Ressenyes: Crónicas del crimen 1900, Santiago

Cronicas del Crimen 1900 (2021)

Paris 1900, som a l'any que s'acomiada del segle XIX, la ciutat de la llum acollirà els segons jocs olimpics de la història. L'estació d'Orsay (ara Museu d'Orsay), el Petit Palais, el Grand Palais i el pont Alexandre III acaben de ser construïts per celebrar una gran exposició universal, la ciutat bull d'activitat... i el crim també farà el seu agost. Victor Lavel, un jove periodista es trobarà amb un cas on li caldrà tota la nostra ajuda... la nostra i la de la seva companya Charlotte, l'encarregada de la secció d'endevinalles, jeroglífics, puzzles i encreuats del diari. Però deixem de banda l'ambientació i passem a parlar de com funciona Crónicas del crimen 1900.

El joc de David Cicurel i Wojcjech Graikowski aconsegueix fer-nos viure d’una forma ben intensa una investigació policial. Molts dels elements que hi trobaríem en una situació real són als jocs d’aquesta saga: examen de l’escenari del crim, recollida d'elements que poden convertir-se en proves incriminatòries o no tenir cap sentit, interrogatoris, anades amunt i avall per parlar amb testimonis, coneguts de les víctimes o experts diversos tot intentant trobar pistes, contradiccions i confessions sorprenents, preguntar, repreguntar quan hi ha noves evidències, en resum que ens enfrontarem a una tasca feixuga i absorbent... Fins i tot, per afegir més realisme, tensió i dramatisme, el joc ens farà actuar contrarellotge perquè cadascuna de les nostres accions implicarà l'ús d’un temps acostant-nos progressivament al punt fatídic de la mitja nit on la investigació haurà d’estar closa o es convertira en un fracàs total.

Els elements materials del joc com ara les cartes de personatges i objectes, les localitzacions diverses, els escenaris a investigar bellugant el mòbil com si realment els ulls es passegessin per l’habitació on poca estona abans ha ocorregut el fet delictiu, afegeixen encara més realisme a la partida.

L’intercanvi d’opinions entre tots els jugadors seran continus, parlarem, discutirem, arribarem a acords, intentarem solucionar petits enigmes, aconseguir la combinació de la caixa forta on s’amaga un document important, desxifrar-ne un altre que ha estat encriptat, prendrem notes, ratllarem el que hem escrit i anotarem una nova idea... En fi que tots hi participarem de forma intensa en un joc absolutament col·laboratiu i immersiu on més que jugar el que farem és viure una experiència inoblidable que ens farà desitjar tornar-nos a enfrontat a un nou cas protagonitzat pels Lavel, una família que des del 1400 i fins al 2400 sembla ser una imant per tota mena d’esdeveniments delictius.

Santiago (2003)

Subhastes i suborns, aquesta és la combinació que fa que Santiago, malgrat la seva edat i la seva pobre estètica, s’afegeixi a la llista de clàssics a tenir en compte després de fer una partida.

El tauler és d’una austeritat total, un quadrícula marronosa de 8 x 6 sense cap tipus de decoració, tot i que de fet aquest color és ben escaient perquè se suposa que representa un terreny a parcel·lar i irrigar per part de tots els jugadors.

Començarem fent una subhasta on competirem per aconseguir les plantacions més productives. Podrem triar entre diversos productes: plàtans, canya de sucre, patates, bajoques o pebrots i entre les rajoletes que en proporcionen una o dues unitats de cadascun d’aquests recursos. Les quantitats ofertes en la licitació han de ser sempre diferents, però no caldrà anar pujant com en altres jocs, sinó que podrem oferir qualsevol quantitat que encara no hagi dit ningú.

Aquesta fase té un efecte col·lateral de gran importància, el jugador que hagi ofert la quantitat més baixa passarà a ser el nou controlador dels canals, una figura extremadament important en la següent fase del joc. Per què? Dons perquè després de posar totes les plantacions que hem aconseguit a la subhasta, toca determinar per on passaran els canals de rec, i això pot determinar que el nostre hortet es desenvolupi ben esponerós o es converteixi en un pedregar ressec on res no sobreviurà. És en aquest moment quan es produeix la fase més intensa, interactiva i amb més mala baba del joc. Tothom intentara subornar al controlador per tal que el canal regui el seu terreny. Si el nostre terreny és al costat del d’un altre jugador i el canal ens pot beneficiar a tots dos podrem unir forces per pressionar al nostre favor, si li esquitxem una bona quantitat de diners, també el podem convèncer... tot i que sempre pot decidir el que li doni la gana, això sí, li sortirà força car, ja que haurà de pagar un escut més que el suborn més alt que hi hagi sobre la taula.

Tot plegat fan del joc de Claudia Hely i Roman Pelek un autèntic divertiment que, malgrat les dècades que porta a sobre, hagi de continuar present a qualsevol ludoteca.