dijous, 26 d’agost de 2021

Mini ressenyes: Suburbia, Amerigo, Las ruinas perdidas de Arnak, Thunder Alley, Love Letter, Orleans, Monasterium, Thebes i Ganges

S'està acabant  el mes d'agost i aprofitem per compartir-vos les ressenyes que fa el nostre company Joan Anton dels jocs que s'han estat jugant aquest estiu :-). 

Suburbia

Les primeres paraules que em venen al cap en parlar d’aquest joc de gestió urbanística són puzzle i teranyina. La primera tant per l’aspecte del joc segons va creixent a taula com per la importància cabdal de la posició de cadascuna de les llosetes en el desenvolupament i el resultat final de la partida. Estem davant d’un joc on la relació de cada peça amb les del voltant, amb la resta de peces de la nostra ciutat i fins i tot amb les peces dels jugador rivals determinarà ingresos, reputació i nombre d’habitants, i és aquest conjunt de relacions el que ens porta a la teranyina, la millor representació gràfica de les envitricollades interaccions entre cadascun dels hexagons que aniran formant la nostra ciutat.


Suburbia no perdona ni un segon. Tots i cadascun dels moments del joc demanaran la nostra atenció, ja que l’evolucio de les ciutats veïnes també influirà en l’evolució de la nostra. Cada peça posada haurà de ser valorada. Un abocador ens fará guanyar diners, però qui vol viure al seu costat? Adéu punts de prestigi! Suburbia, un joc que obliga de principi a fi a fer una anàlisi molt acurada de cada decisió i que ens fará sentir els maldecaps inevitables a tirar endavant el desenvolupament equilibrat d’una gran urbs

Amerigo

Quines accions podré fer ara? I de la que pugui fer, quants punts d’acció hi tindré? Aquestes dues preguntes són constants quan juguem a Amerigo. L’original mecanisme de torre de cubets, que no de daus, determinarà de forma aleàtoria les accions possibles i el seu nivell. Com? Llençarem tots els daus d’un mateix color dins la torre i en cauran ves a saber quants i de quins colors, i seran aquests colors i quantitats els que determinaran les nostres opcions.


Només aquest fet ja converteix Amerigo en un joc amb prou sorpreses i tensió com per fer que una partida de més de dues hores se’ns passi volant. A més a més que siguin aquests elements els que determinin les accions de tots els jugadors resta temps morts a la partida, ja que l’únic que haurem de fer al nostre torn és executar les accions. Si a sobre afegim la modul·laritat del tauler que generarà illes de formes i mides diferents a cada partida, els desplaçaments dels vaixells, els atacs dels pirates, la lluita per les zones d’ancoratge, les llosetes de desenvolupament, les de producció, les casetes a situar als ports, els políominos que ens permetran edificar a les illes, els cofres de tresor i les dificultats a guanyar unes miseres monedes renunciant a fer una acció, queda clar que ens trobem davant d’un joc on no podem baixar la guàrdia ni un sol moment i que xuclarà tota la nostra atenció durant tota la seva durada.

Las ruinas perdidas de Arnak

Actuar com una rata de biblioteca, no anar més enllà de la platja, no arriscar-se i limitar-se a avançar al marcador d’investigació? Llençar-se a l’aventura endinsant-nos a l’interior de l’illa per tal de descobrir i excavar nous jaciments tot i que això ens suposi enfrontar-nos a monstres inimaginables? Cercar l’equilibri entre les dues maneres d’actuar combinant l’erudit i l’aventurer com el cinematogràfic Indiana Jones que tots coneixem? Aquest serà el segon conjunt de preguntes que ens farem en començar a jugar, perquè abans ens haurem fet una altra, com puc fer res amb el parell de bruíxules i monedes que tinc a la mà?

Aquesta primera pregunta però, perdrà ràpidament tot el sentit, a cada ronda el nombre d’accions possibles anirà augmentant. Artefactes, objectes, ídols, recursos... ens permetran fer una acció A que ens portarà a una B, que ens permetrà fer una C. Aquest serà el moment Eureka del joc, descobrir que podem crear una cadena cada cop més llarga que convertirà la possible frustració inicial en un gaudi absolut en veure que no parem de fer coses i que aconseguir explorar tota l’illa o arribar dalt de tot del track d’investigació no són ficcions irrealitzables, sinó que queden totalment al nostre abast.

 

Thunder Alley

Thunder alley reprodueix amb una finalitat absoluta la barreja de sort i estratègia que hi ha a una competició automobilística. Una mala estratègia d’equip, ja que aquí l’important és la puntuació conjunta de tots els nostres vehicles, anul·larà qualsevol opció de victòria, però els incidents imprevistos determinats per les 26 cartes d’esdeveniment també podran alterar de forma important el resultat de la cursa. Per exemple, una segona carta de pluja farà acabar la cursa en el mateix moment que es produexi, mentre que una bandera groga produirà el reagrupament de tots els cotxes, amb la qual cosa un que estava a punt de ser doblat pot quedar enganxar al grup un altre cop.


Un altre punt a destacar del joc són les cartes de moviment, prou originals com per sobtar-nos el primer cop que les veiem. Aquí no tenim un simple valor numèric de desplaçament com acostumem a trobar als jocs de curses, sinó que ens trobem amb quatre desplaçaments diferents. Solo movement que seria el més habitual als altres jocs; Draft movement, que ens fa arrosegar amb nosaltres tots els cotxes que tenim tant davant com darrera; Pursuit movement, on farem avançar de forma conjunta tots el cotxes que tenim al davant i Lead movement on arrossegarem tots els que tenim al darrera. 

Love Letter

Love letter és una peça d’orfebreria minimalista, amb només 21 cartes tenim un joc que us entretindrà una bona estona. N’hi ha encara de més reduïts, com ara Circle the Wagons o Expansiopolis, que en tenen 18, però tant l’un com l’altre són per només dos jugadors, mentre que Love Letter es pot jugar a 6.

Aquí no construirem edificis con a Ciudadelas, només hi haurà un enfrontament directe entre els deu personatges que faran servir les seves habilitats per intentar desenmascarar i derrotar els seus rivals. Viurem doncs, a petita escala, les lluites i maquinacions pròpies de la vida d’una cort com la que reflecteixen les il·lustracions del joc. 

Orleans

Orleans és un joc de bag building que recrea l’ambient de la baixa edat mitjana. Hi trobem tant edificis com personatges d’aquesta època: Ajuntament, biblioteca, castell, granja, monestir, poble, universitat, artesà, cavaller, erudit, granger, barquer, mercader, monjo… Combinar-los per tal d’aprofitar-los al màxim fan d’Orleans un puzzle tremendament absorbent i entretingut on trobem atzar i planificació en perfecte equilibri i harmonia.

El primer, l’atzar, ve determinat pels esdeveniments que es produeixen al final de cada ronda i per l’obtenció dels personatges que podrem fer servir, ja que els traiem a cegues de la bossa. La segona, la planificació, ve a l’hora de pensar com repartir-los entre el diversos llocs del tauler individual, per tal d’optimitzar-los aconseguint el màxim d’accions sense deixar-hi, si és possible, cap seguidor de banda.

Monasterium

2849, aquesta és la posició de Monasterium al rànquing de la BGG. Una posició que després de fer-hi una partida passa a ser una misteri tant o més incomprensible que els que acostumem a anomenar paranormals, ja que Monasterium és un joc de traca i mocador.

La coberta del joc ens situa en una bonica vall, fèrtil i asollellada, un paisatge de somni on, com a bons coneixedors dels millors llocs que eren els frares medievals, han fet cap cinc monestirs.
Al nostre tauler personal hi trobarem 24 novicis, que haurem de repartir entre les diverses estances d’aquests cinc monestirs, per fer-ho ens valdrem d’un draft de daus, que ens permetrà triar entre les múltiples accions del nostre tauler. En començar tindrem només les que apareixen a la filera superior i al marge esquerre, però en anar traient novicis per enviar-los als monestirs, aniran apareixen noves accions que faran créixer el joc en dificultat i bellesa.

 

Cada destinació serà important, caldrà anar a les esglésies per poder posar vitralls, a les sales comunes per aconseguir punts i materials, al claustre per multiplicar el valor final dels monjos situats, avançar pel camí que travessa la vall per poder tenir a l’abast els monestirs més allunyats... I la interacció està ben assegurada, lluita pels daus, lluita per fer-se amb els vitralls abans no s’acabin, majories a cada monestir, situar els meeples a un quadrat determinat per bloquejar un espai de claustre... Es pot demanar més?

Thebes

Sorra, sorra, sorra, sorra... temps perdut, recerques que acaben en no res, aquest podria ser el resultat de treure 4 tokens d’excavació de la bossa.


A primer cop d’ull podria semblar que crear un joc on el fracàs és habitual no és una idea gaire encertada, però a Thebes passa tot el contrari, tots aquests viatges i investigacions fracassats ens fan més viva la situació real que vivien els arqueòlegs de començaments del segle XX, que amb poca cosa més que un pic, una pala i una voluntat només superada per l’ambició, van fer les descobertes més excepcionals de la història de l’arqueologia.

A Thebes haurem de viatjar a diferent capitals europees per tal recollir informació i aconseguir ajudants i eines (cartes de llibres, ajudants, pales i vehicles) que ens permetran més endavant entomar amb unes certes probabilitats d’èxit l’excavació real. Ara bé, haurem d’administrar molt bé el temps dedicat a cada tasca, només tindrem tres anys per fer-les totes i si a sobre hem d’encabir en aquestes 156 setmanes exposicions i conferències, ens adonarem que la distribució equilibrada del temps és l’idea base a tenir en compte durant tota la partida.

Ganges

Kali, 8 braços per posar els daus, el bé més preuat del joc, ja que fer qualsevol acció suposa dir adéu a un dau o més. Uns daus els resultat dels quals només podrem modificar gràcies als punts de karma. Un riu a descobrir on cada parada ens reportarà beneficis immensos. Palaus, jardins, mercats i pedreres on posar els nostre meeples. En resum un univers d’accions diverses que ens permetrà incrementar els nostres punts de glòria, diners o daus. I per acabar-ho d’arrodonir uns taulers de província on podrem construir palaus i tenir mercadets que ens porporcionaran punts de glória els primers i diners els segons, fent avançar els dos tracks de puntuació que, en coincidir, determinaran el final de la partida.

Ganges, un joc on combinareu el llençament de daus i la colocació de treballadors i llosetes, i que us permetrà reviure l’Índia de l’imperi mogol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada