Al repte de per sí important de crear un joc, s’afegeix el de crear un joc que superi els problemes amb que es troben els jugadors invidents en els jocs no accessibles. En aquesta direcció, per exemple, el joc ha sigut editat de manera deliciosament cuidada perquè pugui ser utilitzat completament i de manera àgil per persones invidents.

Però anem al joc. A més de presencialment, es pot jugar asincrònicament utilitzant alguna xarxa social. Però no es tracta d’un joc narratiu, sinó amb regles molt compactes i en que els jugadors es mouen en grup, més proper al mazmorreo, però amb un sistema de joc original que no fa ús de daus. A falta de daus, podria semblar que els resultats haurien d’estar predeterminats per una mateixa situació. Però no és el cas. Aquí es mostra la genialitat del sistema dissenyat, doncs la complexitat de la situació creada per les regles provoca que sigui la interacció entre les diferents estratègies que escullen els jugadors per una banda, i aquells a qui s’enfronten per l’altra, els que vagin marcant el desenvolupament dels esdeveniments. D’aquesta manera han creat un joc tàctic, però a més, amb diferents nivells de complexitat, de manera que sigui assequible per aquells que el juguen per primera vegada, però es torni ric i desafiant per aquells que el
dominen.

El joc està ambientat en un món creat pels autors de tipus Steam punk, però descafeïnat, en el sentit de que l’ús de les tecnologies de màquines a vapor encara no s’ha estès, i on els humans coexisteixen amb una multitud d’éssers i races fantàstics i on predominen la màgia i formes de vida medieval.

Per aquells que, potser, l’ambientació Steam Punk no sigui la seva preferida, han de saber que el projecte d’en Sergi i en Rogelio no s’esgota amb RolMediaChat i que ja estan treballant en altres mons, com el futurista de SpaceMediaChat i també un altre d’apocalipsi zombie.

El joc es pot comprar a través de la web d'amazon.

Per aquells que tingueu curiositat i vulgueu saber més del projecte i del joc, a continuació podeu trobar l’enllaç a la molt recomanable entrevista que Culpa de Rol els va fer.


divendres, 29 de març del 2024

Speechtool, la novel·la del nostre soci Diego

A l'ALC Club Diògenes tenim socis que fan moltes coses a més de jocs de rol i de taula. El nostre soci Diego, alies Didac Coliman, ha escrit un llibre que presenta a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV:

Speechtool és una història de ciència ficció distòpica en que l’extrema dreta post moderna ha vençut a Europa i un grup d’adolescents participen a un programa de televisió a Londres on han de capturar refugiats que s’han escapat. Viuran moltes aventures a una Europa afectada pel canvi climàtic i les guerres contra els gihadistes i mahoistes on l’autoritarisme ha vençut sobre les llibertats i la igualtat.

Una novel·la distòpica i de terror postmodern que ens convida a pensar què és la veritat, quin món volem i quin món estem construint.

Us esperem a tots el proper dia 4 d’Abril a les 19h a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV.

dijous, 21 de març del 2024

El Club Diògenes al Valls Juga

Aquest dissabte passat, 16 de març, la nostra Associació ha col·laborat a la I Edició del Valls Juga. Venim fent-ho també amb Tarragona Juga des dels seus inicis, posant una vegada més de manifest que el Club Diògenes no és només un espai de trobada de persones que comparteixen afició, sinó també una organització que, dins de les seves capacitats, es posa al servei amb el territori. I és que els jocs no només són entreteniment, també són cultura. 

I cultura és creació. La màgia dels jocs rau precisament en la seva capacitat per transportar-nos a mons creats imaginaris, ja recreïn societats humanes existents en el passat o en el present; ja generin mons de ficció. I això és el que em ofert al llarg del dia a les persones que s’han apropat a les nostres taules. Alguns han tingut l’ocasió d’endinsar-se en els mons de jocs com Splendor, Space Base, Dungeons Raiders entre
d’altres. 

També hem organitzat dues taules de rol que han fet el gaudi d’alguns dels assistents. A la partida matinera, inclusiva també per persones invidents, els jugadors s’han submergit en el món d’ambientació steampunk de RollMediaChat sota la direcció dels seus creadors, que no són sinó dos socis del nostre club. Els que s’han animat a participar per la tarda, s’han trobat en la situació d’haver de caçar (i sobreviure) a les bèsties que pul·lulen per l’horrífic món d’El monstre de la setmana: El retorn d’Onofre.

dilluns, 11 de març del 2024

Jornada del Dia de la Dona 2024

Divendres passat les sòcies del Club Diògenes vam decidir celebrar el Dia de la Dona de la millor manera que sabem fer les coses: jugant a jocs de taula i rol creats, dissenyats o il·lustrats per dones. D'aquesta manera vam poder gaudir d'unes bones estones amb tots aquells que ens van voler acompanyar tot fent un homenatge a les dones i reivindicant els seus drets, a més de visibilitzar el paper de les dones en la nostra societat.


A les sis va començar la primera sessió de jocs on més de 25 persones es van trobar al nostre local, que estava decorat especialment per a l'ocasió  amb globus liles i cartells amb frases reivindicatives.

Després de recarregar energies amb un sopar de germanor amenitzat amb una llista de música triada especialment vam continuar amb una partida de rol de "Las ávidas espadachinas sáficas" on la nostra directora de joc Eva va fer i desfer amb naltros fins que vam guanyar (o això sembla) la malvada Deesa Vainilla. Closqui, et trobarem a faltar! Esperem que per a la propera ja coneguis nous trucs!


Mentre unes quantes jugàvem a rol, a la resta de taules seguien jugant a jocs de taula.

Alguns dels jocs que vam jugar: Wingspan, Plenus, Ensalada de puntos, Thunder Alley, Votes for Women, Ratzzia, Loco Momo, Creature Comforts, Living forest, etc.

 
Gràcies a tots els que hi vau participar per ajudar-nos a celebrar el Dia de la Dona plegades des d'una vessant lúdica.


dilluns, 26 de febrer del 2024

Dia de la Dona al Club Diògenes

Com ja va sent habitual els darrers anys les socies del Club Diògenes volem celebrar el Dia de la Dona amb una jornada lúdica i reinvindicativa que ens serveixi per poder homenatjar a les dones de la nostra societat. Per aquest motiu us convidem el proper 8 de març a participar en una activitat on podreu gaudir de jocs de taula i jocs de rol amb perspectiva de gènere.

Les activitats estan obertes a tothom, independentment del seu gènere.

En aquesta llista de la BoardGameGeek podeu consultar alguns jocs dissenyats per dones: https://boardgamegeek.com/geeklist/211265/games-female-designers

Agenda per al divendres, 8 de març de 2024

De 18h a 21h    - Sessió de jocs de taula

Volem reivindicar els drets i visibilitzar el paper de les dones en la societat i per aquest motiu es jugarà exclusivament a jocs creats, dissenyats o il·lustrats per dones.
        
A les 21h - Sopar de germanor

Gaudeix d'un bon moment amb un sopar informal on cadascú portarà alguna cosa de menjar per compartir. I si no saps que dur et donem unes quantes idees: truites, croquetes, amanides, crestes, pastissos, galetes, fruita, etc. Que et ve de gust, dolç o salat?
No et preocupis per les begudes, es consumiran de la nevera del local al preu habitual. Només cal que vinguis amb ganes de passar-ho bé. T'esperem!

A les 22h - Partida de rol al joc “Las ávidas espadachinas sáficas“        

Directora de joc: Eva
Creadora del joc: April Kit Walsh
Editorial: Nosolorol

Jugarem a un joc de de rol que celebra l'amor, l'apoderament i l'existència de les persones queer. Guanyador ENnie 2022 al millor joc i producte de l'any i Nebula 2022 a la categoria Game Writing.

Aquí, un duel d'espases pot acabar en petó, una bruixa pot guanyar els seus poders ajudant algú a trobar l'amor, i una campanya sencera es pot construir al voltant d'intermediàries de l'amor errants que viatgen d'un sistema a un altre amb la seva nau gai que parla. Fins i tot quan treguin les espases, tindran el potencial de crear vincles més profunds del que ningú no hauria imaginat.

Places limitades. Per a majors de 18 anys. Inscripcions a clubdiogenestarragona@gmail.com

A les 22h - Sessió de jocs de taula

En aquest horari també reivindiquem els drets i visibilitzar el paper de les dones en la societat i per aquest motiu es jugarà exclusivament a jocs creats, dissenyats o il·lustrats per dones. 



Us animem a tothom a venir sols o acompanyats, us rebrem amb els braços oberts i un somriure lila. El més important d'aquesta jornada és reunir-nos al voltant d'una taula i celebrar el Dia de la Dona plegades des d'una vessant lúdica.

Us hi esperem!

dijous, 22 de febrer del 2024

Ressenyes: Amanecer Zombie, Endless Winter, Onward to Venus

Amanecer Zombie

Amanecer Zombie deixa clar des del primer moment que no pot ser considerat com un joc més d’aquesta línia que té com a protagonistes els morts vivents, ja que la primera frase que sentim quan ens l’expliquen és: - aquest no és un joc col·laboratiu, sinó competitiu.
Competitiu? Què no ens hem d’ajudar per sobreviure? Doncs no, aquest joc és un campi qui pugui on anirem canviant de paper al llarg dels torns. Serem supervivents quan ens toqui jugar a nosaltres i zombies (si volem) a la resta de torns.
El mecanisme que permet aquesta original idea són les cartes d’acció, un element extremadament polivalent que ens permeten bellugar-nos i explorar quan som el jugador actiu i llençar zombies als altres jugadors quan són ells els que es mouen i busquen. A més a més, aquestes cartes també ens poden oferir altres avantatges com ara per exemple proporcionar-nos un vehicle per fer desplaçaments més llargs sense perill de ser atacats. A banda d’aquestes cartes que podríem considerar la base del joc també trobem d’altres elements que contribueixen a fer-lo més viu i engrescador, cartes d’objectes, cartes d’habilitats i un bon grapat de daus per resoldre els enfrontaments entre humans i zombies, un puntet d’atzar que incrementa l’emoció que impregna tot el joc des de bon començament... Una emoció que es pot convertir en autèntica emprenyada quan algú ens llença la maquiavèl·lica carta del «¿te duele?».

Endless Winter

Quan observem el desplegament a taula d’aquest joc podem arribar a pensar que ens trobem davant d’un poti-poti incomprensible i ingovernable... Cartes de tribu i cultura, obtenció de recursos i millores a cinc taulers diferents, concretament un tauler general amb col·locació de treballadors, un tauler personal, un tauler de caça o animals, un tauler de megàlits, un tauler d’ídols i un tauler modular de terreny... Però un cop comencem a jugar veiem que tot està perfectament lligat i que les accions d’una zona ens fan anar a una altra de forma totalment lògica, fluida i natural. Tot plegat ens porta a afirmar de forma ben rotunda que la suma de tots aquests elements i d’un bon grapat de mecàniques, que d’això el joc també n’està ben servit (col·locació de treballadors, deckbuilding, majories, col·locació de rajoletes), és equilibrada i ben immersiva, una sensació que reforcen el disseny dels meeples, de les figures de cap de tribu, de les cabanes, d’unes cartes de tribu i cultura amb unes il·lustracions dignes d’un còmic i d’unes cartes d’animal que ens permeten conèixer l’existència de bèsties tant impressionants i desconegudes com l’Argentavis. Disposeu-vos doncs a reviure la vida quotidiana dels primers habitants del continent americà tot gaudint d’un joc que es ben bonic de mirar i com podeu suposar, encara més de jugar.

Onward to Venus

Feu un esforç d'imaginació i penseu quina aspecte tindrien les naus i les armes d’un futur llunyà on els homes haguessin començat la colonització del sistema solar si el dibuixant encarregat de fer-ho fos una persona de finals del segle XIX. Ho heu aconseguit? Doncs aquestes imatges retrofuturistes pròpies de l’steampunk són les que trobareu tant a la capsa del joc com a les cartes que en formen part.
Aquesta estètica tant original amaga un joc de majories on els jugadors hauran de competir pel domini dels planetes rocallosos i d’alguns dels satèl·lits que formen el nostre sistema. Per aconseguir-ho haurem de visitar els planetes i lluitar per la possessió d’unes llosetes que ens permetran instal·lar mines, fàbriques i aconseguir més cartes que ens donaran accions extres o reforçaran el nostre poder de combat, un poder que en principi vindrà determinat pel nombre de coets, tropes d’infanteria i tancs emprats en la lluita.
Les llosetes però no seran fàcils d’aconseguir, cadascuna tindrà un valor de defensa que haurem d’igualar o superar per ser-ne els amos, és a dir que les batusses començaran només posar un peu a la superfície dels planetes Durant tres rondes anirem colonitzant, construint i lluitant contra els altres jugadors per tal de substituir les seves mines i fabriques per les nostres amb la finalitat de, per una banda tenir més ingressos econòmics i per l’altra assegurar-nos la majoria. En resum, que les batalles i la interacció seran constants, fent que el joc sigui ben viu.
També cal destacar altres elements com el tauler o la durada del joc. El primer no és el típic tauler rectangular o quadrat sinó que ens trobem amb 8 cercles de dimensions considerables que representen el diversos planetes i satèl·lits a colonitzar. La segona es determina d’una forma ben curiosa, a la carta de passar es posen tants cubets com el número de jugadors més dos, cada cop que un jugador decideixi passar n’agafarà un i serà just en el moment que se n’esgotin que s’acabarà el joc, per tant compte també amb aquest fet no sigui que tot el potencial militar que hem anat acumulant faci tard i no serveixi per a res.

dissabte, 17 de febrer del 2024

Tarracolúdica amb la ONCE: Estrellas Innumerables

El passat dia 2 de febrer el nostre soci Rogelio va organitzar una partida de rol per a membres de la ONCE i persones que han treballat per aquesta associació. En aquesta ocasió van jugar a “Estrellas Innumerables” un joc de rol de ciència ficció amb vampirs.

Podeu veure la partida a youtube:



dilluns, 22 de gener del 2024

Primer torneig de la Diògenes Blood bowl

Aquest hivern es celebra el primer torneig Diogenes Blood bowl, diuen que organitzada per la Federació Diogenes Amorical Football, organisme que ni consta als Estatus de l’Associació, ni està del tot clar si responen davant d’algú. Amb aquest esperit d’incomplir la normativa si és necessari que defineix a la perfecció aquest esport, 8 equips han decidit inscriure’s en aquesta competició. Els Sgoblin de Chichón, els Springblosom dwarves, els Orcland Angry Wasps, els Highland Warriors (elfs alts), els Fàstic d’Orcs, els Nanocaos, els Criògenes BB Club (nòrdics), i, per últim, els Figaflors Dancers (elfs silvans). 

dilluns, 15 de gener del 2024

Recaptació per a la Marató de TV3 del 2023

Fa uns dies que es van tenir lloc les activitats que juntament amb l'Associació de Jugadors de Rol i Estratègia de Tarragona haviem preparat per a la Marató de TV3. Ja podem dir que va ser tot un èxit. En total hem recollit 738€. Tot i no ser una quantitat superior a la recaptació de l'any passat,  n'estem molt orgullosos de com ha anat tot.
 
Creiem fortament en els valors ferms, els ideals clars i la solidaritat. Per aquest motiu el club ha fet una aportació especial de 50€.
 
Com a acte de transparència volem compartir amb tots vosaltres el justificant de la transferència que hem fet a la Fundació La Marató de TV3:


Moltes gràcies a tots els membres del club que hi han participat!

I sobretot volem agrair totes les col·laboracions rebudes que ens han permès fer-ho possible: