Ressenyes: Heat, Edo

Heat: Pedal to the Metal (2022)

Flamme Rouge i Fórmula D han tingut una criatura i el nounat creat pels dissenyadors Asger Harding Granerud i Daniel Skjold Pedersen ha heretat totes les virtuts dels seus pares. Del primer, el fet de jugar amb cartes em comptes de amb daus, del segon, l’ús de marxes. Ara bé, la criatureta no s’ha conformat amb sumar les característiques dels seus antecessors i n’ha afegit força de noves que han aconseguit convertir-lo en el joc de curses més ben valorat a la BGG avançant a tot un clàssic com El Dorado de Reiner Knizia.
És justa aquesta bona valoració del joc? Per saber-ho hi heu de jugar però si que podem dir que té una sèrie de virtuts que el fan apte per tots els públics, cosa molt difícil d'aconseguir. Té un mecanisme de compensació, l’adrenalina, que permet al darrer jugador avançar una casella evitant que quedi massa despenjat; un altre, les cartes d'estrès que li afegeixen incertesa; un tercer, les cartes d’escalfament del motor que ens permeten treure una nova carta de moviment, mentre que les marxes curtes ens permeten alliberar-nos d’aquestes cartes d’escalfament; a més a més totes les fases del joc estan perfectament explicades mitjançant una iconografia molt clara al tauler personal... en fi que costa molt trobar mancances o errors en aquest joc i per tant possiblement té ben guanyada la fama que ha aconseguit des de la seva sortida al mercat, de fet en aquest moment a la BGG el trobem a la posició número 40 fent companyia a autèntics clàssics com el Viticulture.
Li augurem per tant una llarga vida plena d'èxits ja que fins i tot tenim un bon grapat de circuits per triar, molts dels quals han estat creats per amants del joc, els podeu trobar a la BGG i són de descàrrega lliure, què més li podem demanar a un joc de curses?

Edo (2012)

Edo és un joc de programació d'accions on els meeples determinaran tant el que farem, fet habitual, com quantes vegades ho farem. Quan comencem el joc tindrem dotze accions possibles, ja que només comptarem amb tres cartes d’autorització amb quatre accions diferents a cadascuna. Que ens interessaria combinar dues de les accions que apareixen a la mateixa carta? Doncs mala sort, t'hauràs d'organitzar de forma i manera que les tres que trïis siguin prou interessants com per tirar endavant de forma positiva. Quan per fi les hagis escollit hi hauràs de colocar els teus homenets rere la pantalla que forma el suport amb les cartes d'autorització. Algunes les podrem fer amb un sol meeple, d’altres ens demanaran un parell, un a la zona de programació (els funcionaris) i un altre al tauler (els samurais) mentre que un tercer grup ens exigiran tres (2 funcionaris i 1 samurai).
Per aconseguir tots els nostres propòsits: recollir materials i construir cases, mercats i fortaleses, ens anirà bé comptar amb més cartes d'autorització, que podrem aconseguir mitjançant una de les dotze accions bàsiques, i més meeples, vigilant sempre però l’alimentació, ja que en cas de no poder donar la seva ració d’arròs a un dels nostres samurais, l’haurem de retirar del tauler.
Però el punt fort del joc i el que el fa realment interessant és la incògnita de quines accions hauran triat els nostres contrincants. Haurem d'intentar endevinar-les, si no ho fem potser que la nostra meditada programació se’n vagi totalment en orris en interferir les seves accions amb les nostres, i en lloc d’aconseguir les tres fustes que havíem calculat ens trobem el lloc ben ple i ens hagim de conformar amb una de sola. Tot i que de vegades la sorpresa pot ser positiva, ja que just abans d’anar-hi nosaltres potser han marxat i per tant ens permeten aconseguir més materials. Si a aquest suspense li afegim la continua guerra per fer-nos els amos i senyors de les ciutats que ens donaran un bon grapat de monedes a cada ronda, queda ben clar que el joc de Louis i Stefan Malz no ens permetrà relaxar-nos ni un sol segon durant tota l'estona que duri la partida.