Las Tabernas de Valfonda (2019)
L’atzar sembla ser un element bàsic als jocs de Wolfgang Warsch, el trobem gairebé com a determinant absolut a Pócimas y brebajes, és prou important a Óptimus i també té un gran pes a Tabernas de Valfonda i aquest element d'imprevisibilitat fa que els seus jocs siguin aptes per a tots els públics, ja que la sort pot compensar amb escreix la experiència i la saviesa lúdica dels jugadors empedreïts i per tant deixa molt obert qui pot ser el guanyador de la partida.
Tavernes comparteix amb Pócimas una altra característica, la bellesa dels materials que formen part del joc. En aquesta cas el tauler de cada jugador és una bonica taverna que només veure-la ens fa sentir còmodes i amb ganes de arrepapar-nos al seient per degustar pausadament una cervesa. Aquest tauler és modular i al llarg de la partida podrem anar girant algunes de les seves peces per tal de millorar el nivell del nostre establiment incrementant el nombre de taules, de cambreres, d’escuraplats, l’espai del nostre magatzem... I ja només això fa que el joc sigui ben atractiu, per què a qui no li agradaria ser l’amo d’un local i veure com l’anem millorant a poc a poc?
A més a més el joc ve de sèrie amb cinc mòduls diferents que ens permeten jugar a cinc nivells diferents, podríem dir que porta les ampliacions de fàbrica i això és sense cap mena de dubte un altre punt al seu favor, per una banda per l’estalvi de diners, per l’altra perquè en oferir diverses maneres de jugar pot adaptar-se millor a diverses tipologies de públic, des del jugador més novell al més experimentat.
Tavernes combina tres mecanismes, deck building, draft i gestió de recursos. El primer ens permet anar ampliant el personal que treballa al local, el nombre de taules i el nivell socioeconòmic dels clients, ja que si bé al començament (cartes inicials) ens hem de conformar amb un parell de pobres vells sense gaire recursos econòmics i que per tant pocs guanys ens proporcionaran, en ampliar en successives rondes la nostra mà, fins i tot ens poden arribar els nobles de la contrada, uns personatges que al final de la partida ens proporcionen deu punts per cada carta d’aquest tipus.
El segon és el divertit mecanisme de repartiment de daus, els quatre daus tirats aniran a una safata (no oblidem que som a una taverna) i només en triarem un, passant els altres als nostres companys.
El tercer, el que desenvoluparem a la fase E del joc quan distribuïm els nostres daus entre els diversos espais i personatges, és el més estratègic. Alguns cops mirarem de fer molts diners, d’altres prioritzarem la cervesa, d’altres els avançaments al tauler del monestir i d’altres, per exemple a partir del mòdul 3 quan activem el marcador de reputació, l’equilibri entre diners i cervesa.
Pel que fa a l'escalabilitat cal assenyalar que a dos jugadors és força més estratègic que a tres o quatre, veure els daus de la nostra safata i els del contrincant ens permet aventurar quins daus ens arribaran i per tant fer una tria que ens demanarà molta més reflexió.
No podem acabar sense esmentar que un cop arribats al mòdul quatre fins i tot podrem personalitzar l’inici de la partida, ja que les set cartes d’inici ens permetran començar amb condicions força diferents la nostra aventura com a amos del local.
En resum podríem dir que Tavernes és un joc familiar, amb una temàtica molt ben integrada, que entra molt bé per la vista i que por arribar a agradar a un ampli ventall de jugadors. Això no el converteix però en un joc apte per a introduir-nos al món lúdic, la gran quantitat d’opcions i una explicació massa llarga per a algú que mai hagi jugat el fan fora d’aquest grup. Ara bé pot ser perfecte per a persones que de tant en tant visitin aquest món i si juguem amb els mòduls superiors o amb l’ampliació que fa que la nostra fonda tingui també algunes habitacions també pot ser vàlid per a jugadors més habituals.
