dissabte, 8 de maig de 2021

Mini ressenyes: Lords of Waterdepp, Kodama, Asteroyds

Lords of Waterdeep

Una típica ciutat medieval farcida de casetes rònegues en carrers resclosits i foscos. Estretor i pobresa trencades de tant en tant per grandiosos palauets i torres de noms suggerents (Black Staff Tower, Aurora’s Realms Shop...). Palaus, torres i locals que hauran de visitar els nostres agents per captar clergues, mags, guerrers i brètols (bé en realitat cubets de colors) que ens permetran avançar en les nostres cerques, en la construcció de nous edificis i en la creació d’intrigues que ens beneficiin a nosaltres i perjudiquin els altres jugadors... Tot plegat per convertir-nos finalment en el que nom del joc suggereix, els lords de Waterdeep. Uns personatges una mica tèrbols que lluitaran per aconseguir el poder i la victòria.

A Lords ens troben davant d’una ambientació impecable no habitual en un euro, unes cartes d’intriga (atac, utilitat o cerca obligatòria) que fan que hi hagi una gran interacció entre els jugadors, una corrupció que es pot menjar els nostres beneficis, unes il·lustracions i textos que ens transporten a un món de fantasia medieval, una assignació inicial de personatges, els lords, que fa que els objectius canviin a cada partida i per tant crein un joc diferent... En resum, un dels millor jocs de col·locació de treballadors que podeu trobar com es pot deduir de la seva posició al ranquing de la BGG.

 


Kodama

Vistós, un joc que entra pels ulls. Aquest és el millor resum de Kodama. Un joc que si passem pel costat d’una taula on es juga ens fa frenar en sec per tot seguit preguntar-nos què caram és això tant original i bonic.

A Kodama, els esperits dels arbres, Quina nom tant ben trobat! Hem d’anar donant forma al nostre arbre, afegint branca rera branca tot encavalcant les cartes, procurant que núvols, cuques de llum, estels, bolets i flors tinguin continuitat. El resultat serà un arbre recargolat i carregat de vida i llum que ens tindrà embadalits i que ens farà plegar les cartes amb la recança pròpia de destruir una cosa tant bonica.

 

Asteroyds

Asteoryds té tots els elements per a ser un joc interessant, tema ben integrat, un tauler de dimensions considerables que representa una regió de l’univers farcida d’asteroides que, fent honor al seu nom, l’eixam perdut, estan en un etern moviment totalment erràtic, una missió a complir aparentment simple, arribar a cadascuna de les quatre portes estelars, uns taulers individuals amb diferents personatges que poden anar des d’humanes que podrien ser “pijitas” de l’upper Diagonal, com Dolorosa Guell, fins a éssers estrafolaris de nom impronunciable com M’Handa, M’Hand... I per embolicar bé la troca, uns daus que determinaran el moviment aleatori dels petits cossos rocallosos que infesten la regió i que ens faran programar a cada ronda el nostre moviment en cerca de les portes abans esmentades.

I es aquest punt esencial del joc el que determina alhora les seves virtuts i defectes, ja que resituar els 36 cossos en funció dels resultats obtinguts amb els daus, tot i tenir la part positiva de crear un tauler dinàmic que dóna emoció al joc, juga en contra del ritme de la partida i arriba a ser una tasca un pèl monòtona.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada