Ressenyes: Heat, Edo

Heat: Pedal to the Metal (2022)

Flamme Rouge i Fórmula D han tingut una criatura i el nounat creat pels dissenyadors Asger Harding Granerud i Daniel Skjold Pedersen ha heretat totes les virtuts dels seus pares. Del primer, el fet de jugar amb cartes em comptes de amb daus, del segon, l’ús de marxes. Ara bé, la criatureta no s’ha conformat amb sumar les característiques dels seus antecessors i n’ha afegit força de noves que han aconseguit convertir-lo en el joc de curses més ben valorat a la BGG avançant a tot un clàssic com El Dorado de Reiner Knizia.
És justa aquesta bona valoració del joc? Per saber-ho hi heu de jugar però si que podem dir que té una sèrie de virtuts que el fan apte per tots els públics, cosa molt difícil d'aconseguir. Té un mecanisme de compensació, l’adrenalina, que permet al darrer jugador avançar una casella evitant que quedi massa despenjat; un altre, les cartes d'estrès que li afegeixen incertesa; un tercer, les cartes d’escalfament del motor que ens permeten treure una nova carta de moviment, mentre que les marxes curtes ens permeten alliberar-nos d’aquestes cartes d’escalfament; a més a més totes les fases del joc estan perfectament explicades mitjançant una iconografia molt clara al tauler personal... en fi que costa molt trobar mancances o errors en aquest joc i per tant possiblement té ben guanyada la fama que ha aconseguit des de la seva sortida al mercat, de fet en aquest moment a la BGG el trobem a la posició número 40 fent companyia a autèntics clàssics com el Viticulture.
Li augurem per tant una llarga vida plena d'èxits ja que fins i tot tenim un bon grapat de circuits per triar, molts dels quals han estat creats per amants del joc, els podeu trobar a la BGG i són de descàrrega lliure, què més li podem demanar a un joc de curses?

Edo (2012)

Edo és un joc de programació d'accions on els meeples determinaran tant el que farem, fet habitual, com quantes vegades ho farem. Quan comencem el joc tindrem dotze accions possibles, ja que només comptarem amb tres cartes d’autorització amb quatre accions diferents a cadascuna. Que ens interessaria combinar dues de les accions que apareixen a la mateixa carta? Doncs mala sort, t'hauràs d'organitzar de forma i manera que les tres que trïis siguin prou interessants com per tirar endavant de forma positiva. Quan per fi les hagis escollit hi hauràs de colocar els teus homenets rere la pantalla que forma el suport amb les cartes d'autorització. Algunes les podrem fer amb un sol meeple, d’altres ens demanaran un parell, un a la zona de programació (els funcionaris) i un altre al tauler (els samurais) mentre que un tercer grup ens exigiran tres (2 funcionaris i 1 samurai).
Per aconseguir tots els nostres propòsits: recollir materials i construir cases, mercats i fortaleses, ens anirà bé comptar amb més cartes d'autorització, que podrem aconseguir mitjançant una de les dotze accions bàsiques, i més meeples, vigilant sempre però l’alimentació, ja que en cas de no poder donar la seva ració d’arròs a un dels nostres samurais, l’haurem de retirar del tauler.
Però el punt fort del joc i el que el fa realment interessant és la incògnita de quines accions hauran triat els nostres contrincants. Haurem d'intentar endevinar-les, si no ho fem potser que la nostra meditada programació se’n vagi totalment en orris en interferir les seves accions amb les nostres, i en lloc d’aconseguir les tres fustes que havíem calculat ens trobem el lloc ben ple i ens hagim de conformar amb una de sola. Tot i que de vegades la sorpresa pot ser positiva, ja que just abans d’anar-hi nosaltres potser han marxat i per tant ens permeten aconseguir més materials. Si a aquest suspense li afegim la continua guerra per fer-nos els amos i senyors de les ciutats que ens donaran un bon grapat de monedes a cada ronda, queda ben clar que el joc de Louis i Stefan Malz no ens permetrà relaxar-nos ni un sol segon durant tota l'estona que duri la partida.

Tarracolúdica de Santa Tecla 2024

Aviat serà la festa major de la nostra ciutat i per això un cop més hi volem participar amb una jornada Tarracolúdica on grans i petits puguin reunir-se al voltant d'una taula i compartir unes bones estones jugant. 

En aquesta ocasió us hem preparat dues propostes, la primera consistirà en jocs de taula moderns a la fresca. Posarem a la vostra disposició els jocs de la nostra ludoteca. També hi haurà voluntaris que us explicaran les regles i, si surt cap dubte durant les partides, també us podran ajudar. Tindrem jocs d'habilitat, familiars, o fins i tot per als més valents alguns més complexos. La capacitat de l'activitat estarà limitada pel nombre de taules de què disposem.

• Jocs de taula a la fresca
  
• Dia: Divendres, 13 de setembre, de 18h a 20h.
• Lloc: Plaça Carles Llorach
  
• Activitat gratuïta.
• A partir de 6 anys.

La segona proposta és una partida de rol al Dungeons & Dragons clàssic, amb les regles originals.

El vostre grup d'aventurers intrèpids es dirigeix cap a l'exòtica ciutat d'Amfissa, on aviat se celebraran uns grans jocs on podreu aconseguir fama i fortuna. Esmoleu l'espasa, tenseu l'arc i prepareu els vostres conjurs per gaudir d'un petit tast de Dungeons & Dragons, el degà dels jocs de rol, que enguany celebra 50 anys. Per honorar aquest aniversari farem servir les regles originals i així reviurem les experiències dels jugadors pioners.

• Partida de rol
• Dia: Divendres, 13 de setembre, de 18h a 20h.
• Lloc: Plaça Carles Llorach
  
• Activitat gratuïta.
• Fins a 5 jugadors. 
  
• A partir de 14 anys.

Si estàs interessat/da a jugar a la partida de rol envia'ns un email a clubdiogenestarragona@gmail.com per a reservar la teva plaça! 

Els menors d'edat hauran d'anar acompanyats d'un adult que se'n faci responsable.

Tarracolúdica de Sant Magí 2024

El divendres 16 d'agost vam participar, com ja és costum, a les festes de Sant Magí organitzant una jornada Tarracolúdica.

Han assistit bastantes persones, fet que ens alegra. I també ens alegra que hagin sigut sobre tot nens amb afició pels jocs de taula qui ens han acompanyat. I és que, segons el tipus de públic, la Jornada es transforma. Així, la clara afluència de nens petits s’ha notat, per exemple, en els jocs que han tingut més sortida: Pelusas, Impact, Virus o Diamant, o també, significativament, en l’ambient que hi va haver de natural entusiasme per jugar. I això últim fa que les Jornades no es redueixin només a una activitat de cultura lúdica que l’Associació ofereix a la ciutat que ens acull, sinó que hi hagi també un retorn. Si els nens aprenen jugant, els nens ens ensenyen a mantenir (o recuperar) la curiositat per aprendre jugant. 

 

Jugar no és merament una activitat que contribueix a desenvolupar determinades capacitats que poden tenir un cert valor instrumental, sinó que també contribueix a anar construint allò que som i a repensar-nos a nosaltres mateixos i obrir d’aquesta manera una ocasió per millorar, i tot plegat en comunicació amb altres persones. Tot això significa “cultura lúdica”, i això és el que volem oferir des de l’Associació i rebem habitualment dels que assisteixen a les nostres Jornades, particularment quan venen nens. Per aquest motiu, volem agrair als més petits que hagin volgut venir a passar una tarda de les festes jugant al nostre local.

Jornada de testeig de prototips de jocs de taula

El passat dissabte 13 de juliol vam organitzar un jornada de testeig de prototips al local de la nostra associació. Com segurament molts ja sabeu, perquè un joc de taula pugui publicar-se i arribar a les botigues especialitzades cal provar-lo moltes vegades amb persones diferents i variant el número de jugadors. 

Aquestes primeres jornades vam tenir molta varietat de mecàniques i temàtiques: des de jocs més durs fins a jocs més familiars. La temàtica d'un joc no sempre és el més important a l'hora de fer un prototip, però si aconsegueixes una temàtica adequada a la mecànica que tens de joc, fa que sigui tot més fluïd i senzill d'entendre. Cada autor va portar el seu joc principal, però quasi tothom tenia altres prototips en diferents fases de desenvolupament. 

Ressenyes: 1998 ISS - Troyes

1998 - ISS (2022)

Tensió és una paraula clau als jocs de taula. Si un joc en té és molt probable que se’l pugui considerar de bon nivell, i a 1998 – ISS n’hi ha. Aquí no ens barallarem per posar els nostres treballadors, ja que totes les posicions són obertes i ens hi podem posar tantes vegades com vulguem, però hi ha un parell de coets que són la clau del joc. Quan s’enlairen ho fan plens d’astronautes i si nosaltres no n’hem posat cap, ens trobarem sense treballadors per situar a la següent ronda del joc i haurem d’esperar que el següent viatge solucioni la nostra badada.
Tenim per tant una cursa estressant per omplir-los amb els nostres tripulants mentre preguem que els companys que jugaran abans que nosaltres no tinguin la brillant idea de fer-lo viatjar abans no ens arribi el torn.
La resta d’accions, la meitat a terra, la meitat a l’estació, estan molt ben equilibrades i fan el joc força immersiu. A més més, per si amb els coets no n’hi havia prou, tenim una acció que podríem qualificar de trapella, ja que ens permet posar dos cubets a una de les zones i d’aquesta forma alterar les majories, que són un altre element important del joc.
Uns objectius personals i uns de comuns serveixen per completar 1998, un joc creat per Gerard Ascensi i Ferran Renalias que ens sorprèn agradablement, ja que malgrat venir en capsa petita, parat a taula és molt atractiu i ens permet passar una horeta de forma ben agradable.
Posats a trobar-li un punt negatiu podríem dir que a dos es perd la tensió per l’ocupació del coets, atès que tant el primer jugador com el segon podran posar-hi els seus astronautes sense patir i com que el joc no es mereix acabar amb una crítica assenyalarem que també té un solitari molt aconseguit.

Troyes (2010)

13 de gener de 1129 el concili de Troyes reconeix oficialment l’Ordre del Temple. Tres estament socials, el religiós, el militar i el civil lluiten per augmentar la seva influència a una de les principals ciutats de l’Europa medieval i aquesta influència junt amb els diners, dos elements que acostumen a anar junts a la vida real són els pilars bàsics del joc de Sébastien Dujardin, Xavier Georges i Alain Orban.
La primera no ens aportarà punts de victòria com podríem pensar en un primer moment però ens permetrà tornar a tirar els daus, canviar el seu valor triant la cara contrària a la que ha sortit o comprar meeples i serà per tant imprescindible. Els segons perquè a banda de poder accedir a les cartes d’artesà ens deixarà fer l’acció més malèvola del joc, que és comprar els daus d’un altre jugador.
Aquest fet fa que treure uns bons resultats en llençar-los pugui girar-se en contra nostra, ja que si som els últims de la ronda pot ser que els altres jugadors ens comprin tots els nostres daus abans de jugar, amb la qual cosa farem força diners, però ens quedarem sense possibilitats de fer res quan arribi el nostre torn.
Per si no hi havia prou maldat, ens trobem amb uns daus negres que representen grups d’atacants. Per combatre’ls haurem de fer servir els nostres i com que podem lluitar contra tants daus com vulguem, algunes vegades veurem que quan ens arriba el torn no ens queda cap enemic i per tant no tenim possibilitats de guanyar punts d’influència, mentre que d’altres la resta de jugadors triaran amb tota la mala intenció del món quin dau eliminen per tal de posar-nos-ho ben difícil a nosaltres.
En resum que tenim un joc dur i intens, que és mereix totalment la qualificació de clàssic, no tant per la seva edat com sobretot per la seva qualitat.