dilluns, 25 d’octubre de 2021

Mini ressenyes: Rapa Nui, Golpe de fe, Raccoon Tycon, My gold Mine i Bad Company

Un cop més us portem les ressenyes que prepara el nostre soci Joan Anton sobre els jocs que anem jugant a les sessions habituals del club ;-). 

Rapa Nui

La col·locació de treballadors és una de les mecàniques que més trobem als jocs de taula, per tant quan un joc creat el 2020 l’utilitza ha d’afegir alguna cosa més per tal de destacar sobre la resta. Rapa Nui ho fa de tres maneres.


La primera és amb un disseny i una estètica de gran nivell, aconseguits amb un tauler de grans dimensions que reprodueix fidelment l’illa de Pasqua i amb unes reproduccions acurades de moais i pukaos, elements ambdós que ajuden a ambientar la partida.

La segona amb el funcionament del transport de les figures des de la pedrera on es fabriquen fins a la seva destinació. Aquí cal que hi hagi meeples, nostres o dels altres jugadors, a totes les zones per on haurà de circular l’escultura i aquest fet genera un altre tret del joc, en travessar-les els seus propietaris aconseguiran recursos.

La tercera fent que els moais aixecats no siguin propietat de ningú i que per tant qualsevol jugador pugui posar-hi a sobre l’ultim element de les figures, el pukao.

Golpe de fe

Golpe de fe és un d’aquestes jocs que com Tumbling Dice o Pitch Car ens retornen a la infantesa, i a qui no li agrada per uns moments tornar a aquesta època de la nostra vida? Tots tres fan servir la mateixa mecànica, Colpejar una fitxa o un dau (flicking) per tal de enviar-lo a un determinat punt del tauler, però Golpe de fe té un un parell d’aventatges sobre els dos jocs esmentats, les reduides dimensions de la capsa i la facilitat del muntatge, ja que en lloc d’haver de muntar tot un conjunt de peces de fusta ens limitem a estirar sobre la taula un acolorit i cridaner tapet de neopré, més fàcil i còmode impossible.

Però si aquestes fossin totes les virtuts del joc poc afegiria a un tradicional i econòmic joc de xapes fet al terra d’un pati d’escola. Per evitar-ho els creadors del joc han afegit a la “massa base” tot un conjunt de condiments que el converteixen en un producte especial i diferenciat. Estem parlant de Les cartes de llei, les cartes de déu, la mà divina, la fitxa de cor, la diferenciació entre profetes (discs petits), templers i esfinx (disc mitjans) i temples (discs grossos) i un seguit de normes que donen un resultat final atractiu per a qualsevol mena de públic. 

Raccoon Tycon

Raccoon Tycon és un clar exemple de com un joc de temàtica econòmica pot ser alhora lleuger, entretingut i divertit. Durant el transcurs de la partida farem compres i vendes de bens de sis tipus diferents, i en fer-les  saturarem o buidarem el mercat amb la lògica alteració de preus. També disposarem de tot un seguit de rajoletes anomenades d’edificis, on trobarem magatzems, indústries, dipòsits, vinyes, companyies de transport... Aquestes infraestructures en serviran per a millorar les nostres capacitats empresarials permetent-nos produir més bens, acumular-ne més, o donant-nos més guanys per les nostres vendes.

Un altre material seran les cartes de ciutat que ens prorcionaran punts de victòria i hem deixat pel final les cartes més curioses, les de ferrocarril, on no us penseu que trobarem imatges de mapes, estacions, vies o trens, sinó els dibuixos d’uns animalons ben bufons i guarnits que només podrem aconseguir mitjançant la mecànica més interactiva i divertida del joc, unes subhastes a mort on aconseguir els punts que proporcionen ens pot deixar escurats com una rata. En resum un joc que sense haver-nos de cremar excessivament les neurones ens proporcionarà una estona ben divertida.

My gold Mine

Imagineu que voleu crear un push your luck visualment atractiu, rapidíssim d’explicar i jugar, 5 minutets entre totes dues coses, 10 a tot estirar. Amb un contingut que sense desagradar als adults pugui enganxar als nens... nans, dracs i or per exemple, amb una capsa reduïda però amb unes cartes ben grans per tal que llueixin les seves imatges. Que a taula quedi bé perquè puguem crear una mena de tauler que a més vagi canviant d’aspecte i amb alguns meeples, tokens o fitxes que sempre fan que l’estètica sigui més impactant, no sé, potser... unes daurades palletes d’or d’una mida més que considerable. Ah! I a més amb alguna acció que li doni un punt “gamberro”. Estaria bé oi? Doncs aquest joc existeix i s’anomena My Gold Mine, un joc on a la capsa podríem posar, sense por a exagerar, apte per a jugadors de 4 a 104 anys. Per què qui no ha somniat mai amb entrar al cau d’un drac i robar-li les seves riqueses?

Bad Company

Atracaments, botíns, persecucions, 9 personatges estrafolaris al tauler personal, personatges que aniran creixent en alçada i capacitats segons hi anem posant cartes sobre la seva figura, un ritme de joc frenètic, ja que quan el jugador actiu llença els daus, també aprofitem un dels seus dos resultats per aconseguir beneficis, uns noms de bandes tan curiosos com ara Cheezy Hood (caputxa de quatre rals) o Romantic Pimples (pústules romantiques).

Amb aquests elements està clar que ens trobem davant d’un joc ben esborrajarrat i divertit, una cursa més enllà de la llei que només s’acabarà quan un dels jugadors aconsegueixi 6 cartes d’atracament (heist cards), tot vigilant, això sí, que no ens atrapi el cotxe patrulla, ja que si això passa la nostra suma final es reduirà en 8 punts.

 
L'únic retret possible? Que és un multisolitari, ja que ni tant sols ens trepitgem els uns als altres les cartes de millora de personatge, la raó? que mai no són visibles, ja que les tenim en una  pila on només veiem el dors de la carta superior. Quan comprem una, agafem les tres primeres i decidim amb quina ens quedem, la resta passen al descart.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada