Ressenyes: La noche que cayo Pompeya, 1923 Cotton Club, Tyrans of the underdark, Istanbul - el juego de dados i Obsession

La noche que cayo Pompeya

La Noche que cayo Pompeya és un joc que ens porta des de la tranquil·litat i l’anar fent de la fase inicial fins a un final ben dramàtic i carregat de tensió on, o correm de valent, o els nostres ciutadans hi deixaran les seves vides sota la lava i les cendres llençades pel Vesuvi. Començarem ben xino-xano repoblant la ciutat i ho farem tot seguint les indicacions de les cartes d’edifici. El primer canvi de fase es produirà quan aparegui la primera carta de volcà, el ritme passarà a ser més ràpid... i maligne. Ara podrem posar més ciutadans a cada torn, però si apareix una carta d’Omen agafarem un ciutadà d’un altre jugador i el llençarem al volcà, una decisió que ajuda a fer amics. Volíeu interactivitat? Doncs aquí la teniu. I encara s’enredarà més la troca quan aparegui la segona carta de volcà. A partir d’aquest moment les caselles s’aniran cobrint de lava, una decisió que ens permetrà eliminar més ciutadans dels altres jugadors, és a dir que encara hi haurà més mala intenció. Com podeu veure un joc ben tranquil, amigable i totalment cooperatiu.

1923 Cotton Club

Cartes de millora, de gangster, de contraban, d’artista, de celebritat... Sí, estem davant d’una bona recreació de l’època daurada del gangsterisme durant la llei seca. Per sobreviure i prosperar haurem de prendre moltes decisions. Agafar armes per facilitar el contraban i guanyar diners de forma ràpida i fàcil? Augmentar la criminalitat i millorar la influència per atreure personatges famosos al meu club? Ser un ciutadà  força honrat (mai ho serem del tot en aquest joc) i intentar captar els clients amb bona música i una mica d’aquest licors prohibits? Cotton Club ens planteja contínuament dilemes on la moralitat i les possibilitats de guanyar la partida no van gaire lligades. Tota decisió por tenir conseqüències positives i negatives. Mes pistoles facilitaran el contraban i guanys ràpids, però també ens faran pujar al track de criminalitat i això ens pot fer perdre punts.

Estem davant d’un joc de col·locació de treballadors que des del primer moment es converteix en una cursa on tot és vàlid per tal d’aconseguir atreure celebritats als nostre club. Les cartes que haurem d’agafar per assolir aquesta finalitat ens obligaran a tenir un peu a cada banda de la línia que separa el bé del mal. Capa quina banda et decantaràs més serà la teva decisió personal.

Tyrans of the underdark

Un tauler on predominen absolutament els grisos i els negres no sembla que hagi de ser gaire engrescador, però en aquest cas austeritat i foscor són dos elements que ajuden a entrar en el tenebrós món on es desenvolupa el joc. Un món amb sacerdotesses, nobles, soldats, guàrdies, espies, proscrits bojos, assassins... i amb localitzacions de noms impronunciables com ara Ss’zuraass’nee,  Menzoberranzan o Jhachalkhyn. En resum el món dels drows, els elfs obscurs. Un món on haurem d’expandir-nos i conquerir per tal d’assegurar-nos la majoria i si és possible l’exclusivitat. La manera d’aconseguir-ho serà fent ús de les nostres tropes, tropes que podrem desplegar fent ús de les 100 cartes de personatges i 160 cartes de mercat que formen el joc. De les segones, formades per quatre grups de 40, només farem servir dos dels grups, és a dir 80, en cada joc, o sigui que tenim la variabilitat assegurada. Si a això afegim la gran interactivitat entre les jugadors amb continus enfrontaments veiem que ens trobem d’un joc que podem treure a taula força vegades sense caure en l’avorriment o el mode pilot automàtic.

 

Istanbul - el juego de dados

Istanbul - el juego de dados és una simplificació d'Istanbul, joc guanyador del Kennerspiel des Jahres l'any 2014. Aquesta reimplementació ens ofereix un nou producte més ràpid, lleuger i amable, però que conserva també part de la tensió del seu germà gran, i ho fa combinant l'atzar i la cursa. El primer ve determinat per 5 daus que ens podran proporcionar quatre recursos diferents, monedes o cartes, en funció del resultat obtingut a la tirada. La segona, pel fet de que guanya la partida el primer a aconseguir 5 robins, i és en aquests robins on rau una de les parts més interactives i amb més pressió del joc, ja que cada pedra costa més d'aconseguir que l'anterior i per tant cal espavilar-se i aconseguir-les quan abans millor.

 

D'altres elements del joc com ara els vidres, que permeten repetir les tirades. Les rajoletes de mesquita que ens poden proporcionar més daus, ingressos o materials i les cartes de basar que poden afavorir tant a a qui les treu com a tots els jugadors, contribueixen també a fer-ne d'aquesta versió un joc prou interessant com per ser vàlid per a jugadors de nivells ben diferents.

Obsession

Majordoms, governantes, valets, grans residències envoltades de jardins... Quatre famílies d'alt nivell social a la recerca de diners i reconeixement, objectius que intentaran aconseguir millorant les seves propietats i convidant a personatges ben diversos. Alguns ens aportaran prestigi i guanys econòmics, però també ens trobarem d'altres que no ens afavoriran gaire, marmanyeres, joves més escurades que una rata, autèntics bandarres que es creuen que els diners familiars són una butlla que els autoritza a fer qualsevol mena de malifeta... Obsession és una pintura acurada, detallista i perfecta de l'alta societat victoriana. Un retrat fidel que ens fa reviure intensament les ambicions i esperances de la "gentry" d'aquella època.

Al joc haurem de mirar de combinar de la millor manera possible les cartes de personatges, les localitzacions que ens permeten fer les diverses accions i els membres del servei. Una planificació poc acurada ens pot impedir fer una acció perquè no disposem d'aquell jove, aquella dama o aquell servent que és indispensable per realitzar-la. Els diners tampoc no seran sobrers, ja sabem que de vegades les gran mansions oculten més misèria que opulència. Si a sobre hem de batallar pels punts de prestigi, ampliar el cercle de convidats i entabanar a la parella casadora podem imaginar-nos que ens trobem davant d'un joc tant bo com complex i que es mereixedor, tant pel que fa a les formes com a les mecàniques, al qualificatiu d'elegant.

Primera Tarracolúdica del 2022 amb la ONCE

Aquest dissabte passat (12 de febrer) ha tingut lloc la primera Tarracolúdica del 2022. El Rogelio, un dels membres de l'associació, ha organitzat una partida en col·laboració amb la ONCE.

En aquest cas el cartell per anunciar la partida va ser parlat:

Tots els jugadors d’aquesta partida i el director del joc son invidents. Van fer servir el sistema de joc de Dragones y Mazmorras, en concret es va jugar a l'aventura de "El temple del mal elemental". Cada jugador va representar un personatge clàssic com un humà, un nan i una elfa.

La partida és va fer utilitzant skype i les tirades de daus es van fer a través d'alexa.

A continuació podeu escoltar la partida íntegra:

 

Mini ressenyes: Snow Tails, Cosmogenesis, Luna Capital, Disney Villanous i Living Forest

Un cop més us portem les ressenyes del nostre soci Joan Anton :-).

Snow Tails

A qui no li agraden els Huskies, els trineus i la neu? Només aquest tres elements ja ens fan mirar amb simpatia Snow Tails. Un joc de curses (un altre?) en el que canviem les bicicletes de Flamme Rouge o els cotxes de Fórmula D pels trineus. Un canvi important ja que ara gestionem un parell de gossos i hem de controlar quan ens interessa que tots dos tirin amb la mateixa força i quan un ha de dominar sobre l’altre segons vulguem anar rectes o desviar-nos cap a un costat a l’altre en funció de les roques, els arbres o qualsevol altre obstacle que puguem trobar pel camí. I aquí els accidents i les topades es paguen car, ja que les cartes de dany que hem d’agafar quan tenim un incident d’aquesta mena restaran a la nostra mà fins al final de partida, reduint el número de cartes útils a gestionar.

Snow Tails és un joc amb poques regles i pocs elements a controlar: la força dels gossos, el valor de frenada, la pista, la velocitat a no superar, i els arbres que ens trobem pel mig. Però malgrat aquesta llista tant reduïda aconsegueix ser un joc ben entretingut i on amb cinc jugadors tenim plenament assegurada una cursa ben accidentada i que malgrat el gel i la neu ens farà suar de valent.

Cosmogenesis

Crear tot un sistema planetari sembla un repte força interessant en principi i això és el que ens proposa Cosmogenesis. Un joc on haurem de fer-nos amb cometes, asteroides, planetes rocallosos i gasosos, distribuir-los en diferents òrbites i, si podem, crear vida i fer-la evolucionar fins arribar a ser intel·ligent. Tot això ho aconseguirem combinant la col·locació de treballadors al tauler central, que ens permetrà fer-nos amb els diversos cossos esmentats, amb tot un seguit d’accions força dramàtiques com ara la col·lissió entre dos cossos per crear-ne un de més gran o l’impacte d’un cometa sobre un planeta per dotar-lo d’atmosfera, atmosfera que més endavant i a canvi d’un asteroide ens permetrà crear vida.

Al tauler central també hi trobarem un seguit d’objectius que podrem anar acumulant amb la intenció d’aconseguir més punts al final i, si res ens fa peça, sempre podem renunciar a fer una acció a canvi d’aconseguir un petit asteroide, potser no tant interessant com els visitats pel Petit Príncep, però que sempre ens serà útil al llarg de la partida.

Luna Capital

Col·lectors d’hidrogen i oxigen, condensadors d’aigua, hivernacles de fruites diverses, mòduls habitables, complexos residencials, oficines comercials... Tot això i més és el que trobem a Luna Capital, on joc on haurem de colonitzar la lluna. Per fer-ho cada jugador disposarà de cartes de plànols de construcció i de llosetes de projecte. Les primeres es podran disposar en tres fileres de forma i manera que crearan tota una superfície edificable on colocarem les rajoletes dels nostres projectes i seran aquests projectes els que ens atorgaran punts al final de la partida. Per aconseguir-los haurem de mirar de tenir amples zones dedicades a un mateix sistema vital (col·lectors, hivernacles...) i el major número possible de determinades construccions.

Per tant podem considerar Luna Capital com un bon trencaclosques on intentarem quadrar tres coses, les cartes i rajoletes a triar quan sigui el nostre torn, la distribució de les cartes que sempre ha de respectar l’ordenació numèrica i en quin dels quatre espais que té cada carta posar les llosetes per maximitzar la puntuació final, i això sense oblidar uns empipadors meteorits que impediran qualsevol construcció a les zones on els trobem.

Ültim punt a destacar l’acuradíssima producció del joc, que a banda de cartes, llosetes i tauler compta amb un suport per a les cartes de construcció, un coet per posar-hi les rajoletes durant el joc i una mena de classificador que permet desar-les de forma ordenada agrupant-les en funció de les fases a les quals pertanyen, dotze fitxes identificatives dels jugadors en forma de taxis, coetets, llunes i astroburguers i més detalls que descobrireu si us animeu i us capbusseu en aquest procés de colonització del nostre satèl·lit. 

Disney Villanous

6 personatges amb objectius diferents, 30 cartes de malvat per aconseguir-los i 15 de destí, que normalment seran negatives, però que en algun cas et poden ser imprescindibles (la de Peter Pan per exemple). Aquesta és la base material d’un joc que, malgrat fer servir diversos personatges Disney, tots ells malignes, no és infantil ni de bon tros. A cada torn, la figura que representa el nostre personatge, es desplaçarà pel tauler personal tot ocupant algun dels 4 espais existents, permetent-nos fer les accions que hi figuren. Això sí, sempre i quan algun dels espais no començi la partida bloquejat com li passa a més d’un personatge.

L’objectiu a aconseguir i com fer-ho està perfectament explicat a les guies que acompanyen cadascun dels malvats, no tots tindran la mateixa dificultat, fet que podem considerar positiu, ja que a l’hora de repartir-los podem assignar el més difícil al millor jugador del grup i els més assequibles als que juguen per primera vegada o no són uns experts jugaires.
Últim detall del joc, una carta de referència per a cada jugador que ens permet saber com poden guanyar la partida els nostres contrincants.

Living Forest

Living Forest combina a la perfecció tot un seguit de mecàniques. En primer lloc tenim un deck building amb cartes d’animals, unes cartes on sovint es barregen els aspectes positius (donar un recurs) com negatius (restar-ne un altre). En segon, un push your luck, determinat pels animals solitaris, que en cas de sortir-ne tres ens fan perdre una de les dues accions possibles a cada torn. Com a tercer element i el més interactiu, una cursa al voltant del Cercle dels esperits, que ens permet robar rajoletes de victòria als altres jugadors. Però encara hi ha més, llosetes d’arbre protector que en posar-les als taulers personals ens permeten generar més recursos i potser també més punts de victòria i fitxes de foc que ens donen una altra forma de guanyar la partida. En resum un joc que podríem comparar amb un menú amb força plats tots ben saborosos i perfectament compensats.

Mini ressenyes: Cubitos, Pandemic, Cascadia, Smartphone Inc i Pradera

Cubitos

Us agrada la sensació de remenar els daus a la mà? el sorollet què fan quan impacten l’un amb l’altre i quan cauen sobre la taula? Doncs Cubitos és el vostre joc, perquè si una cosa té Cubitos és daus, Uns daus on trobareu qualsevol cosa imaginable a les seves cares: un gat, un gos, un símbol de pau, uns peus, formatges, pinyes, espases... tots ells amb una funció diferent determinada per unes cartes encara més estrafolàries que els daus (Don Can, Don soldado, Canuto, Gato apestoso, Mala repiñación...).

I el joc de què va? Doncs és una senzilla cursa, sense cap complicació, però la integració del push your luck en el llançament dels daus, la compra de cubets que possibiliten les cartes amb la conseqüent construcció d’un pool de daus i els seus efectes diversos, fan que una cosa tant senzilla com una cursa sobre un tauler, que es gairebé una simple quadrícula. es converteixi en una bogeria ben divertida.

Pandemic

Quan es parla de jocs col·laboratius Pandemic és sempre el primer que ens passa pel cap, cosa lògica en un joc que ha assolit la categoria de clàssic i que en la seva versió legacy ocupa el lloc número 2 en la classificació de la BGG.

Al joc base, el que ens ocupa, cadascú dels jugadors encarnarà un dels 7 personatges que hi ha al joc, tindrem per tant habilitats diferents que haurem de mirar de combinar de la forma més adient possible per tal de lluitar contra una pandèmia, que ens farà reviure de forma intensa la situació de crisi global que hem patit els dos darrers anys. Les cartes d’epidèmia (4 en la versió senzilla del joc, 6 en la difícil) ens faran anar de corcoll i caldrà parar especial atenció a la taxa d’infecció, el nombre de brots i les ciutats afectades un cop i un altre per les diverses onades víriques, tot avançant en el track de cura de les malalties si volem sobreviure a la pandèmia.

Cascadia

Adaptabilitat, flexibilitat i rejugabilitat són tres adjectius que escauen a la perfecció al joc que avui comentem. La base per aquestes característiques són les 21 cartes de fauna que generen diferents nivells i formes de puntuar. De les 21 una està pensada per quan juguem en família, o quan volem fer una partida més relaxada i amb menys coses al cap. Les altres 20 ens presenten tot un seguit de patrons a complir quan creem els nostres ecosistemes, alguns relativament fàcils, d’altres que ens faran suar de valent, ja que cada animal tindrà unes exigències força diferents, uns voldran estar separats, uns altres envoltats d’espècies diferents, d’altres voldran formar una llarga filera...

Un altre element que ajuda a fer el joc encara més atractiu són les rajoletes hexagonals d’hàbitat, segons anem muntant el nostre particular trencaclosques apareixeran grans extensions de muntanya, desert, bosc, aigua... poblades per les fitxes d’animal que hi anirem posant a sobre i el resultat aconseguit farà realment patxoca. Les fulletes, el tercer material del joc, afegiran encara més flexibilitat, ja que ens permetran agafar animals i entorns de diferent filera, tot afegint un altre element a valorar, quin és el moment òptim per gastar-les tenint en compte el seu reduït número. 

Smartphone Inc

Smartphone Inc ens permetrà convertir-nos en el CEO d’una gran multinacional. Des del nostre càrrec controlarem tots els processos que ens permeten fer arribar el nostre producte al consumidor final. Això vol dir que serem responsables de la planificació inicial, el moment més important i determinant del joc, el preu dels nostres mòbils, la producció dels articles a distribuir, les millores en el procés productiu, la investigació en noves tecnologies, amb la possibilitat d’aconseguir la patent inicial de la descoberta si som els primers a arribar-hi, l’expansió de la nostra xarxa comercial arreu del món i finalment la venda als consumidors.

 

El tret més original i important del joc és, tal com ja hem esmentat, la planificació inicial que es farà d’una forma ben curiosa, encavalcant els dos rectangles de cartró on figuren les icones corresponens als diversos passos del procés. La combinació de zones cobertes i imatges visibles determinarà tots i cadascuns dels passos següents.
Un altre element a destacar és el tauler de joc amb perforacions que impediran que els cubets i casetes que formen part del joc es desplacin, un detall a agrair. El fet que a la zona de patents i tecnologies hi aparegui la tecnologia 4G en comptes de la 5G no treu valor al joc, tant sols demostra la ràpida evolució tecnològica al món de la telefonia intel·ligent.

Pradera

Pradera té un bon grapat de característiques que li atorguen una personalitat prou marcada com per cridar l’atenció entre la immensitat de jocs de taula existents. La primera serien les 184 cartes del joc, totes diferents. La segona, l’estètica de les imatges que hi apareixen, pintures a l’aquarel·la realment boniques. La tercera, el mecanisme de repartiment de les cartes inicials, que no es basa ni en un draft, ni en l’atzar, ni són totes iguals, sinó que hem de triar fileres senceres del tauler i una darrera carta a cegues. La quarta, el seu inhabitual sistema de col·locació de treballadors, amb uns marcadors que determinen la posició concreta dins la filera o columna. La cinquena, la construcció del nostre conjunt de cartes.

 

Com funciona aquest darrer procés? Cada carta d’observació que baixem a la nostra zona de joc ens demana un seguit de símbols, però quan posem la nova a sobre l’anterior desapareixen els que hem fet servir, que queden substituits pels de la que acabem d’adquirir. Això fa que l’única de manera de guanyar-ne de nous sigui incrementant el nombre les cartes de terreny, que estan limitades a 10.
I per acabar, i amb això arribaríem al sisè element a destacar, cal parlar del llibret que acompanya el manual del joc, on trobem un llistat complet de totes les cartes amb els noms comuns i científics de bestioles i plantes junt amb una de les seves característiques.
En resum un joc que pot crear alhora nous jugadors de taula per la seva bellesa formal i noves vocacions naturalistes pel seu contingut divulgatiu.

Recaptació per a la Marató de TV3 del 2021

Fa uns dies que es van tenir lloc les activitats que juntament amb l'Associació de Jugadors de Rol i Estratègia de Tarragona haviem preparat per a la Marató de TV3. Ja podem dir que va ser tot un èxit. En total hem recollit 822€. És una quantitat força superior a la recaptació de l'any passat i  n'estem molt orgullosos de com ha anat tot.
 
Creiem fortament en els valors ferms, els ideals clars i la solidaritat. Per aquest motiu el club ha fet una aportació especial de 50€.
 
Com a acte de transparència volem compartir amb tots vosaltres el justificant de la transferència que hem fet a la Fundació La Marató de TV3:

Moltes gràcies a tots els membres del club que hi han participat!

I sobretot volem agrair totes les col·laboracions rebudes que ens han permès fer-ho possible: