dijous, 11 de maig del 2023

Ressenyes: Cape May, Downforce, Bosk

Cape May

Cape May se’ns presenta com un joc de construcció de casetes i botigues que durant el decurs de la partida es poden convertir en esplèndides mansions victorianes i grans centres de negocis. Aquesta presentació pot conduir-nos a una conclusió errònia, que aquest joc pot tenir punts en comú amb el Monopoly, cosa totalment falsa. Aquí l’atzar dels daus es substituït per set cartes de moviment que ens permeten avançar d’un a set espais i aquest no serà l’únic tipus de cartes, en trobarem també d’activitat, que ens permetran fer accions diverses com ara millorar els nostres edificis, desplaçar-nos espais extres o anar a punts concrets; cartes de millora que ens faran guanyar punts suplementaris; bonus cards amb objectius personals a aconseguir al final de la partida; i finalment, cartes d’esdeveniments, alguns bons, d’altres, no tant.... A més a més també tindrem un tokens amb una simpàtica col·lecció d’ocells que si els col·leccionem ens faran guanyar punts.
Les accions a fer també són prou variades com per allunyar-lo encara més del joc creat per Lizzie Magie. Podem moure’ns, construir, millorar edificis existents, agafar cartes d’activitat, jugar-les, recuperar les cartes de moviments o agafar tres monedes, uns diners que al començament del joc i amb uns ingressos ben limitats procedents de les cases i botigues construïdes ens poden anar molt bé, ja que les tres primeres accions s’han de pagar.

Downforce

Downforce és l'enèsima reimplantació d’un joc, Tempo, que Wolfgang Kramer va crear l’any 1974 i que en la versió que ens ocupa barreja de forma molt encertada les curses amb la subhasta i les apostes.
La subhasta que inicia el joc serà la que determinarà quin serà el nostre vehicle i ja des d’aquest primer moment caldrà començar a analitzar les nostres possibilitats, ja que en funció de les cartes de velocitat que tinguem a la mà hi haurà algun color (algun cotxe) que comptarà amb més moviments que els altres i que per tant serà el que ens interessarà. Per aconseguir-lo haurem de mostrar una d’aquestes cartes, però si ensenyem la més alta per tal de guanyar la licitació quedarem massa retratats, a banda de que la nostra inversió inicial serà massa elevada, però si reduïm l’oferta potser ens el prendrà un altre jugador.
Durant la cursa haurem d’administrar les cartes de moviment amb tota la maldat possible, ja que com que molt sovint faran moure no només el nostre cotxe, sinó també els altres, haurem de veure com les administrem per tal de crear taps que ens afavoreixin. Per acabar-ho d’arrodonir comptarem amb les cartes d’habilitat que seran diferents per a cada jugador i que poden potenciar de forma considerable les nostres accions.
La partida la guanyarà però, no el propietari del cotxe que entri primer a la meta, sinó el que aconsegueixi més guanys econòmics, un guanys que venen determinats per tres valors. Els ingressos per guanyar la cursa, els guanys aconseguits a l’apostar (i podem fer-ho per qualsevol vehicle, no cal que sigui el nostre) i la despesa inicial.
Si a tot el que hem comentat afegim que el joc té diverses variants que el poden fer més fàcil o més agressiu podem adonar-nos que ens trobem davant d’un producte ben rodó i que pot aconseguir un ampli espectre de clients.

Bosk

Bosk compensa la simplicitat de normes i mecàniques amb una bellesa formal molt destacable, una característica que no ens pot sorprendre tenint en compte que l’autor d’aquest joc és un dels creadors de Sagrada. Aquesta acurada estètica ve determinada per 32 arbres que fan molta patxoca, 144 fulles que imiten perfectament les reals i un esquirol que, malgrat que acostumem a veure’l com un animalet ben innocent, és en aquest joc, la peça més maquiavèl·lica de la partida.
Aquesta bonica aparença amaga un joc totalment abstracte que, si bé en les dues primeres fases, les corresponents a la primavera i l’estiu, sembla força simple, ja que ens limitem a posar arbres i comptar majories, es capgira totalment quan arribem a la tardor i l’hivern.
L'escampadissa de fulles generada per la tercera estació de l’any, la tria de la quantitat a escampar, els conflictes generats per la lluita per les zones a ocupar i el fet que aquesta acció aporti molts més punts que la plantació dels arbres i per tant sigui més determinant, ens faran adonar de dues coses: que no vam parar prou atenció a l’hora de distribuir els arbres durant la primera fase i que el joc no és tant lleuger com aparentava en començar. En resum, un joc que si el posem a la prestatgeria és un digne company d’Azul i Sagrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.