Ressenyes: King of Tokio, Gudetama, Khôra

King of Tokio

Prepareu un còctel amb una altíssima interacció i que aquesta sigui ben agressiva per augmentar la intensitat del producte. Afegiu-hi un nivell molt elevat d’atzar, potencieu-lo encara més deixant llençar els daus fins a tres vegades. Per cert els daus que siguin ben vistosos, de dimensions i de dibuixos... a qui se li pot acudir posar conjunts de puntets a les cares? Una urpa o un llamp són més impactants. Deixeu caure un parell de minúscules gotetes d’estratègia en forma de cartes que us donen habilitats especials i que per tant que poden ajudar a fer el beuratge més del gust d’adults i professionals i ara, per arrodonir-ho, sumem l’element final, uns monstres que deixin petits els daus i que tinguin un aire entre terrorífic i divertit.
Quin és el resultat final? King of Tokyo, un joc familiar, al qual és impossible dir no i que de ben segur ha estat la porta d’entrada de molta canalla al mon dels jocs de taula. En resum, un joc imprescindible si voleu inocular aquest vici als vostres infants.

Gudetama

Podríem considerar Gudetama com una versió de 5 Pepinos, ja que que copia fil per randa el funcionament del joc de Friedemann Friese. Els únics canvis es centren en un disseny gràfic més elaborat, ja que substitueix les imatges de les cucurbitàcies originals per una il·lustració diferent per a cadascun dels 14 valors numèrics. Ara tindrem a cada carta una mena de vinyeta de còmic on un ou expressa els seus pensaments, una manera de fer el joc més atractiu visualment. L’altra diferència rau en la forma de guanyar, amb Gudetama ja no haurem d’allargar la partida fins que només hi hagi un supervivent, sinó que s’acabarà quan quedi eliminat el primer jugador. Tenim per tant un joc més ràpid i més boniquet a nivell gràfic, que és el mínim que es pot demanar quan algú copia una idea que ja existia.

Khôra

Una ciutat-estat grega a governar, caldrà parar atenció a l’economia, la cultura i la força militar, però no seran les discussions a l’àgora les que determinaran les accions a fer, sinó els daus... que al capdavall estem parlant d’un joc de taula. Ara bé el resultat dels daus podrà ser modificat pels ciutadans, reduir la població ens permetrà anar incrementant el resultat obtingut en llençar-lo, i per què? Per poder activar l’acció que ens interessi entre les set disponibles, ja que cadascuna va lligada a un determinat valor del dau.
Cadascuna d’aquestes llosetes d’acció ens permetrà aconseguir algun benefici: incrementar el número de ciutadans, guanyar diners, millorar la força militar, aplicar mesures polítiques que repercutiran positivament en molts àmbits...
Si aconseguim combinar bé aquestes accions amb les característiques pròpies de la nostra ciutat i amb les cartes de política i sempre, això sí, amb el permís dels esdeveniments de final de ronda, tindrem molt de guanyat cara a fer de la nostra ciutat la líder de Grècia clàssica.
És ben cert que Khôra no aporta cap novetat al món dels jocs, fent un símil gastronòmic podríem dir que no esferifica, ni crea cap nova salsa o sistema de cocció, és limita a fer una cuina totalment tradicional, però ho fa la perfecció i a qui no li agrada un arròs de galeres i carxofes, ben tradicional, però també increïblement deliciós? Dons això és Khôra una plat que gaudirem plenament.