divendres, 5 de setembre del 2025

Ressenyes: Sentient, Arquitectos del Reino del Oeste

Sentient (2017)

Daus que ens proporcionen recursos o activen accions concretes, cartes que demanen unes exigències determinades per tal d’activar-se, meeples que hem de posar en un lloc concret per triar una acció... Si comencem la ressenya d’un joc esmentant qualsevol d’aquestes mecàniques no podem saber de quin estem parlant, perquè totes són molt comunes i les podem trobar a un gran nombre de jocs.

Què té doncs la creació de J. Alex Kevern que el converteix en un joc força diferent i original que dóna lloc a fòbies i filies a parts igual entre els practicants del nostre vici lúdic?.

Per copsar aquesta originalitat haurem d’explicar de forma detallada el seu funcionament. Al tauler personal hi ha marcades 5 caselles on posarem els daus que haurem de llençar en començar la partida, però no els podrem posar on vulguem, no podrem triar l’ordre, sinó que aniran a l’espai que els hi és assignat en funció del seu color. Després ens haurem d’enfrontar a la compra i activació de robots, cartes en realitat. A cadascuna hi trobarem uns símbols de més, menys o igual a la part superior i una condició matemàtica a complir: suma igual a, suma menor que, suma major què, parell a l’esquerra i senar a la dreta, punts guanyats igual a 12 menys la suma dels dos daus... En fi, un seguit de demandes que acosten més al joc a un sudoku o a un enigma aritmètic que a un joc de taula tradicional, per tant fugiu corrents si de petits vau agafar mania a les matemàtiques.

Posem un exemple fàcil, imaginem que a la carta ens diu a l’esquerra un valor senar i a la dreta un de parell, per tant l’haurem de posar a l’espai entre dos daus que compleixin aquestes condicions, no gaire complicat oi? Però primer entrebanc, al vèrtex superior esquerre de la carta diu que hem de disminuir en una unitat el valor del dau, mentre que al superior dret diu tot el contrari, que l’hem d’augmentar, o sigui que ja comencen a fer operacions per tal de veure si amb la modificació es compleix la condició exigida... Em direu que si això és tot el que hem de fer cap problema perquè qui no sap restar o sumar 1? Però és que més endavant al costat de la primera hi posareu una segona carta que també voldrà modificar el valor dels daus, i potser haurem d’acomiadar-nos d’aquell número senar tant boniquet i perdre els punts que havíem aconseguit amb la primera... I per si no en teníeu prou també s’haureu d’amoïnar a cercar unes majories que al final de la partida us permetin aconseguir punts extres. Podríem acabar dient que Sentient pertany a aquesta curiosa família de jocs on trobaríem el Ricochet o el Cryptid, uns jocs que s’aparten de la majoria, que tenen una marcada personalitat, però que us fan explotar el cap i que per tant odiareu a mort o estimareu amb bogeria, però mai us deixaran indiferents.

Arquitectos del Reino del Oeste (2018)


Un joc on trobem barrejades catedrals, oficines d’impostos, mercat negre i presons no pot ser avorrit de cap de les maneres, per tant quan comencem a sentir l’explicació mentre anem parant a taula el tauler d’Arquitectes de seguida sospitem que l’estona que ens espera serà força divertida.

Ben aviat ens assabentem que els nostres treballadors poden ser segrestats o empresonats, dues accions que ens proporcionaran un bon pessic de diners, bé en forma de rescat, bé en forma de recompensa per haver-los capturat. Això fa que la interactivitat quedi ben assegurada, ens ho faran i ho farem i de ben segur que unes accions tan roïnes i deshonestes asseguraran una partida plena de riures i emprenyades.

Mentre escoltem, la vista se’ns anirà cap al personatges de les cartes, i repassant les seves funcions i feines (conspiradora, cobrador de deures, lladregot, estafador, entabanador...) ens acabem de convèncer que ens esperen uns minuts ben entretinguts on, fet inhabitual a la gran majoria de jocs, combinarem de forma equilibrada les rialles que generen els jocs per a festes (party games) amb els maldecaps dels jocs que ens fa ballar el cap de mala manera.

Aquesta possibilitat de ser segrestats/empresonats ens farà dubtar contínuament entre acumular treballadors a un lloc determinat per aconseguir més materials o bé no fer-ho per no convertir-nos en una víctima excessivament llaminera, ja que el grup més nombrós sempre serà un caramel per als altres jugadors i aixó farà que no deixem de mirar-nos de reüll.

Però aquest no serà l’únic dubte. Ja que d’altres accions també tindran dues cares, per exemple anar al mercat negre ens farà baixar punts de virtut, però ens estalviarem impostos que sempre va bé. Clar que aquesta virtut és més una aparença pública que un fet real, com si no es pot entendre que anant al magatzem reial i amb uns suborns adients la puguem recuperar?

També la podrem perdre si fem un tomb per Hisenda i ens apropiem dels diners que hi ha a la caixa, en aquesta cas en perdrem dos nivells de cop i perdre’n molta no ens permetrà accedir a la catedral i per tant ens haurem d’oblidar d’aconseguir cartes de premi.

En Resum, que tota acció tindrà el seu vessant positiu i el seu vessant negatiu i per tant haurà de ser ben valorada.

Per si això fos poc també haurem d’estar amatents a d’altres parts del tauler com ara l’evolució del mercat negre, que si es completa mentre tenim treballadors a la presó ens farà perdre més virtut.

I com fer punts en aquesta mena de mercat de Calaf que és la creació de Shem Phillips i S. J. Macdonald? Doncs construint, que per alguna cosa al títol del joc apareix la paraula arquitectes. Tant la Catedral com els edificis que trobem a les cartes d’edifici, les de revers verd.

Alguna orientació sobre com actuar? Doncs podem dir que els personatges que rebrem al començament de la partida, alguns ben virtuosos, d’altres uns autèntics pocavergonyes, ens marcaran una mica el camí a seguir, però la temptació de fer caure al primer en el costat fosc i portar al camí recte al segon seran un al·licient afegit d’aquest joc que va encetar una saga ben exitosa.

Arquitectes, un joc que combina rialles i esforç neuronal, una barreja atípica que per si sola el fa imprescindible a la nostra ludoteca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.