Ressó a la premsa digital, internet i la ràdio

Les jornades segueixen tenint ressó mediàtic. Aquesta setmana apareixem a l'agenda cultural del Circ de la Cultura i el nostre president ha estat entrevistat a Tarragona Radio, on ha pogut parlar una mica del club, de les jornades i del rol en general i dir que tothom ha jugat a rol, doncs han jugat a papes i mames...

Taula rodona: Jocs de rol i creació literaria

Una de les coses que més il·lusió ens fa sempre d’organitzar és una activitat que transcendeixi els món dels jocs de rol, exigeixi un esforç intel·lectual i explori les possibilitats que tenen els jocs de rol a més a més de contribuir a la seva divulgació. . Enguany volem explorar els nexes entre la creació literària i els jocs de rol i per això hem organitzat una taula rodona amb tres persones amb experiència literària i que juguen o han jugat en algun moment a rol. La taula rodona, en tot cas, no està adreçada a jugadors de rol només, si no a que el món de l’escriptura i el món dels jocs de rol es descobreixin uns als altres.ç

El hombre abstracto a les Jornades Club Diogenes

Un altre dels jocs que es podran tastar a les jornades es El Hombre Abstracto, un joc de molt pròxima publicació per part de la editorial HT Publishers i que ens presentarà el seu autor +Luis Montejano .

"L'home abstracte és un joc de rol d'investigació i terror on els PJ interpreten Homes abstractes, pertanyents a l'Ordre Da Vinci, que es dediquen a descobrir i detenir els fenòmens paranormals que assolen l'Europa del Segle XVII.

Qui som al club? Àlex

Avui us presentem a l'Àlex, un de les jugadors que s'han incorporat al llarg d'aquest últim any. 

Explica’ns algunes coses sobre tu i els jocs de rol.

Vaig començar a jugar a rol quan tenia 12 o 13 anys amb uns amics del col·legi, com qualsevol pot imaginar, essent tant petits no estem parlant de partides que destaquessin per les nostres interpretacions o per les histories que es desenvolupaven, però en qualsevol cas, es una

de les activitats que recordo amb més estima d’aquella època. Amb aquella edat m’encantava llegir llibres de barreja de fantasia i inicis de l’edat mitjana (elfos, orcos, combats amb espases, arcs,

etc.); i el nostre primer joc de rol (el RuneQuest) estava precisament ambientat com aquells llibres, per lo qual, jugar a rol era una forma de ser el protagonista actiu de la nostra pròpia novel.la. Això era

una sensació molt gratificant, sentir que la historia s’escrivia al mateix temps que la vivies i saber que era única. Lamentablement, el grup d’amics que jugàvem a rol ens vam separar amb el temps, cadascú va agafar el seu propi rumb i jo particularment ja no vaig tornar a jugar a rol fins ara fa molt poc, que vaig ingressar al Club Diogenes podríem dir que casi per casualitat. Recuperar la mateixa sensació que tenia ja fa més de 20 anys va ser molt important per mi, i la veritat es que espero continuar jugant i sentint això durant molt de temps.

Qui som al club? Isthar

Avui us presentem a l'Isthar, una de les nostres jugadores, de la primera fornada que es van afegir al club.

Explica’ns algunes coses sobre tu i els jocs de rol.

No recordo com vaig saber què era un joc de rol, ni quan va ser el moment exacte en que van néixer en mi les "ganes de jugar a rol", però crec que devia rondar els 14 o 15 anys. Un dia, un amic de classe em va comentar que volia dirigir una partida d'Aquelarre (estem parlant de fa uns 15 anys ja), em va explicar de què anava, vam jugar un "pròleg" (llavors no tenia ni idea de què anava) i ja. Fins aquí es va quedar l'experiència. Crec que sempre recordaré aquell primer pròleg.