Ressenyes: Furnace, Artemis Project, Pequeñas Grandes Galaxias

Furnace

Furnace pertany a aquest conjunt de jocs que es basen en un número reduït de cartes, quaranta-una en aquest cas, que ens permeten fer bàsicament dues accions: recollir recursos i intercanviar-los per uns altres, de forma i manera que combinant les dues accions aconseguim que el nostres materials vagin creixent de forma continua.
Té algun tret però que el diferencii dels altres i justifiqui la seva compra? Doncs sí, uns quants i de ben originals i interessants. El primer, el procediment de consecució de les cartes. No tenim un draft o una compra directa, sinó una subhasta i a més a més, una de ben curiosa, ja que si bé el guanyador es porta la carta, tots els altres jugadors que hi han participat s’enduen els materials que apareixen a la part superior de la il·lustració. El segon és la millora de les cartes, quan les compren tenim activa una cara i, si aconseguim una clau anglesa, la girem activant la part posterior, cosa que ens permet generar més recursos o ampliar les possibilitats d’intercanvi.
A aquestes dues característiques hem d’afegir un aspecte estètic que també se surt del corrent principal, les cartes no són plenament acolorides, sinó que presenten un fons claret amb un estil de dibuix que ens porta a les fàbriques i construccions del segle XIX ajudant-nos a reviure l'època de creació dels grans imperis industrials. I encara un darrer punt al seu favor, podem jugar a dos nivells de complexitat diferents. Les cartes que tenim poden ser jugades en qualsevol ordre o bé en un ordre fixat per a totes les rondes, fet que incrementa i molt la dificultat d’establir un algorisme òptim de producció.

Artemis Project

Artemis project és un joc que crea una forta tensió d’una forma ben intel·ligent. Els recursos són limitats a cada ronda i per obtenir-los ho hem de fer mitjançant la col·locació dels daus als llocs corresponents, i aquí rau el que possiblement sigui el punt més fort del joc. Hi podem anar tots i el valor dels daus determina quants recursos podem aconseguir, però a l’hora de recollir-los no és el primer jugador que s'hi ha posat el primer a agafar-los, sinó que el primer a triar serà el jugador que ha posat el número més baix, mecànica que l'allunya totalment d'altres jocs de col·locació de daus con els viatges de Marco Polo. Veiem un exemple però per tal de fer-ho més entenedor i veure quines poden ser les conseqüències d'una ambició excessiva.
Hi ha 12 unitats d’un recurs i decidim posar un dau amb valor 6, esperant obtenir per tant un 50% dels que hi ha. Després els altres tres jugadors, quan arriba el seu torn, posen un 3, un 4 i un 5. Tots aniran davant perquè han posat valors inferiors i aconseguiran 3, 4 i 5 elements (12 en total) deixant-nos a nosaltres amb 0 recursos. Aquest fet ens fa plantejar-nos a cada segon del joc la pregunta m’asseguro pocs o em llenço a intentar aconseguir-ne molts amb el risc de quedar-me sense cap? Un dilema que li dóna al joc una vivacitat extraordinària.
Un segon punt a destacar és la lluita per les cartes d’expedició on es barregen la col·laboració i les ganivetades de forma indestriable, més interacció i tensió.
I encara podem allargar més la llista de virtuts del joc tot fent referència a la seva producció. Una capsa atapeïda, sense aire, amb uns components de disseny atractiu que ens fan viure millor el tema del joc, la colonització d’Europa, el satèl·lit de Júpiter, i uns daus de baquelita, que són tot un goig de tenir a les mans i sacsejar-los sentint el fregadís dels uns amb els altres.

Pequeñas Grandes Galaxias

Quan parlem de pequeñas grandes galaxias i condicionats pel seu nom, és fàcil caure en la temptació de dir que pequeñas grandes és un gran joc, cosa que seria massa exagerada, però sí que podem afirmar que dins d’una capsa petita s’amaga un bon producte que ens permet passar una estona força entretinguts.
Colonitzar planetes sempre ve de gust, sobretot perquè en Pequeñas Grandes hi ha una competició ferotge per ser el primer a completar l’òrbita i apoderar-se de l’astre en joc i de l’habilitat que ens proporciona i els daus sempre ens podem fer males passades.
El punt més destacable però, és la opció anomenada seguir, que ens permet copiar una de les accions que ha fet un altre jugador, clar que per això fa falta cultura que no és fàcil d’aconseguir i conservar, ja que juntament amb l’energia ens permet millorar el nostre imperi galàctic i per tant tenir més naus i daus, dues eines indispensables per convertir-se en l’amo de la galàxia.